—Iuhuuu!
Ja començava a baixar el sol i jo estava enfeinada practicant acrobàcies aèries abans de sopar. Volar amb l’escombra és una de les meves coses preferides! M’agrada llançar-me en picat, giravoltar i notar el vent escabellant-me tota.
—Mirabelle! —va cridar la mare des de dins—. És hora de sopar! El pare, per postres, ha fet pastís de merenga!
—Ostres! —vaig dir, tota emocionada. Vaig baixar d’una revolada i vaig aterrar damunt la gespa amb una bona derrapada. Vaig deixar l’escombra a terra i vaig córrer cap a casa amb la dragoneta Violeta esbategant les ales darrere meu.
—Ja has entrat l’escombra? —va preguntar la mare mentre m’asseia a taula.
—Ah, doncs no —vaig dir—. Però et prometo que, quan hagi sopat, serà la primera cosa que faré!
—Procura que sigui veritat! —va dir la mare—. A les escombres no els agrada que les deixin fora amb el fred que fa, i a més aquesta nit ha de ploure.
Però, quan vaig haver acabat de sopar, l’escombra se me n’havia anat ben bé del cap. La mare m’acabava de comprar un llibre i jo me’l volia llegir sens falta. Tan bon punt em vaig haver cruspit el pastís de merenga, vaig pujar corrents cap a l’habitació i em vaig posar a llegir al llit amb la Violeta. Aquell llibre era boníssim: anava d’una bruixa que s’havia inventat una poció que et feia tornar els cabells lluents com les garlandes platejades de Nadal. EM VA ENCANTAR la idea de dur els cabells platejats! I al final del llibre hi havia la llista d’ingredients per poder-te fer la poció tu mateixa! Vaig saltar del llit que no havia ni acabat de llegir la història i vaig arreplegar el que havia de menester, el calderó de viatge i tot, i ho vaig deixar vora el coixí.
—Mirabelle —va dir la mare, traient el cap per la porta—. Ja fa estona que hauries de ser al llit!
—Què?! —Feia tanta estona que llegia que no m’havia adonat que a fora era ben fosc—. Només volia fer una pocioneta ràpida abans d’anar a dormir, mama. Mira, ja tinc els ingredients a punt!
La mare va donar una llambregada al coixí i va arrufar el front.
—Els ingredients de les pocions no s’han de deixar repenjats al coixí —va dir—. Desa-ho tot abans de ficar-te al llit. No hi ha temps, ara, de fer la poció. Ja passen vint minuts de l’hora d’anar a dormir.
—D’acooord —vaig sospirar. La poció s’hauria d’esperar a demà.
<