L'inoblidable viatge a Grècia

Carles Riba

Fragmento

g-2

 

 

 

 

 

Carles Riba té trenta-quatre anys i Clementina Arderiu en té trenta-vuit quan emprenen el viatge a Grècia. Són una jove parella de poetes, de joves escriptors, amb tres fills que han deixat a Catalunya amb la família. Aquell viatge de noces que no van poder fer està ara a punt de començar.

Un escriptor «de professió i de vocació no pot prescindir de Grècia». Aquestes paraules, dites pel mateix Carles Riba, resumeixen fidelment i simplement la motivació extrema de «l’inoblidable viatge a Grècia, a reco­nèixer els paisatges de tants autors estimats i traduïts per mi», de «l’inoblidable solitari viatge».

Per a Riba, «anar a Grècia, a Itàlia, a un país al qual un s’ha preparat, al qual un deu alguna cosa de la seva construcció, és anar a omplir uns noms, omplir amb visions uns noms, uns noms que ens empenyen a trobar el lloc que hi correspon», segons el mateix poeta diu en la «Presentació d’una lectura de les Elegies de Bierville». Poca cosa puc afegir-hi perquè les paraules ribianes són prou clares i explícites.

La dèria venia de lluny. El 1920, Riba, amb Clementina i Josep Obiols, viatja a Itàlia. Però Carles i Clementina han de tornar abans que el seu amic; les cartes supliran la distància. El 9 de desembre, ja des de Barcelona, Riba escriu a Obiols, a Roma: «Estic rumiant-me per a l’esdevenidor, a més a més del 2n viatge a Itàlia, un viatge a Grècia. Això comença a xuclar-me com ara fa quatre anys Itàlia. ¿Hi vindreu?». Resposta d’Obiols, el dia 16: «Tingueu-me al corrent dels vostres projectes de viatge a Grècia. Com està la moneda grega?». Però aviat la il·lusió es desinfla: «El meu viatge a Grècia és un projecte sine die», li escriu el 21 de desembre. Però continua amb una prefiguració del que serà el del 1927: «Abans voldria tornar a Itàlia, des d’on (des de Nàpols o Bríndisi) el passatge a Grècia és facilíssim. O era. Assabenteu-vos-en vós. Jo he vist un Baedeker del 1910. Llavors el tipus de vida a les grans ciutats gregues era molt semblant al de les ciutats italianes. El preu de les pensions a Atenes, si fa no fa. En canvi per fora, Grècia és un país quasi balcànic. Amb la gent il·lustrada, el grec antic serveix força, però el grec vulgar és incomprensible per al més bregat hel·lenista. Ha d’ésser un viatge sentimental. Res de llargues estades. (Naturalment, que si l’hem de fer en condicions semblants a les del viatge a Itàlia, ha d’ésser més lent). Cal córrer les illes. Un viatge de museus i de paisatge. La moneda estava als volts de 60. Ara, amb tot l’embull v

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos