Gener
El gener és un dels mesos més freds i humits de l’any. Aquestes condicions fan que l’activitat vegetal, animal i humana disminueixi considerablement i que hàgim de cercar les calories necessàries per mantenir-nos calents i tenir energia. És per això que abunden les verdures d’arrel i els tubercles, dolços i rics en midó, que ens permetran elaborar tota mena de sopes. També disposem d’unes quantes fulles verdes que podem incorporar a les amanides i, sobretot, de les crucíferes, és a dir, els bròquils, totes les varietats de col, els créixens, la fulla de mostassa o els naps, molt rics en vitamines, fibra, ferro i calci. Encara no hi ha una gran varietat de fruita, però tenim grans aliats del sistema immunitari com la poma o els cítrics. És un bon moment per planificar els conreus de primavera, eliminar les males herbes per evitar plagues i protegir cultius i animals del fred.
Calendari de temporada
Què podem menjar? Què hem de menjar? La llista de la compra…
Què mengem?
Fruites i verdures
Verdura:
Alls tendres. Api. Bleda, Bròquil. Calçot. Carxofa. Col. Col de Brussel·les. Col llombarda. Coliflor. Endívia. Escarola. Espinacs. Fonoll. Nap. Porro. Xicoira. Xirivia.
Fruita:
Caqui. Kiwi. Llimona. Magrana. Mandarina. Pomelo. Aranja. Taronja. Xirimoia.
Tot l’any
Verdura:
All sec. Ceba seca. Enciam. Julivert. Pastanaga. Raves. Remolatxa.
Fruita:
Alvocat. Coco. Llima. Mango. Papaia. Pinya. Plàtan.
Carns
Capó. Garrí. Guatlla. Xai. Faisà. Senglar. Llebre. Ànec. Gall dindi. Perdiu. Cérvol.
Tot l’any: Porc. Conill. Gallina. Pollastre. Vedella. Vaca.
Peixos i marisc
De mar:
Bacallà. Besuc. Llenguado. Moixina. Nero. Palometa. Rajada.
De riu:
Anguila. Angula. Llamprea. Perca.
Marisc:
Bou de mar. Cabra de mar. Cloïssa. Escamarlà. Escopinya. Galera. Gamba. Llagostí. Musclo. Ostra.
Fruites i verdures:
Plantar alls i escalunyes.
Sembrar bledes, espinacs, faves, julivert, pastanagues, porros, ravenets, remolatxa, pèsols, xicoira, xirivia i les diferents variants de la col, de l’escarola i de l’enciam.
Començar la sembra de pèsols i faves tendres, i de la patata primerenca.
Plantes i flors de jardí:
Sembrar camamilla, malves, violers, begònies i roselles dobles.
Plantar rosers a finals de mes.
Plantes aromàtiques i remeieres:
Iniciar els planters per a esqueix de les aromàtiques: orenga, romaní, boixac, menta, espígol i farigola.
Collita i tractaments
Fruites i verdures:
Plantar els fruiters de pinyol, podar els que calgui i aclarir les pinoses.
Les condicions de fred i humitat fan que l’activitat vegetal disminueixi. Cal aprofitar-ho per preparar les terres per als conreus de primavera.
Al sud de Catalunya i al País Valencià continua la collita de cítrics.
Plantes i flors de jardí:
Podar hortènsies, els arbres i les plantes ornamentals.
Començar els tractaments antiparasitaris d’hivern.
Floreixen els pensaments i les camèlies.
Les gazànies suporten el fred, però les glaçades els fan mal. Si la temperatura baixa dels 10 graus i les teniu en testos, val més que les entreu a casa.
Plantes aromàtiques i remeieres:
Collir romaní florit, julivert i espiga floral d’espígol.
Fer esqueixos i trasplantar marialluïsa i menta.
Animals:
L’aviram ponedor comença la muda intensa.
Època destinada a la matança del porc.
Als pollets els cal escalfor durant les primeres setmanes.
Bon moment per reposar pollastres, ànecs...
Les arnes de les abelles tenen pocs ous i larves: bon moment per tractar-les sanitàriament.
La lluna
Amb lluna plena, la saba es concentra als teixits superiors de les plantes. Bon moment per collir fruits i fulles.
Pel gener, el camp llaurar,
la vinya podar i el vi trascolar.
Aigua de gener,
millor que la de febrer.
Al gener, tanca la porta
i encén el braser.
Si el mussol canta al gener,
és que més fred ha de fer.
Col de gener,
bona com el corder.
Pel gener, ametller, no facis via,
que gelarà el millor dia.
Mata el porc pel gener
si vols que es conservi bé.
Gener sense fred,
tot el fruit es perd.
Del gener,
el pagès no en treu re.
Aigua de gener,
barba d’or al pagès.
Gener remullat,
mig any assedegat.
Si vols tenir un bon aller,
planta’l pel gener.
Fira |
Localitat |
Data |
Web |
Fira de la Candelera |
Molins de Rei (Baix Llobregat) |
Principis de mes |
https://www.candelera.cat/fira-de-la-candelera/ |
Fira d’Artesania de Reis |
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) |
Del 2 al 5 de gener |
https://www.santcugat.cat |
Fira de Reis |
Casserres |
5 gener |
https://www.casserres.cat |
Fira de Reis |
Igualada (Anoia) |
6 gener |
https://www.firaigualada.org/fira-de-reis/presentacio/ |
Fira de Reis |
Montclar (Berguedà) |
6 gener |
https://www.montclar.cat/turisme/fires-i-festes-/firal-dels-reis/ |
Fira del Camí Ral |
Vilanova del camí (Anoia) |
2n cap de setmana |
https://anoiaturisme.cat/anoia/fira-del-cami-ral-vilanova-del-cami/ |
Fira del Fesol |
Santa Pau (Garrotxa) |
Mitjans de mes |
http://www.santapau.cat |
Fira de Sant Antoni |
Arenys de Munt (Maresme) |
Mitjans de mes |
https://www.arenysdemunt.cat |
Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra de les Garrigues |
Les Borges Blanques (Garrigues) |
Mitjans de mes |
https://www.firaoli.cat |
Fira de l’Oli i Mercat del Pa |
Bigues i Riells (Vallès Oriental) |
Mitjans de mes |
https://www.biguesiriells.cat/ca/index.htm |
Fira de Sant Antoni |
Anglès (Selva) |
3r cap de setmana |
https://som.angles.cat/turisme/actiu/fira-sant-antoni |
Fira Internacional de l’Oli |
Móra la Nova (Ribera d’Ebre) |
Finals de mes |
http://www.firamoralanova.cat/fio/ |
Fira de Sant Sebastià |
Sant Pere de Torelló (Osona) |
Finals de mes |
http://www.stpere.cat |
Fira de Sant Pau |
Sant Pol de Mar (Maresme) |
25 gener |
https://www.santpol.cat |
Fira de Sant Vicenç |
L’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) |
4t dissabte |
https://esplugaturisme.cat/festes-i-agenda/ |
Fira de l’Oli i l’Olivera |
Espolla (Alt Empordà) |
4t cap de setmana |
http://www.espolla.cat |
Quins són els trets distintius del sector de l’horta a Catalunya?
Poc més de l’1 % de la superfície agrària es destina al cultiu intensiu de verdures, concentrades en unes nou mil hectàrees (DACC, 2020), majoritàriament de regadiu. Geogràficament, l’extensió d’horta es troba en els àmbits deltaics de l’Ebre, el Llobregat i la Tordera, en l’entorn periurbà de Lleida i en alguns municipis litorals entre el Baix Camp i el Tarragonès, on s’hi produeix una gran varietat de verdures, encara que hi predominen les d’origen mediterrani. En extensió, darrere la tomata, la ceba, l’enciam i la patata, que són els cultius amb més superfície, s’hi fan cogombres, cols de cabdell i carxofes.
El pla director de l’horta de Catalunya (DARP, 2020) estima que hi ha un miler d’explotacions hortícoles professionals i defineix un perfil d’hortolans amb una mitjana de 50 anys (segurament un dels col·lectius més rejovenits de la pagesia catalana) amb set hectàrees de conreu per explotació. Però, tot i així, destaca una àmplia gamma d’horts i d’hortolans i d’usos lúdics i socials.
Si bé l’activitat de l’horta s’ha especialitzat i tecnificat amb el pas del temps, continua servint-se, en un volum significatiu, de mà d’obra assalariada. Tanmateix, el nombre d’hortolans segueix caient sense que s’hi posi remei, mentre predomina l’horta per a l’autoconsum arreu. En molts racons de la geografia catalana, especialment en entorns propers a cursos d’aigua secundaris, les parcel·les de verdures, encara que en retrocés, formen part del paisatge periurbà de pobles i ciutats mitjanes. Ara bé, encara són ben pocs els consistoris municipals que han apostat per la seva protecció i conservació.
Aquesta lenta davallada del sector s’explica per un conjunt de factors i problemàtiques recurrents, entre les quals destaquen la pèrdua de competitivitat, la baixa rendibilitat i uns beneficis extraordinàriament migrats que fan que es perdi superfície i es redueixi el nombre d’hortolans, fins i tot en aquells espais que s’havien especialitzat i on el cultiu de verdures, per les seves condicions climàtiques i agronòmiques, era l’activitat principal.
Malgrat que s’han fet esforços ingents per millorar les tècniques de conreu i varietats, i per controlar malalties i patògens, a través d’entitats com les Agrupacions de Defensa Vegetals (ADV), el sector de l’horta perd actors i dinamisme de manera semblant a la resta de les activitats agràries. Tampoc han resultat massa efectives les múltiples iniciatives de singularització i territorialització dels productes locals, les lloances del producte de proximitat, les campanyes dels mercats de pagès i altres projectes encaminats a garantir la comercialització de proximitat. Sembla que el consumidor no té entre les seves prioritats acostar-se al productor, conèixer de primera mà el producte i discutir-li quina és la millor manera de realçar les propietats de les verdures (gust, textura) a la cuina. Per contra, la ciutadania, conscient dels valors culturals i socials que abraça aquesta activitat agrària, aprecia i gaudeix del seu paisatge i de la seva història a través del patrimoni natural i llegat cultural construït al seu pas. S’entrega els caps de setmana a resseguir, a través de rutes i itineraris agroturístics i agendes gastronòmiques, els cicles agronòmics de les verdures i de les fruites de l’hort, a més dels elements físics quasi desapareguts del seu patrimoni hidrològic (sèquies, canals, sènies), bastits amb cura per vertebrar el territori.
En clau alimentària, i com en la majoria de productes agraris a Catalunya, la capacitat de producció d’hortalisses està per sota de la seva demanda, de manera que s’han d’adquirir verdures de fora i no hi ha autosuficiència alimentària.
Com s’organitza el sector?
Entre la diversitat de conreus de l’horta destaca la carxofa. A Catalunya se’n conreen unes 770 hectàrees (DACC, 2020) i és una de les verdures amb una rendibilitat més baixa per als productors. Als Països Catalans la carxofa es conrea principalment als deltes de l’Ebre, del Llobregat, a Benicarló al Baix Maestrat, amb segell de qualitat europea i Indicació Geogràfica Protegida (IGP), i al Baix Segura.
La carxofera és una planta de caluix gruixut i vellutat, de color verd intens, i la carxofa n’és la flor. És un cultiu de l’horta mediterrània —d’on surt pràcticament el 90 % de la producció mundial—, ben adaptat a les temperatures suaus sense glaçades i a la poca humitat. Creix molt bé en terrenys al·luvials fèrtils i rics en minerals. El seu conreu és d’origen nord-africà i en devem l’expansió als àrabs, que en van millorar les varietats. Hi ha constància documental que a Itàlia la carxofa ja formava part de la cuina al segle XV.
El cicle productiu de la carxofa comença a l’agost i es cullen les primeres al desembre, motiu pel qual se celebren les manifestacions firals més concorregudes a Sant Boi i el Prat de Llobregat. Exigent d’aigua com tota planta durant les primeres etapes del procés vegetatiu, admet el reg amb aigua lleugerament salada.
La recol·lecció és artesana i singular. Es cull a mà i requereix treball qualificat. És un ritual: primer s’ha d’esperar que les plantes mares es facin grosses i, un cop apareixen les plantes filles, ja es poden tallar les primeres, i així successivament.
Quin projecte s’està desenvolupant?
El Parc Agrari del Baix Llobregat, resultat de l’entesa entre la pagesia (Unió de Pagesos) i l’administració (Consell Comarcal, Diputació de Barcelona i 14 ajuntaments) és una realitat des del 1998. Va ser el primer espai agrari protegit de Catalunya i s’ha consolidat com un referent d’iniciatives a escala internacional. Ara és una de les vuit àrees agràries preservades de l’àmbit metropolità de Barcelona. Amb una superfície de 3.500 hectàrees protegides, més de la meitat es cultiven. D’aquestes, l’horta és el conreu per excel·lència i, acompanyant les carxofes i les tomates, que són els cultius amb més extensió, hi trobem enciams, cols, bledes, escaroles, faves i mongetes, per destacar les verdures més conreades.
Aquest espai de conreu aplega uns 250 hortolans professionals i cinc empreses dedicades a l’horta. És a dir, són unes 1.300 persones que procuren pel producte fresc i local que es comercialitz