Ho vull ara!

Clara Mas Bassas

Fragmento

cap-2

Introducció 

ASTRONAUTES D’EMOCIONS 

No fa gaires anys no se sabia tot el que se sap ara sobre els beneficis d’un bon acompanyament emocional. Les noves fornades de mares i pares, entre les quals m’incloc i t’incloc, lector o lectora, no vam rebre, en general, un bon acompanyament emocional en la nostra infantesa, i no per descuit o per negligència (en la majoria de les famílies), sinó per desconeixement. Avui dia, i cada vegada més, sabem que rebre un bon acompanyament emocional i generar un vincle afectiu fort i sa són la base a partir de la qual es pot créixer saludablement en tots els àmbits de la vida (laboral, social, familiar, d’oci...). No haver disposat de les eines necessàries per posar-hi consciència ha provocat que tinguem mancances en la nostra gestió emocional, en el nostre creixement personal. 

El 2015 vaig decidir obrir, amb moltes ganes (i un pèl d’inconsciència, tot sigui dit), el projecte La Nau Espacial, en un petit local del barri de Gràcia de Barcelona, amb Sandra Restori, amiga, pedagoga i entusiasta de l’educació. En aquell espai ens disposàvem a donar eines de gestió emocional als infants per mitjà del joc. Aquell mateix any jo entrava a la recta final de la carrera de psicologia i totes dues teníem ganes de començar un projecte arrelat en el món del lleure, àmbit en el qual ens havíem conegut feia anys com a monitores —una de les vivències més boniques i gratificants per a qualsevol adolescent. Tenir cura d’infants, responsabilitzar-se del seu lleure, del seu benestar i de la seva educació en un entorn d’oci i de natura és una tasca que qualsevol monitor definirà, de ben segur, com una de les millors experiències de la seva vida. 

Després de moltes reunions i de molts cafès construint La Nau Espacial, «Espai de joc i lleure per a l’educació emocional», intentant desgranar la manera com fer que l’aprenentatge emocional fos un èxit, vam concloure allò que ja intuíem, que en el món de l’educació en el lleure s’uneixen uns quants factors bàsics per aconseguir el millor aprenentatge, el basat en la motivació: l’aire lliure, els temps lents sense pressa, monitors joves amb molta energia i ganes de jugar, el contacte amb la natura, la importància del grup i, per acabar —però dels punts més importants—, el joc. I és que, en el món del lleure, totes les activitats, tinguin l’objectiu pedagògic que tinguin, es plantegen des de la millor eina d’aprenentatge que existeix: jugar. Volíem que els infants adquirissin eines de gestió emocional mentre jugaven, i aquest va ser des del primer moment el nostre objectiu principal; volíem que s’ho passessin molt bé, que vinguessin a jugar, que no sentissin que venien a treballar cap concepte, que concebessin l’activitat com un espai lliure i segur, en el qual poguessin mostrar-se tal com eren. 

Vam crear una metodologia de treball pròpia, amb la qual, a partir del joc, abordàvem tots els àmbits de la intel·ligència emocional en les diverses sessions setmanals de la nostra extraescolar de jocs i emocions: 

• coneixement de les emocions, 

• gestió i reconeixement de les emocions pròpies, 

• autoconeixement, valors i motivacions, 

• treball de les habilitats socials 

• i empatia. 

També incloíem temes cabdals per a qualsevol infant, com ara la família, l’escola i les amistats. 

El 2020, cinc anys després d’aixecar la persiana d’aquell petit local (inicialment amb només dues famílies inscrites), acompanyàvem, a través d’activitats i de consultories familiars, prop de cent vint famílies, entre les inscrites en el nostre centre i les de les escoles a les quals anàvem a fer la nostra extraescolar. 

A mesura que passava el temps observàvem un patró que es repetia: ens trobàvem pares i mares que tenien dificultats en la gestió de les seves emocions i sense eines per acompanyar les dels seus fills i filles, i és que, si no ho has rebut a casa, difícilment et sortirà de manera natural. Però el que sí que percebíem eren moltes ganes de fer les coses de manera diferent, millor; simplement no sabien per on començar. Alguns havien llegit molt sobre educació i es trobaven perduts a l’hora de posar-ho en pràctica; d’altres es movien per instint, amb més o menys encert segons el dia i la circumstància. 

Vam veure la necessitat de treballar a dues bandes: amb els infants per mitjà dels jocs de l’extraescolar i de breus sessions individuals, i, amb els pares i mares, amb consultories, tallers i xerrades. Perquè, per poder acompanyar les emocions d’una criatura de manera conscient i satisfactòria, primer has de conèixer molt bé les teves, saber quines mancances emocionals tens, quines dificultats et sorgeixen en la teva gestió, d’on venen, com es manifesten... El coneixement de la gestió emocional que explicàvem als infants és el que vam acabar adaptant per a pares i mares, amb l’objectiu de donar-los eines per acompanyar les emocions dels seus fills. Fent aquest exercici dual amb les famílies és quan vam començar a veure com millorava el benestar individual de grans i de petits i, de retruc, el benestar familiar en la seva totalitat. 

Després d’aquests anys de consultories, d’extraescolars, de tallers, xerrades i reunions, podem concloure dues coses que a priori poden semblar contradictòries, però que no ho són tant: cada família és un món i, a la vegada, totes les famílies tenim problemes i dificultats similars. 

Com hem de posar límits, com hem de gestionar enrabiades intenses, l’hora de dormir, la de menjar, com podem afavorir l’autoestima dels fills, millorar les seves habilitats socials, treballar la timidesa, gestionar la gelosia entre germans, les pors... Totes i cadascuna d’aquestes dificultats conformen el top ten de les demandes de pares i mares al nostre centre i, de totes aquestes, n’hi ha una que sempre trobem en el pòdium guanyador: la gestió de la frustració. 

«És que es frustra per qualsevol cosa», «No podem fer o dir això o allò altre perquè es rebota», «No suporta perdre, fins al punt que hem deixat de jugar a aquell joc», «Acabo tan frustrada que em surt un crit», «La seva frustració em frustra a mi», «Què puc fer perquè se sobreposi a la frustració?»... 

Tots aquests comentaris apareixen sempre que parlem amb pares i mares sobre els seus fills, i, evidentment, nosaltres mateixes hem viscut situacions en què la frustració s’apodera de nosaltres i de la situació, no només treballant directament amb els infants durant aquests sis anys d’experiència a La Nau Espacial (i divuit en total treballant amb criatures), sinó també, ara, com a mares. 

Així doncs, què passa amb la frustració i com podem gestionar-la? Per què és un dels estats emocionals que més ens incomoda, que més ens remou? 

Això és el que pretén resoldre aquest llibre: d’una banda, endinsar-te en la comprensió de la frustració en totes les edats (sí, també la frustració en les persones adultes!) i, de l’altra, donar-te eines pràctiques que t’ajudin a acompanyar la frustració dels teus infants. Per això, en alguns capítols trobaràs l’apartat «Com ho expliquem als infants?», en què, amb un llenguatge més planer i comprensible per a ells, indico com pots explicar als teus fills i filles c

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos