Ei, soc el Jimmy!
Si no has llegit el meu darrer diari, encantat de coneixe’t… i t’has perdut absolutament un munt d’aventures AL·LUCINANTS!
Fins fa poc, jo era un noi normal d’un poble normal que es diu Grataculs, i aquest diari era un diari normal, en què escrivia totes les meves idees increïbles per a pel·lícules d’acció i hi feia uns dibuixos genials.
Però això era fins que va arribar l’apocalipsi de les vaques zombi.
Deixa’m que te’n faci cinc cèntims!
Un virus estomacal va atacar tot el poble i va convertir els adults en vaques que bavegen i bramen constantment. En diem vaques-Z (vaques zombi), i si et cau la seva bava a sobre… PAM! Et converteixes en una d’elles! Igual que li va passar al Sinus Titi.
La mare també es va convertir en una vaca-Z, cosa que NO VA MOLAR GENS, i la vam haver de deixar anar. La trobo a faltar…
En fi, els meus amics i jo ens hem passat les darreres dues setmanes esquivant vaques-Z i les seves baves.
Junts ens vam embarcar en una missió èpica per aconseguir uns quants inhaladors per a la Daisy, que és asmàtica, cosa que ens va portar al centre comercial de Grataculs. I ens ho estàvem passant superbé…
… fins que va arribar l’Sven, l’abusananos del col·le, amb els seus col·legues.
Aleshores vam anar cap a l’escola, on ens van atacar els profes-vaca-Z! L’única manera d’escapar-ne va ser utilitzant caramels de menta i refresc de cola. Aquesta n’és la recepta:
També vam fer un descobriment que ho canviaria tot. D’alguna manera, la bava de l’Os fa que les vaques-Z entrin en una mena de trànsit. En diem «apagar els llums».
Total, que la Daisy va inventar un munt de ginys de supervivència AL·LUCINANTS contra les vaques-Z. Els vam carregar amb bava de l’Os per protegir-nos (i fèiem una pinta absolutament espectacular).
Després d’allò, sense voler vaig calar foc a la casa del Hooey i a la Fortalesa del Hoo (el millor búnquer de jocs que he vist mai). GLUBS!
I el Hooey va sentir, en una ràdio d’aquelles de iaios, que hi ha un lloc als afores del poble, que es diu Indústries Kerblack, on treballen per trobar un remei per a l’apocalipsi de les vaques-Z.
O sigui que la nostra missió és portar-hi l’Os, i allà és on ens dirigim ara mateix!
Hem baixat per una carretera deserta en direcció al laboratori d’alta tecnologia que vèiem a l’horitzó.
—Em moro de ganes d’ensenyar a Indústries Kerblack el que fa la bava de l’Os! —he dit, donant uns copets al cap del quisso.
—Jo igual —ha coincidit el Hooey—. Podríem aconseguir una medalla honorífica per salvar el món. O que posessin el nostre nom a algun dia de festa oficial.
A la Daisy se li ha il·luminat la cara.
—O que ens donessin un premi Nobel per una contribució excepcional a la ciència! —ha afegit.
—Potser més aviat un certificat de reconeixement —ha matisat la Bobby.
Hem caminat rosegant ganxets de formatge i passant-nos-en la bossa, fins que la Daisy s’ha aturat i ha assenyalat cap endavant.
—Noooiiis —ha xiuxiuejat com una científica a qui li està a punt d’explotar l’experiment.
Aleshores tots hem vist el que assenyalava. Davant nostre, unes quantes vaques-Z, que hi havia a banda i banda de la carretera, han començat a envair la calçada com formigues en un tall de pastís que ha caigut a terra en una festa de princeses d’una nena petita.
Més amunt, he vist un senyal de sortida cap al CARRER DE SADIE.
—Ha arribat l’hora d’agafar una desviació! Ara mateix!
Hem anat embalats carretera avall cap al carrer de Sadie i, després d’un esprint digne d’uns jocs olímpics (almenys per part dels altres; això de córrer no és el meu fort)…
… hem tombat a mà esquerra i hem baixat com a esperitats per la via de sortida fins al carrer comercial principal de Grataculs.
El terra trontollava darrere nostre. Les vaques-Z se’ns aproximaven.
—Amaguem-nos allà a dins! —he dit, assenyalant davant meu.
A tocar hi havia un d’aquells dipòsits d’aigua enormes per on la canalla grimpava en el passat. La llegenda diu que un OVNI hi va aterrar al damunt el 1962, però no tinc clar que la cosa s’hagi verificat.
—Guai! —han exclamat el Hooey i la Daisy alhora.
I en un tres i no res, amb una mica de treball en equip per carregar la cadira del Hooey escala amunt, ja érem a dalt del dipòsit sans i estalvis, amb la MILLOR vista panoràmica de Grataculs. Era com si estiguéssim en una estació espacial observant el món… Un món ple de vaques-Z, això sí!
Aleshores l’he vist, el MEGA MARIO, el millor local de pizza i pasta. Sempre he somiat compartir-hi uns espaguetis amb la Bobby… i ho tenia tan a prop…
—Algú vol uns espaguetis? —he preguntat.
—Jo em podria cruspir un rino —ha contestat en Hooey.
La Daisy ha arrufat les celles i ha dit:
—En primer l