Pròleg
Per què matem?
Per què estimem?
És obvi que, davant de preguntes com aquestes, cada persona té les seves respostes condicionades per les circumstàncies individuals que ens configuren com a éssers únics, fins i tot els bessons.
També és cert que quan ens fem preguntes com «què ens interessa?» o «què ens agrada?» hi ha ocasions en què coincidim col·lectivament en alguna cosa, com ens passa, per exemple, a totes aquelles persones que ens apleguem en aquesta comunitat singular i cada vegada més àmplia d’aficionats a les històries de crims reals.
«Per què ens agraden?», ens preguntem.
En el llibre que teniu a les mans hem reunit casos que de ben segur us captivaran. Per triar aquestes històries ens hem guiat pels set pecats capitals, que, en la tradició del cristianisme, han quedat fixats per Gregori el Gran, sant Tomàs d’Aquino o Dante en el Purgatori de la Divina comèdia. Són aquells pecats o vicis que es troben en l’origen de tots els altres: la supèrbia, l’avarícia, la luxúria, la ira, la gola, l’enveja i la mandra.
Independentment de la vigència o no de la idea de pecat en les nostres societats, són set passions molt arrelades en la psique humana. «Podem imaginar l’ésser humà sense elles? El món seria millor si aquestes inclinacions no condicionessin les nostres actituds?», es va debatre en un curs organitzat per l’Institut d’Humanitats al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
El set pecats capitals eren també al cor de Seven, una pel·lícula mítica i inquietant dirigida per David Fincher i escrita per Andrew Kevin Walker, amb Brad Pitt i Morgan Freeman fent d’uns polis a qui m’hauria agradat poder convidar a participar a Crims. Qui no recorda aquell missatge angoixant de l’assassí en una de les primeres escenes, uns versos del Paradís perdut de John Milton?: «Llarg i dur és el camí que duu de l’Infern cap a la llum».
Quan passeu pàgina després de llegir aquest pròleg breu, us capbussareu en set històries reals. Us tocarà a vosaltres decidir quin dels set pecats capitals correspon a cada cas, o quin cas correspon a cada pecat. La veritat és que el debat és interessant. Nosaltres també l’hem tingut. I si de cap de les maneres atribuïm el pecat a la víctima o a l’autor, sí que és ben cert que sempre una d’aquestes passions és el possible mòbil del crim.
Supèrbia?
Avarícia?
Luxúria?
Ira?
Gola?
Enveja?
Mandra?
Llegiu i trieu.
Comencem amb «El segrest de la Mélodie Nakachian». El 1987, a Estepona, en el món de la jet-set de la Costa del Sol, una nena de cinc anys, filla de l’empresari libanès Raymond Nakachian i de la cantant sud-coreana Kimera, és capturada per una banda d’atracadors que demanen un rescat de setze milions de dòlars.
A «El crim de l’Esclat», dos atracadors armats amb ganivets irrompen el 2003 al supermercat Esclat de Mollet del Vallès quan està a punt de tancar. El vigilant de seguretat, que portava un mes i mig treballant a l’establiment, els vol parar els peus i acaba apunyalat. La policia trigarà anys a resoldre el cas.
A «El nadó de Canovelles», una mare deixa la seva filla petita de només onze mesos dormint al bressol de la seva habitació. Quan hi torna, el llitet és buit. Era l’any 1981. A la família li havia tocat feia poc la loteria de Nadal i hi havia algú que els vigilava.
El 2008, el propietari d’un concessionari de cotxes a tocar de la N340, a Alcanar i la seva dona són assaltats i torturats fins a la mort. A «Febamar» veurem com els Mossos troben la casa totalment regirada i una llauna de Coca-Cola Light que els farà ballar el cap.
A «El caníbal de Ventas», una dona alerta la policia perquè fa un mes que no sap res de la seva amiga. Una patrulla s’acosta fins al domicili a Madrid i descobreix un escenari terrorífic que els perseguirà tota la vida. El fill fa dues setmanes que s’alimenta de les restes de la mare.
«El monjo shaolin» relata el cas que va tenir lloc a Bilbao, el 2013, quan un gimnàs es converteix en un pou dels horrors. Un home que es fa passar per monjo expert en arts marcials, popular a molts programes de televisió, ha assassinat dues dones i l’Ertzaintza investiga si hi pot haver més víctimes.
«L’assassinat de l’Isidre Matas» és la història d’un home amb molt mala sort. Quan surt de treballar del seu videoclub, és atropellat per un cotxe que fuig. I quan està convalescent a casa, entren uns lladres i l’apunyalen. Un guàrdia civil, que investiga el cas, viu molt a prop dels culpables.
Són set històries reals en les quals sabreu identificar les set passions bàsiques enumerades fa segles i que segueixen ben presents en la nostra societat. I us convidem a descobrir-hi també les emocions humanes a les quals apel·lem quan escrivim els guions, quan posem músiques als pòdcasts i quan creem imatges per a la televisió.
Si bé hi ha set pecats capitals, els experts afirmen que les emocions bàsiques són deu: alegria, seguretat, admiració, curiositat, sorpresa, ira, fàstic, tristesa, por i culpa. Ens sentirem molt feliços si mentre llegiu el llibre, i també quan escolteu o mireu algun dels nostres episodis a la ràdio o a la televisió, us hem sabut transmetre aquestes emocions. És un dels nostres reptes més estimulants.
Comencem...
CARLES PORTA