Llibres
Poesia
Novel·la romàntica
Novel·la negra, misteri i thriller
Novel·la històrica
Literatura contemporània
Grans clàssics
Fantasia
Ciència-ficció
Aventures
Novel·la literària
De 0 a 3 anys
A partir de 4 anys
Literatura juvenil
Temps lliure (juvenil)
Thriller juvenil
Poesia juvenil
Novel·la juvenil d'aventures
Novel·la romàntica juvenil
Novel·les juvenils
Llibres juvenils d'Influencers
Novel·la fantàstica juvenil
Consciència social
Ciència, tecnologia i naturalesa
Ciència ficció juvenil
Biografies i històries reals
Art, música i fotografia
Llibres il·lustrats
Còmic
Còmics d'influencers
Còmic de no ficció
Còmic d'humor
Còmic infantil
Còmic juvenil
Còmic d'autor
Història
Filosofia
Economia, política, societat i actualitat
Ciència i tecnologia
Biografies i memòries
Autoajuda
Espiritualitat
Família i criança
Nutrició, bellesa i fitness
Art, cinema i música
Business
Cuina
Guies i literatura de viatges
Temps lliure
Ús de la llengua i diccionaris
Audiollibres
Audiollibres juvenils
Audiollibres infantils
Audiollibres de salut i benestar
Audiollibres de ciència, història i societat
Audiollibres de ficció
Autors
Editorials
La vostra cistella
Ja no hi ha articles a la vostra cistella
Hola! Em dic CLEA…
La vida em va canviar el dia que vaig saber que podia fer gairebé tot el que em proposés: només ho he de desitjar AMB TOTES LES MEVES FORCES i treballar de valent. Bé, i de tant en tant, demanar un cop de mà al meu ANELL.
Aquest és el meu ANELL MÀGIC. Me’l van regalar els pares quan ens vam haver de separar. Des d’aleshores, el faig servir (gairebé sempre) només per a coses importants. Cuidar el planeta és essencial per a mi!
Aquests són la LILY i en TOM. Són germans bessons i es duen MOLT BÉ. La LILY és una enamorada de la moda (li encanta la roba!), i en TOM prefereix la ciència, però també li agrada la roba, i a la LILY, la ciència… Fins i tot en això són CLAVATS.
Tot i que som molt diferents, la LILY és la meva millor amiga. Deu ser per això, potser?, perquè som tan diferents?
I en TOM és el meu millor amic, tot i que de vegades ens assemblem massa i tot.
L’ELSA VAN VAN és la nostra veïna. És superfamosa! La segueix un munt de gent. Publica fotos de tots els llocs on anem, per als seus seguidors.
L’ELSA viu amb la seva tieta. Tenen un lloro que es diu CHARLIE i que és MOOOLT DIVERTIT. Jo crec que es diu CHARLIE perquè és un CHARraire, he, he.
Els meus PARES sempre estan de viatge: lluiten per salvar la naturalesa. De vegades són a l’Amazones i d’altres a la Patagònia. He de mirar bé el MAPA quan vull saber on paren!
La mare de la LILY i en TOM, la VERA VIVAVOCE, és cantant d’òpera i també es passa la vida viatjant, és clar.
Per això, ens hem de quedar sempre amb MISS PLASTAH, que és molt estricta i no ens deixa ni respirar. Ho heu llegit bé: NI RESPIRAR. El cognom ja ho diu tot…
I la POM POM és... la POM POM. La gosseta pomerània de la LILY és afectuosa i li encanta que l’amanyaguin. Oi que sembla un nino de peluix? Doncs que això no us confongui. Quan la necessitem, és capaç d’enfrontar-se als perills com ningú. L’adoro! (Bé, tothom l’adora... és impossible NO fer-ho!).
Gràcies a l’anell, vivim un MUNT d’aventures: NINGÚ no sap què passarà quan li dono un parell de voltes i fa…
BUM! BUM!
L’anell de la CLEA
Temps enrere, els pares em duien amb ells a TOTS els viatges que feien.
Una vegada, a la selva, dins d’una piràmide molt antiga, van veure com refulgia un anell... Vam haver de sortir d’allà a tota pressa perquè era un anell molt cobejat.
Al cap d’uns quants anys, els pares van haver de fugir per una INJUSTÍCIA. Ara visc amb la LILY, en TOM i... MISS PLASTAH!
Però, pel meu aniversari, els pares em van fer arribar un regal MOLT ESPECIAL. Era un anell màgic... Encara no el sé utilitzar gaire bé!
CADA VEGADA que el faig servir em sorprenc del que soc capaç de fer gràcies a ell!
Aquesta aventura ens va portar d’una platja del Carib fins al pol Nord. I tot plegat perquè algú volia destrossar el que més ens importa: EL PLANETA. No ho podíem consentir!
Què és el que FUNCIONA MÉS BÉ per llevar-se d’un salt de bon matí? L’alarma del mòbil? Una galleda d’aigua freda a la cara? Potser. Però el més efectiu és saber que t’espera un suc de fruites tropicals acabades d’esprémer. Aquesta és l’única cosa que em treu del llit, sobretot quan estic de vacances, perquè, quan va començar tot, estàvem de vacances (o com a mínim això és el que em pensava...) a la PLATJA.
—CLEA! PRRROHIBIT sortirrr fins que no t’endrrrecis l’armarrri.
—Ara mateix ho faig! —vaig cridar, després de fer el darrer glop del suc.
Que BO!
—I tu, LILY, has acabat de recollirrr el fotimerrr de biquinis que has portat perrr a una setmana? —va preguntar MISS PLASTAH—. Quants te’n toquen perrr dia? DEU?
Anar de vacances amb MISS PLASTAH compta com a vacances? Jo penso que NO, de cap manera. I això que el PLA era IMMILLORABLE. La nostra veïna, l’ELSA VAN VAN, ens havia convidat a descobrir un nou hotel, perquè, encara que sembli mentida, hi ha gent a qui paguen per allotjar-se en un hotel! Les úniques condicions que ens havia posat la mare de la LILY per deixar-nos-hi anar eren:
a. Fer els deures de l’escola, ja sigui al Carib o a la CONXINXINA.
b. Posar-nos protecció solar (com si untéssim torrades amb melmelada, he, he).
c. Anar-hi amb MISS PLASTAH. AAARGH! (Aquesta era la pitjor.)
—Ja he acabat —vaig dir, ficant totes les coses, fetes un garbuix, sota el llit.
—JO TAMBÉ! —va cridar la LILY, rient. Havia decidit «desar» els seus biquinis dins del minibar. Allà segur que estarien ben fresquets, he, he.
—Has portat l’anell? —em va preguntar la LILY, en veu baixa, perquè MISS PLASTAH no ens sentís.
—El duc posat, però a l’inrevés, perquè no es vegi —li vaig dir—. No crec que em faci falta...
L’anell! El meu anell màgic, el regal més estimat dels pares... Si hi feia una volta aconseguia el millor de mi mateixa, però si n’hi feia dues...
Em transformava completament i podia aconseguir tot el que em proposés. L’havia d’utilitzar molt bé!
L’ELSA ja ens esperava per fer la PROVA diària de l’hotel. Havíem de «provar» la piscina excavada a la roca, amb onades d’aigua de mar, un massatge a les plantes dels peus amb olis d’eucaliptus del GOBI i les creps de xocolata amb bocinets de taronja confitada del restaurant. Quantes proves... Allò era una veritable tortura!
—És una llàstima que en TOM no hagi pogut venir —va lamentar la LILY—, però tampoc crec que sabés apreciar aquest hotel. NOSALTRES sí que ho fem, i molt bé, per cert.
La mare dels meus amics, la famosa cantant d’òpera VERA VIVAVOCE, segur que ho hauria fet encara millor que nosaltres. És tan exigent!
—La mama estaria tot el dia: «Cambrer, endugui’s aquesta copa. Té una marca de PINTALLAVIS!» o «Senyoreta, aquest coixí és dur com una pedra! Canviï-me’l!».
Vaig riure.
—Això si no vingués amb l’OLEGARI, el seu amoret —vaig dir—. Aleshores, fins i tot les pedres li semblarien coixins de plomes...
La LILY va riure.
L’OLEGARI MANONTROPPO també era cantant i, juntament amb la mare de la LILY, formaven una d’aquestes parelles que surten contínuament a les revistes del cor i als programes de la tele.
—Aquí hi ha l’ELSA