You have known, O Gilgamesh,
What interests me,
To drink from the Well of Immortality.
Which means to make the dead
Rise from their graves
And the prisoners from their cells
The sinners from their sins.
I think love’s kiss kills our heart of flesh.
It is the only way to eternal life,
Which should be unbearable if lived
Among the dying flowers
And the shrieking farewells
Of the overstretched arms of our spoiled hopes.
HERBERT MASON,
The Epic of Gilgamesh
Pròleg
La professió de científic és, possiblement, una de les millors que s’han inventat. Com si fóssim detectius, als nostres laboratoris intentem resoldre misteris. Observem els fets, ens fem preguntes i en busquem les respostes i, d’aquesta manera, contribuïm a entendre com funcionen les coses. En el nostre cas, el que volem saber com funciona és el cos humà, entendre què ens permet viure i, quan aquest s’espatlla, per què ens posem malalts. No és només una qüestió de curiositat: resolent aquests interrogants, trobem també maneres de solucionar els problemes. Com a metges, per a nosaltres la millor recompensa a la intensa feina de la recerca és poder aportar un granet de sorra a una possible cura que potser algun dia ens permetrà viure amb més salut.
D’entre els grans misteris que ens planteja la vida, n’hi ha un d’especialment intrigant: per què envellim? Des del punt de vista purament biològic, és fascinant que un organisme que fa anys que funciona a la perfecció, com una màquina perfectament coordinada, comenci a degenerar a poc a poc, fins arribar a un punt en què ja no pot continuar tirant endavant. S’han invertit moltes hores a entendre aquest procés, del qual sembla que ningú no pugui escapar, i cada cop tenim més clar quins engranatges fan que la maquinària s’espatlli d’aquesta manera lenta però finalment catastròfica.
Tots dos treballem en aquest camp de la investigació biomèdica i ens hem sentit atrets per la complexitat dels canvis que experimenten les nostres cèl·lules quan ens fem vells. De fet, es podria dir que, com tants altres, també busquem el secret de la vida eterna. O, si més no, la manera de fer que l’envelliment no guanyi la partida d’una manera tan inexorable i, a vegades, tan ràpida. És possible fer realitat aquest somni que la humanitat ha tingut sempre de lluitar contra el pas del temps… i vèncer? Pot la ciència aconseguir per fi un dels objectius més antics de la nostra espècie?
En el llibre que teniu a les mans, hem intentat donar resposta a aquestes preguntes tot fent un repàs del que sabem (i el que no sabem encara) sobre el procés d’envellir. No espereu trobar-hi fórmules màgiques ni promeses fantasioses que donen falses esperances als qui volen córrer massa, sinó un repàs rigorós i objectiu de la situació actual i del que ens depara el futur, explicat d’una manera directa, perquè tothom pugui entendre un fenomen tan bàsic de la biologia i tan important per a la salut.
Prepareu-vos, doncs, per fer un viatge amb nosaltres a les arrels del secret més gran que amaga el nostre cos. Esperem que el trobeu tan captivador com nosaltres i que, en acabar, entengueu una mica millor què és la vida… i què podem fer per viure-la amb la millor salut possible.
MANEL ESTELLER i SALVADOR MACIP
PRIMERA PART
JOVES PER SEMPRE MÉS
1
A la recerca de la vida eterna
Des del principi dels temps, els humans hem somiat trobar una manera d’enganyar la mort. És als nostres gens, ja que lluitar per sobreviure és un dels instints impresos als circuits de tots els éssers vius. I encara més en el nostre cas: som els únics animals conscients que disposem d’un temps limitat en aquest planeta, cosa que ens causa un greu problema existencial. Per això, la nostra mitologia està poblada d’històries relacionades amb la recerca de la vida eterna, començant per la primera obra de ficció de la qual tenim constància, les aventures de l’heroi sumeri Gilgamesh, o la llegenda mil·lenària de la font de la joventut. Al llarg de la història, hem creat nombrosos personatges immunes al pas del temps, des dels longeus patriarques bíblics als elfs del Senyor dels anells, que reflectien la necessitat de trobar una manera de vèncer el rellotge.
Aquesta inquietud ens ha empès no només a crear mites, sinó també a buscar solucions reals al problema. La medicina tradicional xinesa, per exemple, presenta nombrosos remeis que suposadament allarguen la vida. I, a Occident, el llibre The cure of old age, escrit pel franciscà anglès Roger Bacon al segle XIII, o Makrobiotik (1798), de Christoph Hufeland, ja proposen canvis en la dieta que se suposa que ens haurien de permetre viure més i millor. Des de llavors, s’han destinat molts esforços, més benintencionats que no pas efectius, a aconseguir aquesta fita.
Però fins fa relativament poc temps, de fet, la idea de frenar l’envelliment era tècnicament impossible, més pròpia de la ciència-ficció que de la ciència. Els recents avenços han canviat radicalment aquesta perspectiva. Per primera vegada a la història, podem parlar per fi, seriosament, d’estratègies per evitar els efectes negatius del pas del temps en el cos humà i, així, allargar la qualitat i la quantitat de la nostra existència. Els progressos en aquest camp són constants, i és d’esperar que, en un futur no gaire llunyà, estiguin disponibles les primeres teràpies amb un efecte antienvelliment real, que ens permetran fer les passes inicials en aquesta lluita contra la degeneració que patim amb els anys.
A partir del moment que s’ha començat a entendre qu