Contes clàssics per sempre

Diversos autors
Varios autores

Fragmento

Page 5 of 95
background image
Il.lustracions Marta Chicote
Contes
classic
s
Per sempre
,
Page 6 of 95
background image
Gràcies a totes les nenes que han participat en aquest projecte:Esperança, Sílvia, Marta i Elisenda,Contes Classics per sempre© de l’adaptació dels contes, Esperança Sierra i Serra, 2008© de les il·lustracions, Marta Chicote, 2008© d’aquesta edició, RBA Libros, S.A., 2008Pérez Galdós, 36 08012 Barcelonawww.rbalibros.com / rba-libros@rba.esPrimera edició: octubre 2008Edició gràfica i disseny: Elisenda NoguéEls drets de traducció i reproducció estan reservats a tots els països. Està prohibida la reproducció, completa i parcial, d’aquesta obra. Qualsevol còpia o reproducció constitueix un delicte subjecte a les penes previstes per la llei de la Propietat Intel·lectual.Referència: ODBO321ISBN: 9788427215481Composició digital: Newcomlab S.L.L.
Page 7 of 95
background image
sumari
L’Aladí i la llàntia meravellosa·····································8Els tres porquets·······················································14La Ventafocs·····························································20La Caputxeta vermella··············································27En Pere sense por ·····················································32La Blancaneu i els set nans ·······································38La Rínxols d’Or ·······················································44La princesa i el pèsol ················································50Elflautista d’Hamelín ··············································56La bella dorment······················································62La rateta que escombrava l’escaleta···························68En Ton i la Guida····················································74La lletera··································································80El gat amb botes ······················································85
Page 8 of 95
background image
background image
E
n un poblet de l’Orient vivien la Jasmín i el seu fill, l’Aladí.Cada dia el noi anava al mercat a fer qualsevol feina, per més feixuga que fos, per guanyar uns quants calerons i portar-los a casa. Un matí, un desconegut es va acostar a l’Aladí. Duia una barba que li arribava al melic, i anava vestit amb capa negra i turbant.—Si m’ajudes, et donaré una moneda de plata.L’Aladí es va sentir immensament afortunat i, sense pensar-s’hi, va acceptar.Van viatjar en un carruatge fi ns a una regió deshabitada. El vell es va acostar a una muntanya fi ns que es va aturar davant una fi na escletxa. Sense gaires miraments, va dir a l’Aladí:—Jo no podria travessar el passadís d’aquesta cova, entra-hi tu. Ara bé, vegis el que vegis —el va advertir—, que no se t’acudeixi tocar res. Busca una llàntia d’oli vella i porta-me-la. L’Aladí no les tenia totes. Aquell personatge li feia una mica de mala espina, però ja era massa tard per fer-se enrere.Va entrar a la cova i… per tots els camells del desert! Era plena a vessar de tresors, or, plata i pedres precioses. No va poder evitar la temptació de posar-se un anell no gaire luxós al dit petit i aviat va localitzar la llàntia, la va agafar i se la va posar a la butxaca.Abans de sortir de la cova, però, va treure una mà per l’escletxa de la roca i va cridar:—Ja la tinc! I ara, dóna’m la moneda!—No —va fer el foraster—, de primer, la llàntia.L’Aladí s’hi va negar en rodó. Tenia la sospita que si li donava la llàntia, el vell l’abandonaria en aquell lloc.
L
’A
ladí
ila llàntia meravellosa·8·
Page 9 of 95
background image
background image
Page 10 of 95
background image
background image
background image
·10·
Page 11 of 95
—Maleït sies! —va exclamar l’home enfurismat—. No en sortiràs pas viu, d’aquí! —I, amb tota la ràbia del món, va fer rodolar una roca i va segellar la sortida de la cova.L’Aladí tremolava de por i de fred, no sabia què fer, i per fer-se passar la gelor de les mans, se les va fregar amb força. Per art de màgia, la cova es va il·luminar amb una resplendor verda i lluent. Tot seguit, va aparèixer una fi gureta petita i rodanxona surant enmig de la lluminària. L’homenet va obrir els ulls i va dir:—Sóc el geni de l’anell, mon amo. Demaneu-me un desig!—Només vull ser a casa amb la meva mare… —va xiuxiuejar l’Aladí—.I, en un tres i no res, era a casa, explicant a la Jasmín les seves desventures:—Oh, fi ll meu, no t’amoïnis per la moneda de plata —deia la mare—, el més important és que has tor-nat sa i estalvi. Mira, netejarem una mica aquesta llàntia vellota i encara la podrem vendre al mercat. L’Aladí va començar a fregar la llàntia amb un drap esfilagarsat i, per segona vegada, el noi es va trobarembolcallat per una llum màgica. Aquest cop era de tons blaus amb tot de guspires al voltant i, al mig, un altre geni. Però aquest era molt més gran que el de l’anell. El gegant es va inclinar i va anunciar: —Estic a les vostres ordres, mon amo.I a l’Aladí se li van escapar dues paraules de la boca:—Tenim gana…Màgicament, va aparèixer una taula curulla de begudes i menges suculentes. Des d’aleshores, la Jasmín i l’Aladí ja mai més no van passar ni gana ni fred. Només calia dema-nar el que volien al geni de la llàntia meravellosa i ho tenien a l’instant.Ara ja no anava al mercat a treballar, sinó a voltar pels carrerons que l’envoltaven. Xerrava amb els mercaders i admirava les teles delicades i els objectes de luxe que exhibien les paradet

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos