Clar i català

Jo Aprenc Català @joaprenccatala

Fragmento

cap-3

Presentació

Ets dels que diu molts barbarismes i vols evitar-ho? Aleshores aquest llibre és ideal per a tu! Sovint no som conscients que diem massa barbarismes i que els tenim molt arrelats, i això fa que sigui difícil canviar-los i esquivar-los. Aquest llibre, però, està pensat per ajudar-te a oblidar-los!

Ets dels que es pensa que parla perfectament i que no diu mai barbarismes? Aquest llibre també és per a tu! Algunes persones creuen que parlen perfectament català i que no es deixen influenciar per altres llengües. Descobriràs que segurament dius algun dels barbarismes que trobaràs en aquest llibre. Et pensaves que *candau o *guixeta eren paraules adequades en català? Vas ben equivocat! És per això que et convido a llegir Clar i català, per adonar-te que certes paraules que fas servir són barbarismes.

Seguint la mateixa línia que el perfil d’Instagram @JoAprencCatalà, l’objectiu d’aquest volum és que aprenguis què és català i què no d’una manera amena i divertida, plena d’humor i ironia! Així doncs, ara ja estàs a punt per començar a parlar com Pompeu Fabra. D’ara endavant, no tindràs excusa si dius un barbarisme, que ja t’he avisat!

Per cert, totes les definicions literals que esmentem corresponen al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC).

cap-4

*ABARCAR

Les lleis aprovades pel Parlament per fer front al canvi climàtic *abarquen molts temes. Ah, que *abarcar és un barbarisme? Però no ve de barca?

En català no existeix aquest verb, sinó que tenim diferents opcions segons el context. En el cas anterior ens va bé dir COMPRENDRE o ABRAÇAR: «Les lleis [...] COMPRENEN molts temes».

Deixant de banda aquests casos, a més, és possible sentir dir que algú *abarca moltes coses. Per exemple, si una persona treballa sola en una empresa, té moltes coses per fer: atendre clients, fer promoció del negoci, controlar les vendes... Aleshores diem que aquesta persona S’OCUPA de moltes coses. Per a aquesta situació concreta hi ha una expressió que ens va molt bé: FER TOTS ELS PAPERS DE L’AUCA.

—L’Ignasi ha creat una empresa on treballa només ell i ha de FER TOTS ELS PAPERS DE L’AUCA; S’OCUPA de moltes tasques i va força estressat.

I, ara que parlem d’expressions, hi ha alguna manera de dir quien mucho abarca, poco aprieta? I tant! Sempre hi ha un equivalent en català, encara que sigui una frase feta molt diferent. Algunes maneres de dir-ho en català són:

—Qui molt ABRAÇA, poc estreny.

—Home de molts oficis, mestre de res.

—Qui tot ho vol, tot ho perd.

—No es pot repicar i anar a la processó.

Tria la que més t’agradi, però no diguis *abarcar. Ah, i si sents avarques, no és que estigui malament: fixa’t en el context! Segur que estan parlant d’aquell calçat de cuir que s’agafa al peu amb corretges.

cap-5

*ABORT

Algunes persones tenen *aborts en determinades circumstàncies de la vida. Atenció, *abort és un barbarisme! En català és AVORTAMENT —i amb v—, no pas *abort.

Tots els seus derivats s’escriuen amb v. Tenim el verb AVORTAR —i també AVORTIR, amb el mateix significat—, AVORTÍ —animal nascut abans de temps— o AVORTISTA i ANTIAVORTISTA. Ara bé, diem ABORTIU amb b perquè ens ha arribat directament del llatí, conservant la b, no pas perquè sigui un derivat de AVORTAR.

Saps que també podem emprar AVORTAR en més situacions? En el món de la medicina, una malaltia pot AVORTAR si desapareix abans del temps natural. Si parlem d’un projecte, d’una empresa o d’una iniciativa que no ha tingut èxit, que ha fracassat, també diem que HA AVORTAT.

Fixa’t que té un significat molt similar a l’original d’interrompre l’embaràs, perquè s’ha aturat alguna cosa abans que culminés.

—El projecte d’urbanitzar zones naturals a la Costa Brava ha AVORTAT gràcies a l’oposició dels ecologistes.

A més a més, AVORTAR també s’aplica en el món de la informàtica. Si volem cancel·lar el procés d’un programa abans que acabi, AVORTEM i s’atura:

—Estava instal·lant un programa a l’ordinador però ho vaig haver d’AVORTAR perquè començava a donar-me problemes. Em vaig curar en salut, no fos cas que tingués algun virus!

cap-6

*ABULTAR

T’ha passat mai que vols facturar una maleta en un vol i aquelles maleïdes companyies que filen molt prim et diuen que has de pagar més perquè *abulta massa? Ens fem un tip de pagar per tot! Doncs ja els pots dir que el preu és excessiu i que en català no diem *abultar.

L’expressió que necessitem per indicar el que li passa a la nostra maleta és FER EMBALUM, FER TOSSA, FER MOTA o FER BOT, perquè justament *bulto en català són aquestes paraules que acompanyen fer: EMBALUM, TOSSA, MOTA i BOT.

Així doncs, si volem evitar aquestes situacions incòmodes a l’aeroport, podem recomanar a un amic:

—Ves amb compte amb quina maleta viatges, que encara ens ACANARAN bé!

Aprofitem aquest exemple per reivindicar el verb acanar, que podem usar quan ens cobren un preu excessiu.

Però, aleshores, com n’hem de dir, d’un preu *abultat? Perquè les expressions que hem comentat fins ara no ens hi encaixen gaire. En aquests casos podem dir que el preu està INFLAT o és EXAGERAT.

Aquesta frase ens resumeix bé el que hem explicat:

—No veus que si vas amb aquesta maleta

que fa tanta TOSSA ens ACANARAN?

Així, d’una pedra matem dos (o tres) pardals.

cap-7

*ACANTILAT

Viatgem cap a la Costa Brava: platges i cales paradisíaques, aigües cristal·lines, còdols de tonalitat grisenca i... ara no em ve la paraula! Saps aquestes masses rocoses que tenen un pendent vertical en contacte amb la mar? Ah, no em diguis *acantilat!

Aquests espadats propis de la costa gironina s’anomenen PENYA-SEGATS. No et descuidis el guionet: les paraules compostes el primer element de les quals comença per vocal i el segon per r, s o x s’escriuen amb guionet. Tens altres exemples amb guionet, com gira-sol, penja-robes o escura-xemeneies.

Ara anem cap a l’altra banda del Principat i un entorn totalment diferent, al Priorat, terra de vins per excel·lència, i on també hi ha un dels meus llocs preferits de Catalunya: Siurana. Qui no creu que aquest municipi és meravellós? Si des del poble anem cap al pantà, veurem que hi ha un gran precipici de diferents metres. En podem dir PENYA-SEGAT, d’això? Sí, també, però a més a més comptem amb un altre terme més específic per referir-nos a aquests espadats d’interior: CINGLE. En tenim molts, de CINGLES, com el de Castellfollit de la Roca (La Garrotxa) o el de s’Obi de Sóller (Mallorca).

Si vols fer alguna excursió i gaudir d’aquests fenòmens de la natura, proposa-ho a un amic:

—Pol, tinc un parell de suggeriments per a tu! Per què no fem una ruta pels CINGLES del Solsonès? Són increïbles i paga molt la pena veure’ls! Si t’estimes més anar per la costa, podem anar als PENYA-SEGATS del Garraf. Què me’n dius?

imagen

cap-8

*ACIDÈS

Després d’haver menjat un àpat abundant, és possible que notis una sensació de cremor a l’estómac. Quin nom rep, aquest estat? Si us plau, no em diguis que has pensat *acidès! No anaves per mal camí, però no és la denominació correcta!

En català en diem ACIDESA. Per indicar la qualitat expressada per un adjectiu, afegim el sufix -esa al substantiu per formar un nom femení. Per exemple, a partir del substantiu àcid, posem -esa al final per tenir el significat de ‘qualitat d’àcid’.

—Necessitaria alguna medecina per a l’ACIDESA. Què em podeu recomanar?

Per influència del castellà, que crea substantius amb el sufix -ez, en català molta gent diu -ès, la qual cosa no és adequada. Per això, si tenim un nom que acabi en -ès i que segueix aquesta estructura, és molt probable que no sigui l’adient.

Altres casos similars són ESCASSESA —en comptes de *escassès—, ESTUPIDESA —en comptes de *estupidès—, FLUÏDESA —en comptes de *fluïdès—, HONRADESA —en comptes de *honradès—, LUCIDESA —en comptes de *lucidès—, RIDICULESA —en comptes de *ridiculès—, SENSATESA —en comptes de *sensatès—, SENZILLESA —en comptes de *senzillès— o SOLIDESA —en comptes de *solidès.

—Als teus arguments els falta SOLIDESA. Intenta justificar-te d’una altra manera per tenir més credibilitat.

cap-9

*ACLARAR

No t’agrada gaire el teu color de cabell, de manera que vas a la perruqueria perquè te l’*aclarin. Segur que vols que et facin això? Jo de tu demanaria que te l’ACLAREIXIN!

Quan canviem a un color clar, el verb que necessitem és ACLARIR i es conjuga igual que servir; això vol dir que emprem l’increment -eix en certes formes del present —com aclareixo o aclareixin.

—Isabel, em podries ACLARIR el cabell?

Ara el tinc massa fosc i vull un color més clar.

També aprofites que vas a la perruqueria perquè t’allisin el cabell, perquè el tens molt embullat, i, per tant, demanes que t’ACLAREIXIN el cabell? Sí, també podem fer servir ACLARIR en aquest context, però es pot confondre amb el significat que acabem d’explicar. En cas que vulguis esvair dubtes, també pots demanar que t’ESCLAREIXIN el cabell. Aquí únicament es pot interpretar que et desembrollin el cabell, de manera que evites que et facin una cosa que no volies.

—Ah, i me’l podries ESCLARIR? No puc ni passar-m’hi el raspall.

Ara bé, hi ha persones que, després d’ensabonar la roba, l’*aclaren. I més els val no aclarir-la, perquè així només en canviaran el color! En català tenim un verb precís per a aquest significat: ESBANDIR o ESBALDIR.

—Jordi, ja has ESBANDIT la roba o encara té sabó?

Si ja ho has fet, podré estendre-la.

Finalment, també hi ha gent que usa aquest verb en la forma pronominal —*aclarir-se— per dir que no acaba d’entendre una cosa. Què podem dir? Ens hi encaixa perfectament ENTENDRE-S’HI:

—Tinc tant mal de cap que no M’HI ENTENC.

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos