Introducció

La primera vegada que vaig pensar a escriure aquest llibre, de seguida vaig tenir clar el títol: Divorcis amb amor. Recollia perfectament la meva idea sobre com volia treballar, i quin volia que fos el meu missatge sobre les ruptures amoroses. A primer cop d’ull, poden semblar termes contradictoris, però fetes les reflexions inicials vaig convèncer-me que aquest títol expressava a la perfecció el meu argument: un divorci no té per què ser un sinònim d’odi, sinó que hauria de ser un exercici d’amor.

En algun moment vaig dubtar, no me n’amago, especialment quan compartia aquesta reflexió amb algú i rebia un input negatiu i, desafortunadament per a mi, fonamentat. Una amiga filòloga em va dir: «Però si això és un oxímoron!». «Divorcis amb amor? Això és una contradictio in terminis», em va assegurar una catedràtica de Dret. I un altre amic em va preguntar: «Divorcis amb amor? Això existeix?».

Malgrat tot, com que soc cabuda de mena, vaig decidir que Divorcis amb amor seria el títol adequat, i li vaig afegir el subtítol «Com encarar amb consciència una ruptura de parella», que, segons el meu parer, ajudava a comprendre millor el que es trobarien les lectores i els lectors en aquest llibre. Fer les coses de forma conscient és portar la consciència a allò que es fa, prendre’t el temps per entendre’t i intentar entendre l’altra persona. Consciència per posar atenció a tots els detalls, per petits que siguin, per dedicar el temps necessari a cada cosa. Consciència per fer presents les condicions que considero fonamentals per aconseguir que el pas per un divorci no destrueixi la vida de qui es divorcia ni la de la seva família.

La idea del divorci amorós pot semblar revolucionària, o innocent, però no és nova, i cada vegada la veiem més estesa. Des de propostes professionals com el divorci col·laboratiu, que acompanya les parelles que volen divorciar-se sense tribunals i de manera amistosa i respectuosa, fins a propostes com les del conscious uncoupling, que van popularitzar l’actriu Gwyneth Paltrow i el seu marit Chris Martin, el cantant del grup Coldplay, i que promulguen un divorci conscient i respectuós. Paltrow i Martin van fer-ho molt a l’estil de vida americà: un divorci conscient amb un metge guru inclòs. Però van projectar una imatge pública força remarcable de respecte d’un vers l’altre, i més tenint en compte els espectacles denigrants que algunes estrelles internacionals han protagonitzat amb les seves ruptures.

A casa nostra també en tenim exemples, com el del periodista Jordi Basté, que en una entrevista al diari ABC diu: «Que fracassi el teu matrimoni, però no la teva família». Parla sobre el seu divorci i explica que se’n va de vacances amb la seva exdona i les seves filles. Quan l’entrevistador li pregunta si és inusual el que ha aconseguit, Basté li contesta: «Som una raresa, però som un exemple. De totes maneres, cada vegada som més els que intentem fer-ho bé. I ens surt bé».

Un altre exemple el tenim en la declaració de principis que va fer l’escriptor i periodista Sergi Pàmies en una entrevista al diari Ara: «Sí, jo faig una reivindicació romàntica: si pot ser, que les separacions siguin un acte d’amor. És un “postureig”, però crec que es pot fer de la separació un acomiadament ben fet, especialment quan hi ha fills. Quan no n’hi ha, et pots fer una mica l’indignat i l’ofès. I quan ho escrius et sents millor».

Cada dia al meu despatx veig persones angoixades, tristes o enfadades pel moment que els ha tocat passar, però que malgrat tot decideixen fer-ho el millor possible. És cert que els que no ho fan bé ocupen més espai públic i fins i tot mediàtic i són més visibles. És el biaix cognitiu que ens fa veure allò que creiem i fixar-nos-hi. Hi ha una forta càrrega social de prejudicis sobre el divorci que ens predisposa a donar per fet que un divorci és un enfrontament. La xifra de divorcis amistosos ronda entre el 70 i el 80 per cent dels casos. Tanmateix, tot i aquestes dades, majoritàriament preferim continuar creient que un divorci és una guerra.

La meva pretensió ambiciosa és canviar i renovar la perspectiva i les idees que tenim sobre aquest procés vital. Ho faig sabent que el divorci és una qüestió on es barregen molts elements, moltes emocions i moltes idees preconcebudes, i que tot plegat és un còctel que posa molt fàcil perdre el seny pel camí. Ho faig amb el convenciment que som una societat amb un alt grau d’analfabetisme emocional, i que, a més a més, en el cas del divorci, l’analfabetisme és tolerat. I ho faig sabent que venim d’un passat on les ruptures amoroses sostenien part de la cultura de la violència contra les dones, que s’incrementava amb frases com per exemple «la vaig matar perquè era meva».

Gran part de la gent divorciada ho fa el millor que pot, i només necessita un acompanyament adequat que l’allunyi de la idea de venjança, de guerra, de conflicte inevitable, que li ofereixi un camí realista però alhora sa per fer-ho bé. No és una tasca senzilla, però, gràcies als anys que fa que acompanyo persones que estan en plena crisi per la ruptura, no només crec que és factible aconseguir-ho, sinó que estic plenament convençuda que és el millor camí.

No pots escollir les circumstàncies que la vida t’ha donat, però sí que pots decidir quin significat els dones i de quina manera vols viure.

Què pots esperar d’aquest llibre?

Aquest llibre és un manual que vol servir de guia a les persones i les famílies que passen per un procés de ruptura i que ho volen fer el millor possible, amb eines, idees i una mirada diferent. Voldria respondre aquelles preguntes que tothom té al cap quan s’està divorciant i vol fer-ho bé. I malgrat que cada persona i cada moment necessita una resposta diferent, partim de patrons similars i ens solem encallar en els mateixos obstacles.

Fa uns anys que em vaig divorciar i, tot i que no crec que sigui imprescindible haver passat per un divorci per poder-ne parlar amb coneixement, és cert que el fet d’haver-ho experimentat en primera persona i d’haver passat pel mateix mal tràngol que la gent a qui acompanyo professionalment, m’ha fet acostar més a la situació que els clients i clientes m’havien anat explicant durant anys. Això em permet ara entendre perfectament el dolor i la confusió que senten, i ha enfortit encara més el meu coneixement de la profunda complexitat de la ruptura.

Volia compartir amb els lectors i lectores aquest coneixement, esperant que, de la meva experiència professional i vital, tothom se’n pogués beneficiar.

«No deus estar escrivint un manual d’autoajuda, oi?», em va preguntar una amiga. Doncs sí, crec que aquest llibre és un manual d’autoajuda en cas de divorci. Com molts manuals d’autoajuda, és un llibre que fa servir el sentit comú. No conté grans reflexions sobre el moment emocional del divorci o del funcionament dels sistemes familiars, de la complexitat de les relacions de parella… Simplement ofereix algunes propostes assenyades i fonamentades sobre com encarar bé un divorci. Després de l’ajuda que poden oferir les explicacions que aquí es donen, cada persona haurà d’escollir l’acompanyament professional, jurídic, psicològic, econòmic o mèdic que, en cada cas, li acabi de donar les millors respostes i li assenyali el camí que ha de seguir.

Em servirà, aquest llibre?

Vols divorciar-te amb amor, però no saps ben bé com fer-ho. Aquest ja és un bon motiu perquè aquest llibre tingui sentit per a tu i et serveixi d’alguna cosa.

Per estrany que et pugui semblar, ara que sents tan endins el desamor, l’amor és el millor guia per al teu procés, i per això un llibre que t’explica com fer les coses guiant-te per l’amor és exactament el que necessites ara. El que et cal és sentir aquest amor. L’amor és el que t’acompanyarà perquè el divorci perjudiqui tan poc com sigui possible els teus fills i filles. L’amor et permetrà donar a la teva parella tot el que necessita per superar el moment. L’amor t’ajudarà a viure el dol de la ruptura i a superar el sentiment de culpa o la tristesa. Necessitaràs amor per a tu per veure clar que la ruptura és només un fotograma de la pel·lícula de la teva vida, que no s’acaba aquí, en aquest punt, i que la continuació dependrà de com decideixis actuar en aquest moment de fragilitat i inestabilitat. Et caldrà amor (en les seves múltiples variants), autoestima, respecte, tolerància, generositat, amistat… Decidir-te a fer-ho de la millor manera possible no et traurà dolor ni farà desaparèixer les dificultats, però sí que evitarà més patiment i t’ajudarà a fer que, un cop passat el mal tràngol, puguis mirar la teva exparella a la cara amb tranquil·litat i amb un somriure.

Per ajudar-te a entendre el llibre

El llibre es divideix en dues parts, els vuit primers capítols donen una resposta global a temes relacionats amb el divorci, i els capítols 9 i 10 són una guia pràctica del divorci.

Durant la lectura, veuràs que faig servir indistintament les paraules «divorci» o «ruptura» per referir-me a qualsevol tipus de ruptura familiar, ja siguin divorcis o separacions de matrimonis o parelles de fet. Tant és, ja que, des del punt de vista emocional i legal, les conseqüències gairebé són idèntiques.

He intentat fer servir un llenguatge no sexista; per tant, he doblat molts termes, i a vegades els genèrics els he fet en femení i altres vegades en masculí. Així, parlo dels teus fills i de vegades, de les teves filles, o de la canalla, de les criatures… És un esforç que vull fer. Com que també vull que la lectura del llibre sigui al més amena i fluida possible, no he estat estricta en aquest aspecte i parlo sempre de progenitors, per exemple. Espero haver aconseguit una bona simbiosi entre les dues pretensions.

El llibre és inclusiu amb tots els models familiars. Gràcies a la meva experiència m’atreveixo a dir que, quan una relació es trenca, ja sigui heterosexual o homosexual, tothom pateix més o menys per les mateixes coses i comet els mateixos pecats. I ja sé que és una afirmació binària, però malgrat que en l’àmbit professional he tingut relació amb persones de gènere fluid, queer, agènere o pangènere, no em sento amb prou coneixement per poder parlar d’elles i de les seves ruptures, tot i que sospito que, com he dit, tothom cau en els mateixos errors, i estic segura que l’amor és la guia per superar-los. En qualsevol cas, el que explico en el llibre es pot aplicar en tots els casos.

Han quedat totalment fora del contingut del llibre altres models de relació que no siguin els de dues persones. El poliamor, les relacions obertes o l’anarquia relacional no són models que es puguin veure reflectits exactament en aquestes pàgines, no perquè jo tingui cap opinió a favor ni en contra, fins i tot he estat present en ruptures de parelles que vivien amb aquestes fórmules, però són models massa específics i minoritaris per a aquest llibre, tot i que reitero que els seus membres poden aplicar igualment el principi de responsabilitat i amor que predico.

En alguns apartats del llibre poso alguna citació literària o cinematogràfica, o bé una cançó relacionada amb el que explico. Algunes cançons són boleros, en honor a ma mare i el seu amor a aquest gènere, perquè no hi ha res millor que un bolero per parlar de desamor i plorar-lo.

I per acabar, però no menys important, aquest llibre està escrit pensant en parelles que trenquen, però que tenen relacions més o menys equilibrades i sanes. Si a la teva relació hi ha qualsevol tipus de violència (física, psíquica, per petita que sigui) o simplement un desequilibri de poder entre tu i la teva parella, abans de decidir res, busca ajuda i protecció. Aquest llibre, tot i que també pot ser d’ajuda, no està pensat per intervenir en aquestes situacions, i algunes de les afirmacions que s’hi fan no són idònies en el teu cas.

Un cop fets els advertiments i els aclariments necessaris, espero que gaudeixis del llibre i et serveixi per a allò que esperaves quan t’ha arribat a les mans.

1

El divorci, una crisi

Què és un divorci?

La part més visible del divorci és la separació física de la parella i, per consegüent, la nova estructura i organització de la família. Ara bé, allò que és més important d’un divorci —i que, per tant, el defineix— és que és un moment vital de canvi. Una ruptura és una crisi que provoca un canvi, on coincideix la finalització d’un cicle vital amb el procés de gestació d’una situació futura i l’inici d’un nou cicle. Tot plegat, en un entorn de dol i de caos emocional. Com a tal, el divorci no es tracta d’un «problema» per resoldre, simplement és la situació en la qual et trobes. El divorci pertany al món de la complexitat: és una situació ambigua, canviant, incerta i provisional, i per això causa tanta angoixa i confusió. Com a la metamorfosi de la papallona, la creació d’un nou context, d’un nou equilibri, implica crear les condicions perquè pugui aparèixer una nova situació endreçada i mínimament estable a partir d’aquest aparent caos en què ara vius. Com en tot, es pot aprendre a fer-ho bé.

I per què es produeix el canvi? No et puc donar una resposta universal, però el que sí que és cert és que a la vida contínuament hi ha metamorfosis, canvis, i que sense ells no hi ha vida. El més habitual és que la idea del divorci aparegui quan sents un malestar, quan ja no estàs còmode o còmoda i veus la necessitat d’introduir una modificació a la teva vida.

Habitualment el canvi serveix per créixer, per recollir i interioritzar el que s’ha après, i permet evolucionar cap a altres maneres de veure i viure la vida. Si estàs en una situació còmoda, a la «zona de confort», difícilment voldràs canviar, però si et colpeix un neguit, una sensació de malestar, sentiràs la necessitat de modificar la situació per sortir d’aquesta zona, que ja no és tan confortable. Canviar comporta una incertesa molt gran. Allò que és segur és el que ara tens, i allò que vindrà no se sap, no es pot predir si serà millor o pitjor. Això és normal que provoqui inseguretat i por. Si no sents cap mena de por, potser és perquè no estàs calibrant bé el que tot plegat comporta.

És possible que ara sentis molta confusió: una cosa que avui et sembla blanca immaculada, demà la veuràs ben negra. A tot això afegeix-hi el moment emocional que estàs passant. Per a mi la millor definició d’aquest moment és «caos». Et trobes en una situació molt difícil de resoldre, sense una resposta simple. És un moment vital que durarà un temps, no s’acaba d’avui per demà, i és un moment que desborda clarament la teva capacitat de control de la situació. Per això, no intentis controlar tot el que passa, estàs en una situació de caos i des d’aquesta idea has de seguir endavant.

Per què s’acaba una relació?

La resposta no és senzilla. Les crisis a la vida són permanents i necessàries per evolucionar. El fet que el divorci no estigués als teus plans o que sigui dolorós, a la vida li és ben bé igual, ella segueix el seu curs. Acceptem, no sempre de bon grat, la idea que tothom ha de morir, és l’única certesa de la vida, però ens consta molt acceptar que aquesta regla s’hauria d’aplicar a tot, i especialment a les relacions. Tot s’acaba, i totes les relacions s’esgoten d’alguna manera i en algun momen

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X