Elise i els nous partisans

Jacques Tardi

Fragmento

Page 3 of 176
background image
background image
GuióIl·lustracionsTraducció del francès deMARTA MARFANYI ELS NOUS PARTISANS
Page 4 of 176
background image
Gràcies a Guy DELCOURT i a tot l’equip editorial d’Éditions DELCOURT, per la seva atenció i el seu entusiasme. Un agraïment de tot cor a la nostra amiga Malika CHALAL, i als nostres amics Habib CHARAF i Mustapha ECHARIF, per la traducció de les bafarades en àrab i per la cal·ligrafia.Títol original: Élise et les Nouveaux Partisans, de Dominique Grange i Tardi Edició en format digital: maig del 2022© 2021, Éditions Delcourt© 2022, Penguin Random House Grupo Editorial, S.A.U.Travessera de Gràcia, 47-49. 08021 Barcelona© 2022, Marta Marfany Simó, per la traduccióMaquetació: Sergi PuyolPenguin Random House Grupo Editorial està a favor de la protecció del copyright.El copyright estimula la creativitat, defensa la diversitat en l’àmbit de les idees i el coneixement, promou la lliure expressió i afavoreix una cultura viva. Gràcies per comprar una edició autoritzada d’aquest llibre i per respectar les lleis del copyrighten no reproduir, escanejar ni distribuircap part d’aquesta obra per cap mitjà sense permís. En fer-ho esteu donant suport als autorsi permetent que PRHGE continuï publicant llibres per a tots els lectors.Dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, http://www.cedro.org)si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.ISBN: 978-84-18621-40-6Composició digital: www.acatia.es
Page 5 of 176
background image
background image
background image
background image
Vaig “pujar” a París el 1958 per continuar els estudis. A Algèria ja feia quatre anys que hi havia GUERRA, una guerra d’alliberament nacionalque el govern francès insistia a dir-ne “els esdeveniments d’Algèria”. Vaig entendre de seguida, gràcies a la Malika, una noia algeriana que treballava al restaurant de la universitat, que poblacions diferents po- den coexistir en una mateixa ciutat sense saber-ne res l’una de l’altra.Era el que els passava als treballadors algerians que, amb les seves famílies, poblaven el barri de barraques de Nanterre, un antic descampat on sobrevivien, estacionats a les portes de la capital, a pocs quilòmetres de l’elegant barri de Neuilly... Invisibles.Els algerians de Nanterre vivien apartats i només sortien de les barraques per anar a treballar. Les dones i els nens es quedaven confinats dins dels límits tolerats pels que, després d’haver allistat els seus homes com a carn de canó, ara els utilitza- ven per a la producció automobilística o la construcció de futurs pisos de lloguer social.5
Page 6 of 176