Personatges

Amanda Black. Viu amb la tieta Paula d’ençà que van desaparèixer els pares al cap de poc d’haver nascut. Ara, amb tretze anys, ha descobert la veritat sobre els seus orígens: és l’hereva d’un antic culte dedicat a la deessa egípcia Maat, que té la missió de trobar i robar objectes màgics —i no tan màgics— que, en males mans, podrien ser perillosos per a la supervivència de la humanitat. A més a més, ha de bregar amb els problemes típics d’una adolescent, que no són pas pocs, i entrenar diàriament perquè els poders que se li van començar a manifestar el dia que va fer els tretze anys es puguin desenvolupar fins a la màxima potència.

Tieta Paula. És la germana de l’àvia de l’Amanda, a més de la seva tutora i entrenadora exigent. Ningú no sap quina edat té, ja que aparenta entre trenta-cinc i cinquanta-cinc anys. Afirma que ja no està en forma, però l’Amanda no s’ho acaba de creure: ha vist la tieta fent autèntiques proeses durant els entrenaments a què la sotmet cada dia.

La tieta Paula faria qualsevol cosa per l’Amanda, i el que més l’amoïna és mantenir-la apartada de tots els perills que comporta l’herència que va rebre quan va fer els tretze anys.

Eric. És el millor amic de l’Amanda: no només van junts al mateix institut, sinó que, a més a més, l’Eric l’acompanya allà on la portin les seves missions. És un autèntic geni dels ordinadors i pot piratejar qualsevol xarxa. Abans de conèixer l’Amanda, era un noi solitari amb qui tothom s’hi veia amb cor; ara ha guanyat confiança i no hi ha res ni ningú que li barri el pas... Una cosa ben normal quan t’enfrontes contínuament a perills que et poden costar la vida. Les tres persones que més s’estima del món són la seva mare, l’Amanda i l’Esme, de qui, a més a més, està superenamorat.

Benson. És el misteriós majordom de la família Black. Sembla que pugui endevinar els desitjos i les necessitats de l’Amanda abans que la noia obri boca. Apareix i desapareix sense que se n’adonin i sembla que és a la Mansió Black des de temps immemorial: l’Amanda va descobrir una fotografia molt antiga on apareixia en Benson i... estava igual que ara!

S’encarrega de tot l’equipament necessari per a les missions de l’Amanda i l’Eric, i és capaç d’inventar artefactes sofisticadíssims. També sap pilotar els automòbils, avions i helicòpters que hi ha al taller de la Mansió Black i els ensenya a fer anar a l’Amanda i a l’Eric. Per a l’Amanda i la tieta Paula, en Benson és un membre més de la família i li ho han fet saber cada cop que n’han tingut l’ocasió.

Esme. Va a l’institut amb l’Amanda i l’Eric i, de fet, els tres són inseparables. Coneix l’herència de l’Amanda i està disposada a ajudar-la sempre que la seva amiga la necessiti. Li agradaria amb bogeria acompanyar-la en les seves missions i espera que algun dia li ho demani, però mentrestant, s’alegra de ser amiga seva i que li expliqui les seves últimes aventures. Fa poc que ha començat a sortir amb l’Eric i estan enamoradíssims. Als dos els encanta passar temps amb l’Amanda, però ella sempre està buscant la manera d'aconseguir que l’Esme i l’Eric passin temps tots dos sols.

Lord Thomas Thomsing. Aquest lord anglès pertany a una família que, temps enrere, va ser una valuosa aliada dels Black. Després que un dels avantpassats de la nissaga fes servir un amulet màgic que va comportar unes conseqüències desastroses, la família del lord va ser expulsada del culte a la deessa Maat. Ara, un cop Lord Thomas ha demostrat de sobres la seva fidelitat i el seu coratge, els Thomsing han recuperat la confiança de la família de l’Amanda, i la tieta Paula n’està encantada. Encantada de la vida!

Llocs

La Mansió Black. És la casa dels Black des de fa centenars d’anys. L’Amanda va rebre la mansió i tot el que contenia com a herència quan va fer els tretze anys. Si bé per fora està ben conservada, per dins ja és tota una altra cosa. N’han pogut habilitar unes quantes habitacions per a l’ús diari, però la majoria encara estan molt atrotinades, gairebé en ruïnes. De mica en mica, però, la tieta Paula, en Benson i l’Amanda van treballant per tornar-li tota l’esplendor. El pitjor del cas és que, tot i tenir la fortuna que va heretar la jove, no la poden destinar a fer obres perquè els fa por que algú descobreixi els secrets que s’hi guarden. La Mansió Black té passadissos ocults, habitacions que apareixen i desapareixen i moltes coses que l’Amanda encara no ha descobert.

El taller. Així és com en diuen del soterrani de la Mansió Black i és on es preparen totes les missions de l’Amanda i l’Eric. Dins el taller s’amaga la Galeria dels Secrets, on es conserven els objectes robats en cada missió i d’on no tornaran a sortir mentre continuïn sent perillosos. A més a més, disposa dels ordinadors més potents; també té un hangar on es guarden les aeronaus —algunes de les quals, supersòniques— que necessiten per desplaçar-se per tot el món en un temps rècord; així com un enorme vestidor amb tota la indumentària que els pugui fer falta, des de roba d’escalada fins a vestits de festa; una biblioteca; una zona d’estudi, i una part del circuit d’entrenament que ha de fer l’Amanda cada dia. L’altra part és als jardins de la Mansió Black, si bé, tal com estan avui dia, això de dir-ne «jardins» és molt generós.

Pròleg

ERIC

Per començar, això us ho hauria d’estar explicant l’Amanda, però què hi farem, les coses van com van… Així doncs, us ho explico jo, l’Eric, perquè ella ja no hi és.

I no hi serà mai més.

Òndia! És que, si no ens haguéssim enfadat, ara no estaríem així! Quan penso que, si haguéssim parlat com el que se suposa que som —com a amics—, no hauria passat res de tot això... La podria haver convençuda perquè no acceptés aquesta missió, podria haver estat amb ella i la podria haver ajudada, la podria haver salvada… O potser no, no ho sé, hi ha massa condicionals, però no em puc estar de pensar que podria haver evitat això que ha acabat passant. Si hagués estat amb ella, ens hauríem estalviat una bona pila de problemes i, sobretot, jo no hauria d’esbrinar ara què és el que li ha passat de debò a la meva amiga… De quina manera hi ha perdut la vida. Què és el que haig de fer.

I és el que vull fer.

Jo.

L’Eric.

Imitant l’Amanda Black.

Una cosa mai vista.

Mai vista fins ara, és clar.

Que per què ens vam enfadar?

Ara tot pot semblar molt estúpid… Perquè, de fet, ho és… Em fa vergonya reconèixer-ho, però podria ser que l’Esme i jo atabaléssim massa l’Amanda perquè sortís amb nosaltres més sovint del que li venia de gust. És possible que fóssim una mica insensibles, que no ens adonéssim del que significava per a ella sortir amb una parella. Ens ho va mirar d’explicar, però no la vam voler ni escoltar, vam pensar que els seus motius no eren encertats, ens va semblar que exagerava; al capdavall, tant l’Esme com jo érem dels millors de la classe. Com podia ser que no tinguéssim raó?

I vet aquí que, fet i fet, no en teníem.

I ara l’Amanda ja no és entre nosaltres.

Diuen que és morta, que l’avió en què viatjava tornant de la missió va explotar a l’aire i que no n’ha quedat res per rescatar.

Però jo no m’ho crec.

No m’ho vull creure.

1

AMANDA

Era dissabte al matí i la tieta Paula i jo entrenàvem als terrenys de la Mansió Black… Més ben dit, era JO qui entrenava mentre la tieta guiava l’exercici.

Mentre saltava els obstacles que la tieta havia anat col·locant de manera estratègica pel recorregut —no em feia fer mai dos cops seguits el mateix circuit, no fos cas que em fos massa fàcil completar-lo—, vaig veure que en Benson sortia per la vidriera que donava als jardins; si és que en podíem dir «jardins», d’aquell ermot. És veritat que tant la tieta com el majordom s’havien esforçat a plantar-hi arbustos i havien omplert els parterres de llavors amb tot d’etiquetes que prometien flors de coloraines —que encara no havien florit— i plançons d’arbre —alguns de ben raquítics, mers esquelets— que, tot i que embellien de manera subtil l’entorn de la casa, no és que arribessin encara a la categoria de «bonics». Tant les flors com els arbres trigarien a assolir la màxima esplendor; ara bé, això no vol dir que no els agraís tota la feinada que feien cada dia per tal que casa nostra fos un indret més acollidor… Que no és que no m’ho semblés, eh?, d’acollidor, sobretot tenint en compte que la tieta Paula i jo havíem viscut durant molts anys en un cau on amb prou feines hi cabíem totes dues alhora. La Mansió Black, sí, tenia les parets escrostonades, els taulons atrotinats i totes aquestes coses de casalot antic, però era una casa amb tots els ets i uts. I era casa meva.

La part del jardí més enretirada de la casa sí que tenia un cert encant; un encant desendreçat i salvatge, però encant al capdavall. Roures i aurons ancestrals feia segles que havien colonitzat els voltants del mur que separava els terrenys de la mansió dels del bosc i acollien, dins els troncs nuosos, esquirols, ocells i altres animalons que, amb sort, podies veure corrent per aquí i per allà.

En podríem haver encarregat totes les feines de millora a un jardiner —o a uns quants—, de la mateixa manera que podríem haver contractat una brigada d’obres perquè fes les reparacions que, de mica en mica, anàvem fent nosaltres a l’interior de la casa, però hi havia un problema. I es tractava d’un problema ben gros: el taller.

El taller, situat al soterrani, era on guardàvem tots els equipaments, els ordinadors i els mitjans de transport que necessitàvem i fèiem servir durant les nostres missions. A més a més, albergava la Galeria dels Secrets, que era el lloc on conservàvem els objectes perillosos per a la humanitat que trèiem de la circulació.

I, és clar, no ens podíem arriscar que ningú ho descobrís, tot plegat.

Com us deia abans, vaig veure en Benson que venia cap a la tieta, que m’observava com anava fent l’entrenament; li va xiuxiuejar unes paraules a l’orella i es va quedar a la vora d’ella mirant els meus avenços pel camp d’obstacles.

Quan vaig acabar, al cap d’uns quants minuts, me’n vaig anar cap a ells eixugant-me la suor amb la samarreta.

—Molt bé, Amanda, has fet tot el recorregut en dos segons menys —va exclamar la tieta mentre m’aplaudia amb el posat orgullós—. Ja ets millor que jo a la teva edat…

—Encara pot guanyar una mica més

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X