La Isadora Moon 12 - La Isadora Moon i la invitació secreta

Harriet Muncaster

Fragment

LaIsadoraInvitacioSecreta-3.xhtml

cap1.jpg

Era el primer dia del semestre, i quan vaig arribar a l’escola em vaig sorprendre molt en veure una nena nova dreta al davant de tot de l’aula.

—Us presento l’Ava —va dir la senyoreta Cirereta—. Acaba d’arribar al poble i vindrà a classe amb nosaltres a partir d’avui. Donem-li la benvinguda!

—Hola, Ava! —va exclamar tot el grup.

Vaig observar la senyoreta Cirereta mentre acompanyava l’Ava cap a una taula del fons de l’aula, i vaig recordar les sensacions que vaig tenir quan vaig ser nova a classe. Estava força espantada! Em vaig preguntar si l’Ava també ho estava. No somreia i tota l’estona es posava la mà a la butxaca del vestit.

pag10.jpg

A l’hora del pati, tothom es va apinyar al voltant de l’Ava. A tots ens interessava saber coses d’ella.

—M’encanten les teves sabates, Ava! —vaig dir, assenyalant-les.

—A mi també! —va afegir la meva amiga Zoe.

L’Ava portava unes botes superbrillants de cordons i amb estrelles platejades a les puntes. Jo no estava segura de si eren adequades per dur-les a l’escola, però vaig pensar que potser la senyoreta Cirereta no n’hi havia dit res perquè era nova.

L’Ava ens va mirar a mi i a la Zoe, però no va somriure ni ens ho va agrair.

—Són maques, oi? —va dir, estirant el peu perquè la purpurina brillés amb el sol—. Molt millors que les vostres sabates velles i avorrides per anar a l’escola!

pag12.jpg

Vaig veure que la Zoe quedava ben astorada, i jo vaig mirar l’Ava molt sorpresa, però en Bruno es va posar a riure. A ell tant li feia que l’Ava trobés avorrides les seves sabates.

—On vivies abans? —li va preguntar ell—. Gaire lluny?

—Prou lluny per haver-me de canviar d’escola —va contestar l’Ava, com si estigués empipada—. L’escola on anava era molt millor. Tenia una piscina! I els meus amics eren fantàstics! —Ens va llançar una mirada a tots, i de sobte em vaig sentir molt petita i poc fantàstica.

—Ah, molt bé —va dir en Bruno. Va arronsar les espatlles i se’n va anar a jugar a futbol amb en Jasper i la Sashi.

La Zoe i jo ens vam quedar allà, tot i que jo no sabia gaire què dir-li, a l’Ava.

—Vols venir a jugar amb nosaltres? —li va preguntar la Zoe—. Farem una corona de margarides per a en Pinki!

En Pinki es va posar a saltar d’emoció. Abans era el meu peluix preferit, i la mare li va fer cobrar vida amb la seva vareta màgica. Ella pot fer aquestes coses perquè és una fada.

L’Ava va arrufar les celles. Després va mirar el conillet Pinki amb desdeny i va dir:

pag14.jpg

—No ets una mica massa gran per portar un peluix a l’escola?

Em vaig quedar mirant l’Ava sense saber què dir. Les llàgrimes em van començar a coure als ulls. En Pinki va parar de saltar i va llançar una mirada d’indignació a la nena nova. La Zoe em va agafar la mà.

—Molt bé! —va exclamar—. No pateixis. Anirem a jugar nosaltres dues soles!

—Perfecte —va dir l’Ava, amb aire desafiador—. Jo tinc coses millors per fer. —I tot seguit va travessar el pati fins a l’altra banda amb pas decidit, va seure en un banc i va obrir una llib

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos