Sèrie Ninja Kid 2 - Un ninja pels aires

Anh Do

Fragment

cap-1

u

Em dic Nelson. Fins no fa gaire era un nen normal i corrent, potser fins i tot una mica pringat… i ja m’estava bé.

imagen

Però quan vaig fer deu anys, tot va canviar. Vaig descobrir que era l’últim ninja sobre la faç de la terra.

O sigui que ara… soc el NINJA KID!

imagen

El problema és que no hi tinc gaire traça. Encara em sento més un pringat que un ninja. De fet, podria ser el ninja MÉS PRINGAT del món.

De vegades, sense voler, em poso la roba interior del revés…

imagen

Em fan por les aranyes…

imagen

I em fan por les altures.

imagen

De vegades somio despert que soc el ninja MÉS GUAPO…

imagen

… O el ninja MÉS GUAI.

imagen

Però no soc ni tan guapo ni tan guai, o sigui que per ara m’hauré de conformar amb ser un ninja més aviat pringat.

Però en realitat fer servir el cap és el que m’ha funcionat fins avui. Com la setmana passada, quan unes aranyes de la mida de camions d’escombraries van envair la nostra ciutat.

Ser guapo o guai no m’hauria servit de gaire…

imagen

imagen

Però ser llest sí que va ser útil, perquè, fent servir el cervell, vaig empescar-me una manera d’encongir totes les aranyes i tornar-les a la mida normal.

imagen

I també m’ho vaig manegar per encongir el dolent fins que va ser de la mida d’una mosca!

imagen

Però el més estrany és que semblava una versió més vil i escanyolida del meu pare!

imagen

O sigui, que aquesta història ninja és molt emocionant, tot i que també és una bogeria.

Per sort, tinc la mare, l’àvia Pat i el cosí Kenny, que m’ajuden a sortir-me’n, de tot plegat!

Tots quatre vivim en un dipòsit de ferralla a la ciutat de Duck Creek. La mare treballa de dona de fer feines i l’àvia Pat s’encarrega del dipòsit de ferralla, però també és inventora.

És molt guai que en Kenny també visqui amb nosaltres, perquè és el meu millor amic.

imagen

—Mama, àvia —vaig dir aquell matí quan vam seure a esmorzar—, coneixeu el paio aquell de l’helicòpter? És que, bé, just abans que girés cua, li vaig veure la cara i em va resultar molt familiar… és el meu pare?

—No! —va exclamar la mare.

—No és el teu pare —va dir l’àvia—. Però hi ha una raó que explica que s’assembli tant a ell…

imagen

L’àvia va fer una pausa.

—És el germà bessó del teu pare.

imagen

—El seu nom és doctor Andrew Kane —va continuar l’àvia.

—O sigui que… és el meu oncle?! —vaig dir—. I també és un ninja?

—No, no és cap ninja —va respondre l’àvia—. Ell i el teu pare són bessons idèntics. Eren gairebé clavats… fins que van fer deu anys.

imagen

Aleshores, el teu pare va desenvolupar les habilitats ninja, però l’Andrew, no. Es va posar fet una fúria. Se sentia enganyat.

—I l’havien enganyat? —vaig preguntar.

—No, de cap manera. Tots tenim capacitats i habilitats diferents, i malgrat que a l’Andrew no li van tocar ni la força ni la velocitat, tenia una intel·ligència fora de sèrie. Es va convertir en el meu estudiant i li vaig ensenyar tot el que sabia de ciència i sobre l’art d’inventar.

imagen

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos