Per què els elefants no tenen càncer?

Neurones Fregides

Fragmento

cap-2

INTRODUCCIÓ

Una realitat interconnectada i plural

Víctor Jiménez Martínez

Quan parlem de ciència ens imaginem aquell concepte abstracte i apersonal que ens omple la boca amb un aire quasi místic. Però res més allunyat de la realitat: la ciència és un concepte del tot terrenal i humà. De fet, la podem definir com una activitat social amb què pretenem respondre preguntes i resoldre problemes referents al funcionament de la realitat. Com tota activitat social, va acompanyada de certes estructures i organitzacions que vetllen pel seu desenvolupament i s’erigeixen en un potent altaveu per respondre tota mena de qüestions amb el fonament que articula el nostre coneixement.

La realitat que ens envolta és plena de fenòmens que amaguen grans incògnites, des de per què patim certes malalties o quin és l’origen de l’Univers i de les espècies, fins a les vivències més quotidianes com per què els objectes es mouen com es mouen o com ens orientem en l’espai. Meravellats de l’experiència que vivim, ens fem preguntes que només nosaltres mateixos podem respondre.

Així, com si el coneixement científic fos una construcció, ens trobem davant d’un edifici amb una façana d’una simplicitat preciosa que amaga una estructura d’allò més profunda. Ho vulguem o no, l’activitat científica implica tota una sèrie d’assumpcions que, com pilars, ens donen el suport per seguir construint mentre ens enfrontem als temuts interrogants. Assumim, així, la idea que el món és una realitat objectiva i independent de la nostra percepció (hi ha un món fora del nostre cap!) i que és material, físic, si volem. És clar, si no fos d’aquesta manera, costaria d’acceptar que es pot estudiar i explicar a través de mètodes empírics i lògics. I on quedaria la ciència?

El món, doncs, és material. És a dir, que està fet de matèria. I què és la matèria? Podem definir-la com l’element bàsic que conforma tot allò que existeix. Des dels grans de sorra fins a les estrelles, els éssers vius, l’aire o la llum, tots els objectes que percebem directament o indirectament estan fets de matèria. També podríem dir que la matèria és una entitat dinàmica. És a dir, sempre està en constant moviment i interconnectada mitjançant interaccions i relacions de tota mena. Segur que algun cop has sentit a parlar dels estats sòlid, líquid i gasós. Doncs bé, això és perquè la matèria s’organitza en diferents nivells de complexitat, en què, més enllà de la classificació «sòlid, líquid, gas», trobem estructures que van des de les partícules subatòmiques i els àtoms fins a les ones electromagnètiques, passant per les molècules, cèl·lules, organismes, ecosistemes, societats i un llarg etcètera. Vivim en un món material on aquests canvis constants i les interaccions de les seves parts regnen per donar lloc a tots els fenòmens descrits i per descriure.

És per això que la ciència és una eina fonamental per explicar els fenòmens naturals en els termes de la matèria i les seves interaccions. A través de l’observació, experimentació, formulació de teories i contrastacions empíriques, busquem comprendre els processos naturals en forma de lleis físiques, químiques, biològiques, etc. Això no només ens permet comprendre el món que habitem, sinó que deriva en una aplicació que ens permet desenvolupar tecnologies, millorar la salut i qualitat de vida, resoldre problemes ambientals i socials... Ens dona un poder transformador sobre el món.

Per tant, una cosa queda clara: la realitat no es pot entendre de manera aïllada, sinó que l’hem d’abordar considerant les relacions i interaccions de la matèria. Aquesta visió implica la comprensió del global a través de les diverses parts, on hi tenen un paper des de les ciències socials fins a les ciències naturals.

Perquè, superant aquell concepte de la Ciència, ens trobem que és necessari reconèixer la seva pluralitat. Les ciències són plurals i cadascuna aporta una perspectiva única per comprendre la diversitat dels sistemes que conformen el món. Cap ciència única, per si sola, pot donar una explicació completa i exhaustiva de tots els fenòmens naturals. Podem explicar un fenomen biològic amb l’ajuda de la física o la química, però mai el podrem reduir només a física o química. És només integrant les diverses visions i els diferents mètodes que podem obtenir un coneixement més global, tenint en compte la xarxa de sistemes que interactuen constantment per donar lloc a aquesta bonica realitat.

És ben fàcil d’il·lustrar aquest caràcter plural i interdisciplinari amb una gran varietat de temes que ens toquen de més o menys lluny. Fa més de cinquanta anys que la comunitat científica estudia i adverteix del canvi climàtic. I aquest canvi climàtic no comporta una simple pujada de la temperatura, sinó tota una intricada xarxa de fenòmens atmosfèrics, ecològics, geològics, biològics i socials que ens empenyen a integrar una infinitat de branques del coneixement. Amb esforços gegantins, intentem comprendre els efectes d’aquesta obra humana sobre el nostre planeta i el seu futur.

Les ciències ens permeten meravellar-nos de totes aquestes coses —petites i grans— en un món on l’experiència humana és de vegades asfixiant i aclaparadora. Petites preguntes amaguen grans veritats, i per això aquest llibre et porta de bracet a través de diversos fenòmens i problemes per mostrar com, tot i estar aparentment separats d’entrada, formen una xarxa que es nodreix dels punts d’unió. Cada capítol és una explicació propera i detallada d’una persona entesa en el tema professionalment. És amb aquesta empremta personal que podràs veure la diversitat de branques d’aquest arbre tan frondós i, alhora, tots els punts d’unió que les connecten. Això, amb l’objectiu de comunicar i fer entendre un món que no ens ha de resultar estrany, sinó familiar; perquè el coneixement deixa de tenir sentit si no es comparteix.

cap-3

1

Es poden generar òrgans al laboratori?

Ferran Velasco Mallorquí

L’enginyeria de teixits i la medicina regenerativa són línies de la investigació biomèdica que ens permeten generar teixits i miniòrgans al laboratori. Al llarg d’aquest capítol explicarem com es poden generar aquests miniòrgans al laboratori, per a què s’utilitzen, i en veurem algun exemple, començant per la bufeta generada pel doctor Atala, fins a arribar als organoides generats avui en dia.

En un món cada dia més globalitzat, la ciència té molts reptes per afrontar. Un dels camps més importants i on es destinen més recursos és el de la recerca biomèdica, que pretén donar resposta a reptes com evitar malalties, diagnosticar-les, tractar-les i fins i tot curar-les. L’exemple més clar i evident és la lluita contra el càncer, una malaltia amb molta prevalença i molt individualitzada que compl

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos