som on som
som com som
però sense vosaltres
no hi ha res
renova l’aire del dia
el subtil perfum de l’anglesina
més enllà a l’ombra
apunten les clívies
en filera
els cítrics
s’ho miren
desconcertats
què dirà la peònia
quan s’apagui la buguenvíl·lia
o el til·ler es desvesteixi
o la camèlia espurnegi
potser aquells camins
on l’amor es confonia
potser alguns matins
entre dolços badalls
plegaven les hores
i queien les fulles
damunt les terrasses
cobertes pel nostre record
què dirà la peònia
quan s’apagui la buguenvíl·lia
o el til·ler es desvesteixi
o la camèlia espurnegi
ORIOL PONS DE VALL (GÍNGER)