El mètode per viure sense por

Rafael Santandreu

Fragmento

cap-1

 

Introducció

Aquest llibre conté una col·lecció d’històries d’èxit explicades per un grup meravellós de persones que van superar l’ansietat, el trastorn obsessivocompulsiu (TOC) i la hipocondria.

A continuació trobaràs tota mena de persones: metges, empresaris, estudiants..., joves i grans, que tenen en comú que han fet el treball de desenvolupament personal més potent que hi ha.

Són persones comunes i corrents, com tu i com jo, que han aconseguit fer una tasca difícil sent fidels a un sistema. Aquest compromís els ha propulsat a una nova manera de ser i de sentir. Per això, ens diuen sovint: «Si jo ho vaig poder fer, tu també pots».

Què els passava? Resumint-ho, van caure en la trampa de la por a la por. Van agafar por a determinades sensacions corporals —o a determinats pensaments— i van entrar en un malson molt estrany del qual no sabien sortir. L’ansietat va fer que s’endinsessin en el pitjor moment de les seves vides i que tinguessin un patiment considerable i una confusió encara més gran.

Tanmateix, en tots aquests casos el guió va fer un gir espectacular, perquè amb el seu esforç decidit es van curar a si mateixos. Van desfer el camí que els havia portat al pou. És a dir, van perdre la por a la por. Com? Amb un mètode de quatre passos que s’explica detalladament en el meu llibre anterior, Sense por.

És una feina que van fer ells i només ells. Així t’ho sabran explicar per escrit en aquestes pàgines i de viva veu en els vídeos associats de YouTube. No hi ha cap acció miraculosa en el que van fer per recuperar-se. Només molt d’esforç, un mètode molt clar i perseverança a dojo. El seu missatge és contundent: tothom pot fer-ho. És dur, però la sortida és aquí, al nostre abast.

Trobaràs aquests testimonis íntegres en el meu canal de YouTube: «Rafael Santandreu Oficial». I no només aquests vint casos, sinó un total de cent vint, els que hem reunit de moment. Si vols posar cara a aquests herois meravellosos, et convido a venir a la plataforma i a gaudir del seu savi aprenentatge.

El meu compromís és afegir un testimoni nou cada setmana perquè serveixi d’ajuda a les persones que estiguin duent a terme aquest procés de transformació. La idea és tenir la xarxa de suport mutu més gran possible per a la superació d’aquests temes.

QUÈ SÓN EL PÀNIC I EL TOC?

El trastorn d’atacs de pànic és un problema que afecta molta gent. A més d’un deu per cent de la població, i la quantitat no para de pujar. Consisteix en el fet que, sense que vingui a tomb —per exemple, mirant la televisió a casa un dia normal i corrent—, la persona sent que el cor se li posa a mil, no pot respirar bé, li fa mal el pit de manera aguda o sent un vertigen increïble. Les sensacions escalen cap a no se sap on i la persona creu que es morirà allà mateix. I això li pot passar cada dia.

Els metges li diuen que no té res i li recepten tranquil·litzants. Però, per alguna estranya raó, els atacs no desapareixen. Fins i tot augmenten. La persona associa els atacs a situacions o llocs determinats i comença a evitar-los. És el que es coneix com a «agorafòbia». Ja no vol agafar el cotxe, anar a grans magatzems o a reunions de treball. Pot arribar un moment en què la seva vida es converteixi en un malson de temor i evitació i que ningú —ni ella mateixa— entengui què li passa.

El TOC és anàleg al trastorn de pànic, però en comptes d’experimentar por davant d’una sensació corporal, s’experimenta temor davant d’un pensament. Per exemple: «Seré capaç de matar algú?».

Normalment, la ment de cadascun de nosaltres té, de manera automàtica, milers de pensaments atzarosos contínuament. Són idees sense sentit semblants al material dels somnis i, normalment, no els prestem atenció. Vas amb metro i et passa pel cap la imatge de clavar una empenta i fer caure a les vies la dona que tens al davant. Et rius de l’animalada que acabes de pensar i segueixes amb un dels centenars de milers de pensaments que tindràs al llarg del dia.

Però la persona amb TOC agafa por a un d’aquests pensaments bàrbars, es preocupa i entra en un bucle. Durant anys! «Però, Déu meu, per què he pensat això!? I si soc capaç de fer-ho?». Debat i debat amb ella mateixa sense parar: «No! Jo soc una bona persona, no la faria mai, una cosa així». I intenta mantenir aquest pensament a ratlla centrant-te en altres coses, consultant-ho al mossèn de la parròquia, resant, etcètera.

La seva pròpia por a aquest pensament és allò que genera el pensament. Ho veurem a l’apartat següent.

EL CERCLE VICIÓS DEL TEMOR

En el meu llibre anterior, Sense por, tracto problemes com els atacs de pànic, el TOC i la hipocondria, que es produeixen a causa del que anomenem «el cercle viciós del temor». És una trampa mental en què podem caure tots.

Funciona de la manera següent: un mal dia experimentem —potser per casualitat, potser per predisposició— un símptoma estrany en el cos —o un pensament. Per exemple, una acceleració sobtada del cor. Tot quedaria en no res si no fos perquè ens espantem. Efectivament, la persona es preocupa i amb el seu temor desferma, sense adonar-se’n, una espiral exponencial de nervis que porta a un augment del símptoma, és a dir, més nervis.

Aquesta espiral segueix una seqüència clara:

 

1. La persona es nota el cor accelerat.

2. Es posa nerviosa.

3. Els nervis augmenten encara més el ritme cardíac.

4. Es posa encara més nerviosa.

5. El cor se li accelera encara més...

 

I tot això pot passar en dècimes de segon i acabar en un atac de pànic. En el meu llibre Sense por explico que molts professionals pensem que el TOC té un component genètic. És a dir, que qui el pateix té una predisposició per desenvolupar-lo. Fins i tot, encara que fos així, el TOC és fonamentalment una trampa mental, perquè, al marge d’aquesta predisposició, també es dona aquest cercle viciós del temor. I per això es pot desactivar amb el mateix mètode de quatre passos indicat per als atacs de pànic.

ELS QUATRE PASSOS

Recordem ràpidament els passos del nostre mètode per superar els trastorns d’ansietat:

 

1) Afrontar

2) Acceptar

3) Flotar

4) Deixar passar el temps

 

Si vols saber-ne més coses, t’animo a llegir Sense por, si no ho has fet encara.

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos