Crims. Llum a la foscor (Crims 2)

Carles Porta

Fragmento

crims2

Llum a la foscor

L’anomenada «crònica negra» —ara s’ha posat de moda parlar de true crime o crims reals— existeix des de sempre, tant en la narrativa de ficció com en la de no-ficció. És un gènere que té els elements bàsics per fer una bona escudella: grans personatges i una trama potent. Cal, però, treballar bé els ingredients, posar-ne les dosis adequades i en l’ordre correcte, i aquest és, segurament, el secret de CRIMS, el que ens ha permès arribar al llarg d’aquests anys a milers d’espectadors, oients i lectors.

A principis del 2018, quan preparàvem els primers esbossos i dossiers del projecte de CRIMS per a la ràdio i la televisió, un dels elements de partida era el desig d’explicar la part més fosca de la nostra societat, que ja havia abordat en la meva feina periodística a la premsa i a la televisió i en llibres com Tor, Fago o La farmacèutica. Perquè els crims —tant si ho volem reconèixer com si no— són un mirall del col·lectiu que conformem. I amb aquesta premissa damunt la taula vam començar a escriure els guions, amb la voluntat de crear un format, és a dir, de generar una estructura narrativa que es pogués reconèixer de seguida.

Això s’aconsegueix —quan surt bé— a base de solidesa i de repetir l’estructura una vegada i una altra. La solidesa vol dir que aquesta estructura ha de funcionar, ha de tenir sentit, fluir i agradar, i sobretot ha de permetre que l’oient, l’espectador i el lector s’endinsin amb facilitat en el relat i que, un cop hagin connectat amb tu, s’hi trobin a gust. Repetir-la una vegada i una altra farà que, amb el temps, es generi una complicitat molt necessària.

Impulsat per aquest desig inicial d’explicar bones històries en àudio, en paper i en imatges, CRIMS s’ha convertit en un projecte d’aquells que s’anomenen «transmèdia». Ara mateix teniu el llibre a les mans, però també fem podcasts, ràdio i televisió, i en tots tres àmbits intentem treballar amb la mateixa filosofia, perquè ens fascina la realitat i ens apassionen les històries que ens ofereix. Per capturar­-les i explicar-les, ens basem sempre en la regla de les tres erres: Rigor, Respecte i Ritme narratiu.

En primer lloc RIGOR, perquè tot el que llegireu en aquest llibre és cert, surt de documents oficials, d’investigacions contrastades, de sentències o de testimonis directes. Busquem la vostra confiança, volem ser creïbles. No hi ha res inventat. Això vol dir que hem de dedicar molt de temps a trobar el material que parla dels casos, a estudiar-lo, a entrevistar els protagonistes, a llegir i endreçar tota la documentació i, després, a assegurar-nos de no cometre errades. Seguim un procés d’edició com fan els grans mitjans nord-americans o alemanys. Repassem els textos per comprovar que tot sigui correcte i, si se’ns escapa alguna errada, hauria de ser només tipogràfica. La credibilitat, per a nosaltres, és essencial.

En segon lloc, RESPECTE pels fets i, sobretot, pels protagonistes de les històries que expliquem, en especial per les víctimes i les seves famílies. Vigilem molt els adjectius i les opinions. També vigilem molt de donar només les dades i informacions necessàries, i prou. En aquestes pàgines no trobareu vocació morbosa. Si hi ha alguna descripció dura és per permetre que la realitat ajudi a entendre la mentalitat de l’assassí. Els fets objectius mostren més que els adjectius. A més a més, ens agrada tractar els lectors com a adults que saben decidir i interpretar. Per això sempre intentem quedar-nos a l’esglaó just per satisfer la curiositat sense entrar en el morbo. És cert que cadascú té la frontera en un esglaó diferent i, en cas de dubte, ens quedem a l’esglaó de sota, i sempre intentem donar la informació que considerem necessària, essencial. Si no és necessària, no cal. El límit el posem en el respecte a les persones. Les coses passen, no es pot evitar. El que sí que podem evitar és fer-ne més sang. Intentem explicar els fets amb respecte i pensant que les víctimes i les seves famílies ja han patit prou. Ens agrada pensar que si llegeixen els relats no els farà més mal. Més mal del que ja sofreixen i que, per desgràcia, no s’acabarà de curar mai. En molts dels relats que llegireu els familiars de les víctimes han comprovat que compartir la història els h

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos