Els Culdolla

Roald Dahl

Fragmento

ElsCuldolla-3.xhtml

1
Les cares peludes

Quin bé de Déu de cares peludes que es veuen avui dia!

Quan un home es deixa créixer el pèl per tota la cara, és molt difícil dir quin aspecte té en realitat.

També pot ser que ho faci per això, justament. Es deu estimar més que no ho sapigueu.

I després hi ha el problema de rentar-se.

Quan aquesta gent tan peluda es renta la cara, deuen tenir una feinada tan gran com quan vosaltres o jo ens rentem el cap.

pag13.jpeg

Doncs bé, a mi m’agradaria saber cada quant es renten la cara aquests homes tan peluts. Ho deuen fer un cop cada vuit dies, com nosaltres, el diumenge al vespre? Se la renten amb xampú? Fan servir l’eixugacabells? S’hi fan friccions amb tònic capil·lar per no tornar-se calbs? Van a tallar-se tot aquest pèl a cal barber o bé s’ho fan ells davant del mirall de la cambra de bany amb unes tisores de manicura?

No ho sé pas. Però la pròxima vegada que vegeu un home amb la cara peluda (cosa que passarà probablement tan aviat com poseu els peus al carrer), us el podeu mirar de prop i rumiar una mica totes aquestes coses.

ElsCuldolla-4.xhtml

2
El senyor Culdolla

El senyor Culdolla era un d’aquests homes tan peluts. Tenia tota la cara, tret del front, els ulls i el nas, coberta de pèl espès. Aquella pelussera fins i tot li sortia, formant manyocs fastigosos, dels forats del nas i de les orelles.

pag15.jpeg

Al senyor Culdolla li feia l’efecte que tota aquella pelussera el feia semblar terriblement savi i important. Però la veritat és que no era ni una cosa ni l’altra. El senyor Culdolla era un cul d’olla. Havia nascut cul d’olla. I ara, que ja tenia seixanta anys, era més cul d’olla que mai.

Al senyor Culdolla, el pèl de la cara no li creixia pas llis i suau, com a la majoria d’homes barbats. Li creixia com si fossin punxes, que quedaven dretes igual que les cerres d’un raspall de les ungles.

I cada quant es rentava, el senyor Culdolla, aquella cara cerruda i encrinada?

La resposta és mai, ni tan sols el diumenge. Feia anys que no se l’havia rentada.

ElsCuldolla-5.xhtml

3
Les barbes brutes

Ja sabeu que una cara corrent, sense pèl, com ara la vostra o la meva, si no la rentem prou sovint es va embrutant, i això no té res d’estrany.

Ara bé, una cara peluda ja és una altra cosa. Tot s’enganxa al pèl, sobretot el menjar. Coses com ara la salsa es fiquen enmig del pèl i s’hi queden. Vosaltres i jo podem fregar-nos la cara amb un drap quan és bruta i recuperar l’aspecte més o menys curiós de seguida, però els homes peluts no ho poden pas fer, això.

A més, nosaltres, si anem amb compte, podem menjar sense escampar-nos els aliments per tota la cara. I en canvi, els pe

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos