El Refugi d’Unicorns s’ha convertit en el meu nou lloc preferit d’Unicòrnia. No entenc com pot ser que abans els unicorns em fessin tanta por! Si són meravellosos! Són animals màgics, bondadosos, i a més... volen!
Creus que pot existir un animal millor en tot el món? La resposta és: doncs és clar que NO!
Quan les meves amigues i jo arribem al Refugi, tots ens saluden amb el caparró i fan renills d’alegria per donar-nos la benvinguda. I nosaltres correm a amanyagar-los.
En Núvol, la Venus, la Coco, en Lolo, en Motxi, en Merlí, la Lluna, en Non-non, l’Olívia, la Sheena... Els conec a tots! Mira, te’ls presento...
En Núvol té el pèl esponjós.
La Venus té una taca d’un planeta al llom.
La Coco riu molt.
A en Lolo li agrada ballar.
En Motxi és rodonet i tovet.
En Merlí és un mag perquè sempre desapareix sense avisar.
La Lluna sempre sembla que estigui a la lluna.
En Non-non li encanta que li cantin cançons abans d’anar a dormir.
L’Olívia és la més presumida de tots els unicorns. Li encanta que li pentinis el pèl multicolor!
La Sheena té la crinera pèl-roja, com una autèntica princesa escocesa.
«Sembla que hagi passat una eternitat des de la primera vegada que vaig venir aquí», penso mentre grato el cap d’en Núvol i dono una pastanaga a en Motxi.
Abans em feia por volar, i en canvi ara... Mira’m! És el millor del món, i per això sempre que puc vaig al Refugi per ajudar la Paula i la seva àvia.
Ara bé, avui no és un dia qualsevol.
Avui és un dia molt i molt especial perquè... ha nascut un nadó unicorn! I ens morim de ganes de coneixe’l!
—Esteu preparades? —ens pregunta la Paula, amb un somriure d’orella a orella.
—SÍÍÍ!
Tot seguit, la Paula obre la porta d’un dels boxs de l’estable i, entremig de la palla, abrigat amb unes mantes, trobem un unicorn petit petit...
—Us presento en Nero.
És un unicorn de color negre! És tan maco que no ho puc evitar: m’hi acosto corrent per acariciar-lo i fer-li petonets al morro. Mentrestant, en Nero mou les orelletes; sembla que li agrada.