Col·legi de Poders Secrets 1 - El gat número tretze

César Mallorquí

Fragmento

ElGatTretze-1.xhtml

cap1.jpg

El dia va començar com un dissabte qualsevol. L’Àxel Zas es va despertar cap allà a les nou i el primer que va pensar va ser que era el seu aniversari i que li farien regals. Això el va espavilar de seguida, i vet aquí que va saltar del llit, es va posar les sabatilles i va córrer cap a la cuina.

Allí l’esperaven els pares, que estaven fent l’esmorzar.

—Bon dia, Àxel —el va saludar el pare, que es deia Elies.

—Bon dia, maco —el va saludar la mare, que es deia Glòria.

L’Àxel es va quedar tot parat i se’ls va mirar arrufant el front.

—Bon dia? —va preguntar—. Això és tot el que m’heu de dir?

—Doncs... —va titubejar l’Elies—. Has dormit bé?

—Has somiat coses boniques? —va afegir la Glòria.

L’Àxel va obrir la boca i la va tancar de cop, massa indignat per poder parlar. S’havien oblidat del seu aniversari!

pag9.jpg

—Us heu oblidat del meu aniversari! —va exclamar.

—Ah, fas anys, avui? —va comentar el pare, distret.

—Tenim tantes coses al cap... —va dir la mare.

Hi va haver un silenci. L’Àxel no es podia creure que als pares els hagués fugit del cap una cosa tan important. De cop i volta, l’Elies i la Glòria es van posar a riure tots dos alhora.

—És broma —va dir ella, i li va fer un parell de petons—. Per molts anys!

—Això mateix, nano —va dir ell, estirant-li les orelles (cinc cops la de la dreta i cinc més l’orella esquerra).

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos