Com divertir-te com un déu (sense que t'enviïn a l'infern) (Diari de Loki 2)

Louie Stowell

Fragmento

cap-1

Avui, a escola, he dut a terme una gran gesta: he sigut amable amb l’alumna nova.

Si no heu anat mai a una escola de mortals, potser no sabeu que és tradició tractar amb menyspreu i crueltat l’infant que arriba a classe a mig curs.

Tanmateix, com que ara soc un Bon Déu®, he ignorat aquest costum, tot i arriscar-me a ser la riota dels companys.

 

 

—La Sarah pot seure aquí, senyoreta —li he dit, tot indicant, magnànim, la cadira buida del costat.

En Thor, que seia a l’altre costat, m’ha dit a cau d’orella:

—Què hi has fet, a la cadira? Hi has untat mantega de cacauet al seient? O hi has posat cola?

—No res! —li he promès.

! Cap mentida detectada, per ara.

 

—De fet —ha dit la Sarah—, m’estimaria més seure allà, si pogués ser. —Ha assenyalat una cadira que era a la quinta forca de mi.

M’he quedat allà assegut amb la boca oberta, horroritzat, mentre la Sarah se n’anava tan tranquil·la cap a l’altre seient. Jo que havia fet una acció tan noble, compadit d’una pobra ànima malaurada, i… resulta que rebutja el meu oferiment? Li ha fet el paperot a en Loki? A MI?

Bé. No sé ni per què m’amoïno.

! T’amoïnes perquè et vols convertir en una bona persona per poder tornar a Asgard algun dia d’aquests. I encara et queda MOLT per millorar.

! No m’afecta. Fins i tot resisteixo les temperatures més altes de la natura ardent de Muspelheim.

 

 

Plegant d’escola, he vist la televisió amb en Thor i la Hyrrokkin. En Heimdall estava ocupat programant el que els mortals en diuen «l’alarma».

 

 

—De tota manera, qui vols que hi vulgui entrar, en aquest cau patètic? —li he preguntat jo.

—Els gegants! —m’ha dit en Heimdall.

—I què tenim nosaltres que ens puguin voler robar els gegants? —he demanat, assenyalant l’habitatge de mala mort que en diem «casa». A diferència d’Asgard, aquí no trobareu pas un tron d’or ni un calze incrustat de diamants.

—Es podrien voler endur el martell d’en Thor! —ha dit en Heimdall—. O segrestar-nos a un de nosaltres! O pispar-nos —ha passejat els ulls per la sala— la televisió. És de pantalla gran. Bé, tant se val. És hora de sopar, ves-te a rentar les mans. Amb sabó!

En acabat de sopar, la Hyrrokkin se n’ha anat a donar menjar a les serps. Mentre estava enfeinada ficant ratolins morts a la boca ansiosa dels rèptils, en Thor i jo ens hem posat a fer les feines de casa.

Les tasques domèstiques són una de les coses més cruels a què s’han de sotmetre les criatures mortals. Sobretot la que ens tocava fer avui, horror dels horrors!

 

A Asgard, si et cau qualsevol cosa a terra, torna a lloc de manera màgica. Però, per desgràcia, al món dels mortals això no passa.

Es veu que els meus pares de pega troben que el sistema que tinc jo de desar les coses no és acceptable. Ves a saber per què. Bé que sé on ho he deixat tot.

 

És força empipador que en Thor tingui tanta traça a ordenar la seva habitació. I és que, ben mirat, diria que només ho fa per emprenyar-me.

I després d’espolsar els martells, m’ha vingut a tocar la pera, per variar. Mentre estava allà escarrassant-me com una mula per deixar-ho tot net i polit, ell vinga riure perquè la paia aquella havia rebutjat el meu oferiment. No crec que en Thor tingui gaire interioritzat el concepte d’humor. La humiliació només és divertida quan no en soc jo la víctima.

 

—Trobo que ha sigut molt groller per part d’ella —he dit, arrogant.

—Per això m’ha semblat divertit —ha dit en Thor—. Tot i que no pas tant com la cara que has fet quan t’ha rebutjat com a un pelacanyes qualsevol.

Just abans de venjar-me terriblement d’en Thor, cosa que hauria destruït la meva fama de Bon Déu®, la Hyrrokkin ens ha cridat que baixéssim.

—He rebut un correu electrònic de l’escola —ha dit, arrufant el front.

A la Hyrrokkin no li fan gens de gràcia, els correus electrònics. De fet, fins i tot les cartes de paper les troba massa noves i s’estima més les runes gravades a la pedra, o si més no pintades en pergamí de vitel·la.

—Dijous, l’escola celebrarà un ritual místic on se us jutjarà —ha continuat dient—. Els professors ens comunicaran a en Heimdall i a mi si sou prou dignes.

 

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos