Arc Iris Grey 2 - Arc Iris Grey i l'ull de la tempesta

Laura Ellen Anderson

Fragmento

cap

IRIS GREY

La primera meteolandesa dels arcs iris en més d’un mil·lenni!

Té UN MUNT de dons
dels arcs iris, que són habilitats màgiques extra.

NIM

Un gat-núvol!

Li ENCANTA afartar-se de
pastís de fruita (i de les sobres)!

Esclata cada dos per tres i, quan es recompon, sovint li falta alguna extremitat.

NIVO PERMAFROST

Meteolandès de la neu.

Quan pensa molt, li comencen
a sortir tot de floquets de neu
per les orelles.

Té un historial d’assistència
a classe del cent dos per cent.

ROSADA GOTIMALL

Meteolandesa pluvial.

De gran vol ser una campiona
de la tolltransportació.

És la capitana d’un dels equips
de vent ondant de l’Acadèmia
del Cel!

NÈFIA GRANISSA

Meteolandesa dels núvols.

És la millor detectiva de tot
Meteolàndia.

Té un llimac-núvol,
el Senyor Esteve.

FLAMA DELIGHT

Meteolandesa solar.

Era una rebel, però va fer marxa
enrere i va decidir passar pàgina.

Ajuda l’Iris a aprendre a dominar
la meteomàgia dels arcs iris.

SENYORA ROINADORA

Meteolandesa pluvial.

És la subdirectora
de l’Acadèmia del Cel.

No somriu gairebé mai.

TIETA NEULIA

Meteolandesa dels núvols.

Li encanta organitzar cerimònies
de les beines de núvols.

No es refia gens ni mica de la meteomàgia dels arcs iris.

cap

cap-1

1. La cerimònia de les beines de núvol dels Von Vollesn

Aquella tarda de diumenge feia un sol radiant. Eren al bosc Baròmetre, el lloc perfecte per fer una cerimònia de les beines de núvols.

L’Iris Grey, una nena de deu anys, i un dels seus millors amics, en Nival Permagel, estaven asseguts sobre la soca d’un arbre al costat del camp de beines de núvols, recuperant-se després d’una partida de núvols musicals. L’Iris havia estat a punt de guanyar, però just aleshores el seu gat-núvol, en Nim, havia esclatat i la nena havia sortit volant pels aires, fins que va aterrar amb un PATAPAM!

—Ja és la novena cerimònia de les beines a què vinc i encara no he guanyat cap partida de núvols musicals! —va remugar, i es va apartar de la cara un ble de cabells llargs i de colors. Com que havia estat jugant, tenia els cabells més enredats que normalment—. Potser a la pròxima, eh? —Va fer pessigolletes a en Nim sota la barbeta, i ell va respondre amb un ronc alegre i es va transformar en un cor.

—EN DEU MINUTS COMENÇA LA TRIA DE BEINES! —va xisclar la tieta Neulia, i va provocar que els dos amics fessin un bot de l’ensurt. El pardal-núvol que la dona tenia sobre l’espatlla també va deixar anar un soroll estrident—. Només queden deu minuts perquè el meu REIETÓ, en Cumulonimbet, rebi la criatura-núvol que l’acompanyarà tota la vida!

A en Nival li va començar a sortir una ràfega de flocs de neu per l’orella esquerra. Li passava sempre que pensava molt en alguna cosa, i a l’Iris li agradava anomenar-los «pensafloquets». A més a més de ser un dels seus millors amics, en Nival era el me-teolandès de la neu més amable i intel·ligent que havia conegut mai.

—Em pregunto com serà la criatura-núvol del teu cosí petit —va dir el nen, alhora que començava a desembolicar un entrepà de cogombrets granissats que duia molt ben embolcallat.

—Imagino que triarà alguna mena d’ocell-núvol —va explicar l’Iris, i va fer una queixalada a un brioix llampegant—. Tots els cosins Von Volles en tenen un.

Va fer un gest amb el cap per assenyalar els altres vuit fills de la tieta Neulia. Tots ells tenien un ocell-núvol a l’espatlla, que no parava de piular, grallar o refilar.

En Cumulonimbet Von Volles, que era el cosí més petit de l’Iris, feia un any justament aquell dia, i, segons la tradició, els meteolandesos dels núvols han de triar una beina de núvol el seu primer aniversari. Aleshores en sortirà una criatura-núvol ben petitona que tindrà un vincle especial amb el nadó. Plegats, aprendran a crear la increïble màgia dels núvols i seran companys per a tota la vida.

Aquestes celebracions sempre eren molt animades. A més a més, s’hi reunien tots els tiets i les tietes i es posaven al dia de les xafarderies de família. Però, per a l’Iris, aquesta festa era una ocasió força important, perquè era la primera vegada que veia els parents més llunyans des que la seva vida havia canviat completament sis mesos enrere.

—Segur que els teus familiars tenen moltes ganes que els parlis de la teva nova meteomàgia! —va exclamar en Nival amb un somriure.

—Mmm… La MAJORIA sí —va puntualitzar l’Iris—. El tiet Estrat i la tieta Petiteta s’han alegrat molt de veure’m i no paraven de fer ploure. Però, en canvi, la Neulia… Només diré que ara li caic encara PITJOR.

En Nival va deixar anar un xiulet llarg.

—No em sembla gaire just.

—No passa res —va respondre ella, amb un somriure i una mirada resplendent. Tenia un ull de cada color: un de blau i l’altre lila—. Li demostraré que puc ser una me-teolandesa dels arcs iris excel·lent i que protegiré la Terra i els cels. I també seré una exploradora terrestre BONÍSSIMA!

Va aixecar el puny enlaire amb convicció i aleshores un raig de colors va sortir disparat cap a la capçada dels arbres. La nena va fer una ganyota.

—Però primer he d’aprendre a CONTROLAR la màgia —va afegir, i es va mirar el puny amb les celles arrufades.

Malgrat que tots els meteolandesos tenien algun tipus de meteomàgia —de la neu, del vent, de la pluja, del sol, dels núvols o dels trons i els llampecs—, l’Iris va néixer sense cap mena de màgia. De fet, per part de mare, cap familiar havia tingut MAI cap mena de meteomàgia. Però un dia va anar a la Terra tota sola, encara que ho tenia prohibit, i va trobar un cristall negre que va alliberar una màgia molt antiga que feia més d’un mil·lenni que no veia ningú… La meteomàgia dels arcs iris! Va resultar que la nena era una meteolandesa dels arcs iris i que podia controlar tots els altres tipus de meteomàgia. O, com a mínim, ho podria fer quan aprengués a controlar els seus poders.

La tieta Neulia se li va acostar i la va mirar de dalt a baix amb una expressió de desaprovació.

—Quan arribi el moment que en Cumulonimbet hagi de triar una beina, tu et quedaràs aquí quietona —va bufar—. Vull que tot sigui perfecte i no em puc arriscar que una màgia ESTRANYA ho espatlli.

—No pateixis, tieta, que no faré res «estrany» —va dir l’Iris, bellugant els dits com si fes màgia i fent una cara ben divertida.

La dona se la va quedar mirant.

—Mmm. I que no s’hi acosti el teu felí explosiu. —Dit això, va tocar el dos cap a on era tothom, amb el pardal-núvol seguint-la de prop.

En Nival va sacsejar el cap.

—La teva tieta està una mica tocada de l’ala!

—Ja t’ho he dit. Des que vaig descobrir la meteomàgia dels arcs iris, no se’n refia gens ni mica, de mi, i el pobre Nim no li ha caigut bé MAI.

El gat-núvol es va arraulir a les espatlles de la nena i va roncar. En Nim havia nascut amb un problema estrany que feia que esclatés molt sovint, així que li resultava impossible crear un vincle amb un meteolandès dels núvols i tampoc podia ser un núvol de debò com els que els humans veien al cel. L’Iris l’havia trobat abandonat quan era molt petit i no s’havien separat des d’aleshores. Potser no tenien cap vincle màgic, però sens dubte en tenien un altre que es basava en l’amor i que era totalment indestructible.

Una de les cosines petites de l’Iris se li va acostar fent saltirons, molt contenta, amb un mussol-núvol entre els braços. Una meteolandesa del vent força menuda la seguia de ben a prop, una mica nerviosa.

—Hola, Cirrus. —L’Iris va saludar la seva cosina amb un gest de mà.

—Iriiiiiis, que pots ensenyar els teus arcs iris a la meva amiga, la Flux? —va demanar, i el mussol-núvol va udolar com si repetís la pregunta.

L’Iris va fer que no amb el cap.

—Em sap greu, Cirrus. Em sembla que a la teva mare no li agradaria gaire que fes servir la màgia aquí.

—Si us plaaauuuuuu! —va insistir—. La Flux creu que la teva màgia fa por, però ja li he dit que no és veritat!

—Por? —va repetir l’Iris, arrufant les celles.

La Flux va aixecar els ulls de terra amb timidesa.

—M’han dit que la teva màgia no és com la nostra —va xiuxiuejar.

L’Iris va sospirar. Li feia molta ràbia pensar que hi havia meteolandesos que tenien por de la seva màgia.

—Sí, la meva màgia és una mica diferent —va explicar—, però això no vol dir que faci

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos