Llegir-ne més
Jacques Tardi (Valence, 1946), després d'estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts a Lió i a l'Escola d'Arts Decoratives de París, s'inicia en la historieta el 1969 al mític setmanari Pilote amb una història de 6 pàgines, Un cheval a hiver, amb guió de Jean Giraud. Després d'altres col·laboracions breus amb diversos guionistes, el 1971 apareix la seva primera història de continuar amb guió de Pierre Christin, Rumeurs sur le Rouerge. L'any següent, amb guió propi, llança Adieu Brindavoine, on ja perfila el seu estil definitiu i la seva passió pels anys de la I Guerra Mundial, i el protagonista del qual, Lucien Brindavoine, reapareixerà com a secundari a Adèle Blanc-Sec.
Llegir-ne menysLlegir-ne més
Dominique Grange (Lió, 1940) és actriu, compositora, intèrpret, traductora i militant política. El 1958, després d'estudiar a l'Escola d'Intèrprets de la Sorbona i rebre classes d'art dramàtic, va emprendre una carrera professional com a actriu i cantant que va abandonar després dels successos de Maig del 68 per dedicar-se gairebé exclusivament a la militància política de biaix maoista amb el partit Gauche prolétarienne. Arran d'això, Grange va passar a cantar sobre la revolució, les lluites socials, antiracistes i llibertàries, component importants himnes militants com «Les Nouveaux Partisans» (que inspirà el títol d'Elise i els nous partisans) o «À bas l'État policier». El seu compromís polític la va portar a passar una temporada a la presó i posteriorment a formar part de la Nova Resistència Popular, una organització clandestina, braç armat de la Gauche prolétarienne. Des de llavors, ha continuat participant amb organitzacions polítiques d'esquerra i molt activament amb diverses oenagés. La majoria dels seus escassos treballs discogràfics estan il·lustrats per Jaques Tardi.
Llegir-ne menys