u
Em dic Nelson Kane. Fins que no vaig tenir deu anys, era un sac d’ossos, no estava en forma i era un
El dia que vaig fer deu anys em vaig despertar amb unes habilitats NINJA al·lucinants! Ara soc el
Vaig heretar els poders ninja del meu pare, que va desaparèixer misteriosament quan jo era molt petit.
Visc amb la mare, el meu cosí Kenny i l’àvia Pat en un dipòsit de ferralla a Duck Creek.
La meva àvia és inventora. No tira mai la tovallola.
I ja està bé així, perquè els invents no sempre li surten com els havia imaginat.
Com les pinces d’estendre roba voladores. Són genials quan fan el que se suposa que han de fer…
Però són un horror quan s’equivoquen!
Quan els invents de l’àvia sí que funcionen, són UNA FLIPADA!
Quan em transformo en el ninja kid, en Kenny es converteix en el col·lega h!
El Col·lega H no té cap poder especial, però és el que un ninja pugui tenir!
A part de la mare i l’àvia, ningú més coneix les nostres identitats secretes. Però hi ha un home que es mor de ganes de saber-les:
L’Andrew és el germà bessó del meu pare. Quan van fer deu anys, l’Andrew es va empipar com una mona perquè, a diferència del meu pare, ell no havia heretat les habilitats ninja.
L’enveja es va transformar en FÚRIA i en set de PODER. I ara el Dr. Kane vol sembrar el pànic per foragitar tots els habitants de Duck Creek!
Va començar deixant anar aranyes mutants gegants…
Després va crear un virus electrònic que va provocar que tots els animals del zoo s’escapessin…
Fins i tot va assistir al nostre campionat d’atletisme disfressat i va intentar capturar els millors atletes. Estava convençut que un d’ells era el Ninja Kid!
Per sort, ja fa temps que no tenim notícies del Dr. Kane, la qual cosa significa que en Kenny i jo podem ser nens normals i corrents.
Nens normals i corrents que estan mooolt emocionats perquè EL CIRC ve a la ciutat!
M’encanta tot del circ.
Els animals…
Els trapezistes…
L’esfera d’acer!
Des del moment en què la nostra professora d’educació física, la Sra. Veloç, ens va dir que aniríem d’excursió al circ, no vam parlar d’una altra cosa!
La Sra. Veloç és una de les meves professores preferides. El seu nom li va al pèl... És més ràpida que un guepard amb patins!
Una setmana abans de l’excursió, teníem classe d’educació física al gimnàs de l’escola.
—Tinc una gran notícia —ens va anunciar la Sra. Veloç—. El CIRC DE LA FAMÍLIA SHAW ofereix a uns quants veïns afortunats l’oportunitat de formar part de l’espectacle!
Vam saltar d’alegria!
—Les proves per a l’actuació especial tindran lloc d’aquí a tres dies —va dir la Sra. Veloç—. De manera que escolliu una parella i comenceu a preparar un número!
Abans que en Kenny vingués a la meva escola, era un pal quan un professor demanava que ens poséssim per parelles. Sempre m’acabava sentint exclòs.
Però ara no m’hi he d’amoïnar, perquè en Kenny i jo ho fem tot junts.
—Nelson… —va dir en Kenny.
—No ho has ni de preguntar, Kenny, és clar que seré el teu company! —vaig respondre.
—De fet, m’agradaria que la meva companya fos la Tiffany… —va dir en Kenny.
—Oh.
Per primera vegada des de feia molt, vaig tornar a tenir aquella sensació anguniosa.
—I una altra cosa —va afegir—. Li podries preguntar tu per mi?
—Em sembla que és millor si li preguntes tu mateix, Kenny!
Però en Kenny ja havia fugit cames ajudeu-me i s’havia amagat darrere del poltre!
Xino-xano em vaig apropar a la Tiffany. No semblava gaire interessada a escollir parella. Estava concentrada fent el pont!
—Eh, hola, Tiffany, com vas per aquí sota? —li vaig preguntar.
—Hola, Nelson! —va dir la Tiffany, posant-se dempeus.
—Bé… a en Kenny li agradaria saber si voldries ser la seva companya per a les proves.
—M’encantaria! Però per què no m’ho ha preguntat ell mateix?