Diumenge a la tarda, la Pepa Pistes va sortir al jardí per fer cap a l’agència de detectius Els Buscapistes, amb la darrera publicació de Detectius i rastrejadors sota el braç. El seu germà petit i el Puces, el seu gos, la van seguir al trot fins a la porta.
—Ni parlar-ne! M’he passat tot el dia jugant amb vosaltres dos —va dir la Pepa girant-se—. Em falten poques pàgines per descobrir el culpable i necessito llegir tranquil·la. Prou que sé que aquesta paraula no forma part del vostre vocabulari!
En aquell instant, el Bitxet va posar en marxa un pla A pensat amb molta cura:
—NO! —va exclamar la Pepa amb decisió.
Llavors, el Puces es va encarregar d’encetar un pla B:
Va uuudooolaaar! I, abatut, va ajeure’s al terra com si fos una catifa.
—Conec massa bé les vostres estratègies. No us serviran de res!
Aleshores, la Pepa va desaparèixer a l’interior de l’agència per acabar de llegir la seva interessant aventura de detectius.
Amb prou feines havia obert el llibre que la seva mare va treure el nas a la porta de l’agència:
—Me’n vaig! El teu germà i el Puces juguen al jardí... Que els pots donar un cop d’ull?
«Un cop d’ull? —va pensar la Pepa—. Com ho faré si estic pendent del llibre?».
—Pots... Pots vigilar-los tu? —La darrera cosa que volia la Pepa era estar pendent del seu germà petit.
—He d’anar a la clínica veterinària. Avui m’entrevisten a la televisió local!
La Pepa ho havia oblidat. La televisió local gravava en directe un programa d’animals exòtics a la clínica veterinària de la seva mare!
—I el papa...?
—Està enfeinat a casa. —La mare va sospirar, es va aixecar i va anar cap a la sortida del jardí. En va tancar bé la reixa no fos cas que el Bitxet i el Puces sortissin—. Porteu-vos bé, nois.
La Pepa va fer un cop d’ull al jardí, com li havia demanat la mare, i es va capbussar en la lectura..