Diari d'Anne Frank

Anne Frank
Autor desconegut

Fragmento

cap-1

INTRODUCCIÓ
A AQUESTA EDICIÓ

L’Anna Frank va escriure el seu diari entre el 12 de juny de 1942 i l’1 d’agost de 1944. És un diari en forma de cartes que inicialment escriví només per a si mateixa, fins que la primavera de 1944 va sentir per la ràdio un discurs del ministre d’Educació holandès a l’exili. Aquest deia que quan acabés la guerra s’haurien de recollir i publicar tots els escrits que testifiquessin els sofriments del poble holandès durant l’ocupació alemanya. Un dels exemples que va posar van ser els diaris. Impressionada pel discurs, l’Anna Frank decidí publicar un llibre després de la guerra, per al qual el seu diari serviria de base.

Començà a reelaborar i va passar en net els apunts que havia fet fins aleshores, corregint-ne alguns paràgrafs, eliminant-ne d’altres que considerava poc interessants i afegint-hi dades rescatades de la memòria. Alhora, continuà escrivint el seu diari original. Les seves últimes anotacions daten de l’1 d’agost de 1944. El 4 d’agost, els alemanys van irrompre a la casa i van detenir l’Anna Frank i la seva família.

El mateix dia de la detenció, la Miep Gies i la Bep Voskuijl, dues protectores de la família Frank, posaren en lloc segur els textos de l’Anna. La Miep Gies els guardà al seu escriptori i els lliurà sense llegir-los a l’Otto Frank, el pare de l’Anna, quan es va saber del cert que l’Anna ja no tornaria mai.

Després de rumiar-s’ho molt, l’Otto Frank decidí portar a terme el desig de la seva filla, i publicar un llibre basat en les seves anotacions. Prenent com a base la versió original i la versió abreujada i corregida per ella mateixa, n’elaborà una tercera versió, també abreujada: tenint en compte que el diari passaria a formar part d’una col·lecció, l’editorial va imposar certes limitacions a la seva extensió.

Quan el 1947 es publicà el llibre, en la literatura no s’acostumava a tractar temes sexuals amb tanta llibertat, i encara menys en els llibres per a joves. Un altre motiu important pel qual no s’hi inclogueren determinats paràgrafs o certes formulacions, és que l’Otto Frank volia respectar la memòria de la seva esposa i dels altres integrants del grup amagat a la «Casa de darrere». I és que l’Anna, que tenia entre tretze i quinze anys quan va escriure el diari, hi expressà obertament les seves antipaties i irritacions, de la mateixa manera que les seves simpaties.

L’Otto Frank morí el 1980. Llegà els escrits originals de la seva filla a l’Institut Holandès de Documentació de Guerra (RIOD), d’Amsterdam. Arran dels múltiples qüestionaments suscitats entorn a l’autenticitat del diari, el RIOD sotmeté els manuscrits a un acurat examen pericial. Fins que no se’n va comprovar amb certesa l’autenticitat, el RIOD no va decidir publicar tots els textos juntament amb els resultats de la investigació, que abastava, entre d’altres aspectes, la història i trajectòria de la família Frank, els fets relatius a la detenció i deportació, el material d’escriptura utilitzat i la cal·ligrafia de l’Anna Frank. En la voluminosa publicació, s’hi descriu, així mateix, la difusió que ha tingut el diari en tot el món.

La Fundació Anna Frank, de Basilea, Suïssa, hereva universal d’Otto Frank i, per consegüent, dels drets d’autor de la seva filla, ha decidit publicar una nova versió del diari sobre la base dels textos ara disponibles. El treball d’edició realitzat per Otto Frank, que serví per donar al diari una difusió d’àmbit mundial i li conferí significació política, de cap manera queda invalidat. L’edició de la nova versió ha estat a càrrec de l’escriptora i traductora alemanya Mirjam Pressler, que partí de la versió de l’Otto Frank, i hi va afegir extractes tant de la primera com de la segona versió de l’Anna. El text proposat per la Mirjam Pressler i aprovat per la Fundació Anna Frank, de Basilea, amplia d’una quarta part la versió publicada fins ara, i pretén donar al lector una idea més completa del món de l’Anna Frank.

L’any 1998 es va fer pública l’existència de cinc pàgines del diari desconegudes fins llavors. Ara, amb el permís de l’Anne Frank-Fonds de

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos