QUÈ ÉS
AQUEST LLIBRE?

Aquest és un llibre salvaferides, no té cap altra definició possible. M’agrada la paraula «salvaferides». Ja sé que no existeix, me la vaig inventar un dia perquè de vegades no necessites que et salvin la vida, però sí que et curin la ferida. Haurien d’existir no només els salvavides, sinó molts salvaferides. Sempre he pensat que hi hauria d’haver més socorristes a terra que al mar, perquè és a la terra on hi ha més problemes.

Sempre recordo les tiretes que la meva mare em posava a les ferides quan queia de la bicicleta, però el que realment em curava era el seu alè suau que em bufava sobre la pell malmesa. Sempre he pensat que les bufades són curatives. Bufes les espelmes quan fas anys perquè els desitjos es facin realitat, et bufen una ferida i et fa menys mal, i fins i tot algunes bufades en forma de xiuxiueig et revelen secrets o t’ajuden quan tens un dilema.

Per això mateix he decidit que aquest sigui un llibre de bufades vitals que t’ajudin a curar les ferides; són les millors bufades que conec per evitar que alguna cosa et faci mal, i te les xiuxiuejaré perquè t’ajudin a curar-te. No es tracta d’un llibre d’autoajuda, tampoc no és una biografia ni una enciclopèdia sobre res. A més, està escrit amb lletra grossa i amb interlineat generós, perquè penso sovint en la gent que no pot llegir lletres minúscules en paràgrafs tan junts. La meva mare és una d’aquestes persones, i sempre m’ha encantat que pugui llegir bé els meus llibres.

És, doncs, una farmaciola de bufades energètiques per a molts tipus de mals, sobretot per a l’ànima, i vull que la feu servir quan la necessiteu. A mi, totes aquestes bufades emocionals que us explico m’han servit, i sé que a vosaltres us serviran en un futur.

Quan pateixes, estàs molt sol. Quan estàs molt sol, et trobes molt perdut. Sempre he pensat que calen les paraules d’algú altre per sanar-te. I això només es pot aconseguir conversant a pulmó obert amb algú de confiança i que vulgui escoltar-te. No faré cap spoiler si et dic que en aquest món no hi ha gaire gent disposada ni a una cosa ni a l’altra.

He mirat de dipositar en aquest llibre tota la meva experiència i també tot el que he après de gent propera i de desconeguts que han decidit transmetre’m la seva saviesa. De vegades per motivació pròpia; d’altres, perquè jo els ho he demanat. Per tant, aquest llibre no és més que el conjunt de secrets, saviesa i energia que desprenen els grocs amb qui he coincidit al llarg de la meva vida.

Aquest llibre l’he escrit amb l’esperança que alguna d’aquestes bufades us activi la il·lusió, us allunyi del problema que ara teniu i us torni al camí de l’alegria si us trobeu en un moment vital difícil.

Odio no poder ajudar la gent que pateix, a qui li fa mal l’ànima i es troba sola. El dolor és l’emoció suprema, aquest moment que esteu vivint ara mateix és únic. Oblideu el soroll, creieu en vosaltres mateixos, no necessiteu res més per sortir del pou. No us abandoneu, no us feu addictes a la tristesa, perquè aquest sentiment desapareixerà.

Aquest llibre farcit de bufades intenta connectar amb tots els que pateixen, però també, i sobretot, amb els que esteu bé però necessiteu una petita empenta per sortir de les vostres rutines o retrobar el camí que vau perdre.

És un llibre que també té la vocació d’ajudar-vos en un futur, potser ara no el necessiteu, però qui sap si un dia us podrà donar un cop de mà.

El llibre no us curarà, perquè això és impossible, però crec que us pot ajudar a curar-vos amb alguna de les bufades emocionals, o si més no aconseguirà que el vostre dolor no s’infecti ni us cogui més.

Encara no sé com es titularà, perquè tinc molts títols al cap: Tot sortirà bé encara que surti malament, Llibre salvaferides, Aïlla el teu soroll. Mentre escric aquest pròleg no hi ha títol, però quan vosaltres el llegiu, ja estarà clar i decidit. Haureu viatjat al futur sense saber-ho. Aquesta màgia també es produeix quan es dorm, quan viatgem al futur diàriament, a la velocitat que volem: cinc, vuit o dotze hores al dia. I el més curiós és que no donem prou valor a aquest meravellós viatge en el temps.

També penso, com a títol, en L’altra riba. Sabeu què? Quan necessito escapar penso en la meva altra riba. Ja us explicaré de què es tracta més endavant. La meva altra riba és el món imaginari que em va ensenyar un amic fa un munt d’anys. Jo en tenia catorze, estava malalt de càncer i sempre que volia marxava a l’altra riba i em sentia molt lliure. Era un joc que es va inventar un noi molt valent de qui us parlaré després i que va revolucionar el meu món. Encara ara segueixo anant a l’altra riba i hi construeixo una illa al meu gust. Però ja us parlaré d’aquesta riba en una de les bufades, no ens precipitem.

Una cosa que mai no us he dit és la gran sort que tinc de comptar amb vosaltres, lectors meus.

Un amic que sovint m’acompanya a signar exemplars, sempre em diu: «Els teus lectors són bona gent, de confiança i honesta». Em sembla una floreta increïble que us fa grans a vosaltres, no a mi.

I té tota la raó... Jo confio plenament en vosaltres, sou molt especials. Gràcies per existir. Us puc assegurar que, si algun dia tingués un problema greu, l’explicaria a algú de vosaltres, perquè sé que m’ajudaríeu.

He volgut escriure aquest llibre ara perquè sé que el dia que la meva mare es mori, cauré en un dolor espantós, serà una mort difícil de superar. Sé que, tard o d’hora, el dia arribarà. Penso en com reaccionaré, a qui demanaré ajuda, què llegiré i també a quin groc de vosaltres buscaré perquè m’ajudi a curar-me.

Aquesta és una de les raons que m’ha dut a escriure aquest llibre, perquè sé que ara, des d’aquest moment de calma, puc crear totes les bufades, convençut que alguna m’alleujarà el dolor. Així que hi ha una part egoista, perquè algun dia aquest llibre que escric serveixi per sanar-me a mi mateix. I si no em sana el llibre, sé del cert que algú de vosaltres ho farà.

De totes aquestes sensacions neix aquest llibre. És un llibre farcit de bufades per a l’ànima i per a qualsevol dolor. No està malament, aquest títol: Bufades per a l’ànima. No el descarto.

Durant el confinament a causa de la COVID-19 vaig pensar en la necessitat de crear un llibre que pogués ajudar les persones en els seus moments més complicats. Quanta gent haurà perdut la salut mental durant la pandèmia, o l’haurà trastocat la por o haurà pensat que tot estava perdut? Malgrat tot, res de tot això era totalment cert són percepcions que, si es comuniquen al groc adequat, segur que trobaran la bufada emocional perfecta per seguir endavant.

Com m’agrada dir sovint: «La intel·ligència és un do, i la bondat, una elecció». Sempre he pensat que hem de posar els ulls en les coses bones, fins i tot sabent que el dolor i l’inesperat et sacsejaran i potser et deixaran de genolls. Et colpejaran, però mai no et noquejaran del tot. Sempre tens la possibilitat d’aixecar-te si saps com fer-ho. Això és el que miraré d’explicar-vos aquí.

Aquest llibre farcit de bufades és el que m’hauria agradat trobar en moments complicats de la meva vida, quan em vaig haver de conformar amb frases subratllades en altres pel·lícules, cançons, obres d’art, llibres i citacions farcides de bufades que em van curar parcialment l’ànima i el dolor.

Ara que hi penso, al final us oferiré també una llista de les meves pel·lícules, cançons, obres d’art i llibres farcits de bufades perquè vull dotar-vos de totes les eines a l’abast per sanar.

N’hi ha prou que una bufada us serveixi en un moment concret perquè ho faci per sempre més, perquè us activarà i us connectarà amb els anticossos del dolor.

Fa anys vaig gravar una conversa a Aprendemos juntos que va tenir més de vuit milions de visualitzacions i sé que a molta gent que la va veure els va fer sentir alguna cosa especial. Em va sorprendre, perquè només era jo explicant la meva història i les meves bufades. Em van arribar missatges de milers de persones que m’explicaven el que havien sentit amb les meves paraules, i és possible que mentre rebia tota aquella energia se m’acudís crear un llibre farcit de bufades que us divertís, que us fes sentir i que la gent el tingués a prop quan necessités paraules en forma de bufades, en una tauleta, ben a l’abast, o que pogués regalar a algú que s’estimés i que estigués passant per un mal moment.

Us parlo de bufades, com us he explicat que em feia la meva mare a les ferides, perquè sé que no us curaré. Seria massa presumptuós per part meva pensar que puc fer-ho, però potser sí que aconseguiré que la ferida no us faci tant de mal i que el dolor no us fregui l’ànima.

I no, vull aclarir-ho altre cop, no és un llibre d’autoajuda, tot i que estic segur que m’ajudarà a conèixer-me millor a mi mateix. No em crec un paio molt intel·ligent que té totes les respostes, només pretenc crear un llibre que, a través de les meves bufades personals, pugui activar les vostres.

També tinc clar que vull que aquest llibre sigui il·lustrat, que tingui uns dibuixos ben bonics que et portin d’una bufada a l’altra, i vull que els faci la meva groga Vero Navarro, perquè les seves creacions són curatives i el seu llapis és un bisturí que et fa somriure. Gràcies, Vero, per aquesta tercera col·laboració. Sempre he pensat que em llegeixes la ment com no ho sap fer ningú, i que transformes el meu món d’una manera que em deixa bocabadat. Espero i desitjo que aquest pròleg ja contingui la teva medicina en forma d’il·lustracions. M’ho imagino i ja somric.

Avui començo a escriure aquesta història mentre sona en bucle la cançó Aquellos ojos verdes, de Nat King Cole (si vols buscar-la i posar-te-la, t’espero).

Sempre m’ha fet la sensació que és una cançó que et llança el seu alè sobre les ferides. Parla d’uns ulls que no van ser mai teus, però que et van curar de moltes coses i et van inspirar. Aquesta cançó em sembla meravellosa, sempre em treu de petits pous i no puc deixar d’escoltar-la en bucle. Sí, hi ha cançons que et bufen les ferides. També hi ha ulls i fins i tot cossos que et sanen. La bellesa que t’inspira sempre és una bufada d’alegria molt útil i intensa per escapar de pous profunds.

Aquest llibre és un viatge per a mi i per a vosaltres, es convertirà en l’onzè que hauré escrit i en ell desitjo sincerar-me molt. Ja tenim un equip de futbol, amb onze llibres. El porter sempre serà El món groc, i aquest és el davanter centre, que, si tot va bé, sortirà a l’octubre del 2021.

Avui començo aquest nou llibre. És la 1.56 del dia 1 de gener de 2021. No vaig voler escriure ni una sola lletra l’any 2020. Crec que tothom frisava per canviar d’any, encara que només fos per sentir aquella olor tan bona d’any acabat d’estrenar.

Just abans de començar a escriure, he pujat a Twitter una reflexió d’El món groc: «Si creus en els somnis, es faran realitat. Creure i crear són dues paraules que s’assemblen, i s’assemblen tant perquè en realitat estan molt, molt a prop... Potser passa el mateix amb els anys i una xifra ho canvia tot». No recordo quan vaig pensar aquesta frase sobre el creure i el crear, gairebé mai no recordo com em venen les idees al cap, diria que es van embastant totes soles. És una de les meves frases favorites perquè sembla escrita per algú altre i sempre em connecta amb els meus somnis.

M’agradaria trobar també un bon subtítol per a aquest llibre. Em sedueix La llum atrau els llops, però també em crida l’atenció La saviesa dels grocs, perquè crec que entre aquestes pàgines hi ha molta de la saviesa que han dipositat en mi tants grocs.

Al cap i a la fi aquest llibre té bastant a veure amb El món groc. En aquell primer llibre vaig explicar la meva experiència amb el càncer aplicada a la vida. Tots els ensenyaments que vaig aprendre quan vaig estar malalt de càncer i que em segueixen servint per viure. Però amb el transcurs dels anys, mentre vivia sense càncer, van aparèixer un munt d’ensenyaments nous que em va regalar el fet d’estar curat i, suposo que, d’alguna manera, aquest llibre és una continuació de l’altre, encara que es nodreixi de tots dos mons. Us puc assegurar que fins ara no ho havia pensat.

Espero que gaudiu d’aquest llibre farcit de bufades. Si us hi endinseu, sereu benvinguts per fer-les servir al vostre gust.

Us estimo i us admiro, lectors meus, grocs de lletra impresa.

Gràcies per cuidar-me tant sempre i fer-me arriba

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X