Sentir

Míriam Tirado

Fragmento

cap-2

Això no és un manual psicològic

PREPARATS...

Després d’escriure els llibres Enrabiats i Límits, em preguntava (i em preguntaven) quin seria el tema del següent. Podia passar a un altre tema, a una altra etapa de la vida, o podia anar a l’arrel de tot el meu treball fins ara: les emocions.

Ho vaig veure clar. Havia impartit moltíssims cursos sobre això, havia fet conferències i havia assessorat moltes famílies sobre com acompanyar emocionalment els seus fills i filles, però, tot i que el meu blog té més de mil articles amb aquest tema de fons, mai no havia escrit llargament sobre això. Ha arribat el moment, i potser havia de ser ara i no abans, per tot el bagatge personal i professional que ja porto a les espatlles. Sí, una es va fent gran...

A més, és que és un gran tema. Perquè, al final, sentim tota l’estona i a tot arreu, i anar al quid de la qüestió és vital per poder viure més lliures i sans emocionalment. Però també remou, és clar. Parlar d’emocions, quan algunes han quedat ennuegades en l’àmbit social, cultural, familiar, i també personal, doncs remou, com no podia de ser d’una altra manera. Però que ens remogui és bo, perquè ajuda a comprendre, avançar i créixer.

Així que et proposo emprendre aquest viatge a través del sentir per entendre per què ens costa tant, per què en sabem tan poc sobre què podem fer amb tot el que sentim, i després t’ensenyaré a acompanyar-te, primer a tu amb les teves emocions, i després els altres, siguin els teus fills, els teus alumnes o qualsevol altra persona. És un viatge apassionant, no ho dubtis, i, a més d’interessant, crec que pot ser guaridor. O almenys aquest és el meu objectiu, que aquest llibre t’entri a dins i que no el puguis deixar anar, però que, a més, et resulti tan pràctic i útil que sigui un d’aquests llibres als quals recorris quan et sentis aclaparat. Tant de bo ho aconsegueixi.

LLESTOS...

Et recomano que llegeixis aquest llibre amb paper i boli per apuntar paraules o frases que ressonin en tu, o pensaments que t’apareguin al cap. Quan, durant el procés de lectura, escrivim, tot queda molt més integrat.

Una vegada més, al final de cada capítol tindràs l’apartat «Explora» perquè el que has llegit deixi de ser merament teòric i ho «baixis» al cos. Que puguis aturar-te i observar, i sentir el que vagi venint de manera conscient i anar entenent aspectes de la teva història i de per què actues com ho fas amb les teves emocions i les dels altres.

Pots llegir aquests apartats o escoltar-los en àudio (que jo mateixa he gravat) escanejant els codis QR que trobaràs quan arribi el moment. Si tries aquesta última opció, et recomano que t’asseguis còmodament, tanquis els ulls i t’asseguris que ningú no t’interromprà. Seran entre tres i cinc minuts, però intenta submergir-t’hi plenament i deixa que la respiració et guiï i et porti on hagis d’anar.

Aquest llibre no és un manual tecnicopsicològic i no m’agradaria que quedés aparcat en un racó de casa teva perquè t’ha resultat una llauna. Al contrari. Vull que sigui amè, fàcil de comprendre i de llegir, que t’enganxi i que per a res del món acabi servint per falcar la pota de la taula que es mou. Escric pensant en mares, pares, avis, àvies, persones sense fills i també docents. Vaja, pensant en totes les persones, perquè tots sentim i, si entenem millor el què i el perquè, ens serà més fàcil entendre com se senten els altres i també el seu perquè. I gràcies a això ens serà més fàcil connectar els uns amb els altres, cosa que necessitem molt en el món en què vivim.

Veuràs que t’ho explicaré tot amb molts exemples, perquè ajuden a completar el quadre i a encaixar millor les peces. Ressonem en ells, ens hi veiem reflectits i això ens ajuda a comprendre’ns millor. Els he construït basant-me en la meva experiència professional. Quan siguin reals (m’han donat permís per explicar-ne alguns), t’ho diré.

Durant el llibre parlaré indistintament de nens i nenes amb l’objectiu de fer més amena la lectura. Entén que si dic «les nenes» significa també «els nens», i viceversa. Si en algun cas em vull referir només a nens, quedarà clar. De la mateixa manera, moltes vegades et parlaré en femení, bàsicament perquè el noranta-cinc per cent de les persones que em llegeixen són dones. Però que parli de nens i nenes o de dones o homes no vol dir que exclogui les persones de gènere no binari, fluid, trans, etc. Que el llenguatge que utilitzaré no et faci sentir que no formes part d’això o que no et penso, sento i respecto. Quan jo escric, t’imagino a l’altre costat de la pantalla, llegint-me o escoltant-me, i no ets un cos amb un sexe, una cara o un nom: ets una ànima. I a ella és a qui m’adreço.

JA!

Més enllà de parlar d’emocions, quin és l’objectiu d’aquest llibre? En última instància, arribar a la connexió. A través de la lectura, espero que et puguis entendre molt millor i, així, connectis més i millor amb tu, i després, com una cosa natural, espero que també puguis connectar millor amb els altres. Ens cal, és necessari. Però, a la vegada, hi ha alguna cosa que ha ressonat en mi abans de posar-me a escriure i cada vegada que pensava en com abordar aquestes pàgines: sento que és necessari curar, fer les paus amb el que hem viscut i integrar un munt d’emocions i sensacions que en el moment oportú (per negació, per manca d’acompanyament, per rebuig, etc.) no es van acompanyar ni integrar.

D’alguna manera et vull ajudar a posar consciència en el que has viscut perquè aconsegueixis veure-ho, entendre-ho i abraçar-ho, ja que aquesta és l’única manera de poder curar-ho, en cas que sigui necessari. Si ho ignorem, com ja t’explicaré més a fons, el que hem sentit però no hem curat torna una vegada i una altra a visitar-nos i fa que el passat pesi com una llosa i es manifesti repetidament en el present.

El dolor és inherent a la vida i al mateix temps és un sentiment que ningú no vol viure ni veure quan es viu. Al contrari, entren ganes de sortir corrent; és natural i comprensible. Tanmateix, quantes vegades hem sentit ràbia, o gelosia, o tristesa, o pena, o enyorança... i hem seguit endavant com si no existissin... Però existeixen. Van ser aquí. I només acceptant que els vivim, que els sentim... podrem alliberar-nos del que encara avui ens produeixen aquestes emocions no integrades.

Però no t’espantis. Potser m’estàs llegint i penses: «Ui, és millor que deixi aquest llibre per a una altra vida, que l’últim que vull ara és obrir la caixa de Pandora». No entraràs enlloc on tu no vulguis entrar, però entendràs moltes coses que permetran que, només si vols i et ve de gust, encaixis peces del trencaclosques. T’ho prometo; jo no t’obligaré a res.

Entendre el que hem viscut i sentit m’ha fet més lliure, més conscient i molt més feliç, i m’encantaria que tu també ho experimentessis. Escriuré amb aquesta intenció: que, tant de bo, hi hagi un abans i un després. I ho faré amb tocs d’humor, amb molts exemples i a

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos