u
Ei, hola! Soc en Nelson Kane.
Fins que no vaig fer deu anys, era un PRINGAT com qualsevol altre. I ENCANTAT DE LA VIDA, tu!
Aleshores, el dia del meu aniversari va passar una cosa RARÍSSIMA. Em vaig despertar amb unes habilitats ninja al·lucinants.
Ara soc el
Vaig heretar els poders ninja del PARE, que va desaparèixer quan jo era petit. Durant anys, ningú va saber quina una li havia passat, però estic convençut que n’he tret l’entrellat.
Crec que el Dr. Andrew Kane, el malvat germà bessó del pare, el va segrestar, li va col·locar un microxip al clatell per rentar-li el cervell i el va obligar a portar una màscara per ocultar la seva identitat.
Va convertir el pare en
El Dr. Kane està amargat perquè no va heretar els poders ninja com el pare i jo.
Ara s’ha ficat entre cella i cella foragitar tots els habitants de la nostra petita ciutat, Duck Creek, per poder extreure’n els hipnodiamants, un mineral rar amb propietats extraordinàries.
Fins ara, el Dr. Kane ha fet tot el que es pugui imaginar per intentar que tothom toqui el dos escagarrinat.
Per sort, jo i el meu company fidel, el Col·lega H, li hem aixafat la guitarra cada vegada.
Quan el Col·lega H no està en mode superheroi, és el meu cosí Kenny. En Kenny viu amb mi, la mare i l’àvia en un dipòsit de ferralla de Duck Creek.
L’àvia és una inventora GENIAL, tot i que els seus invents no sempre rutllen com estava previst…
Com ara els mitjons massatgistes, dissenyats per fer-te fregues suaus als peus quan t’estàs relaxant al sofà.
Però de vegades es posen en marxa mentre passeges i llavors NO HI HA MANERA d’aguantar-se dret.
O també el SISTEMA ATMOSFÈRIC DEL MININÚVOL, que pot fer caure un xàfec sempre que ho necessitis.
I de vegades quan no!
Els invents de l’àvia han estat crucials perquè el Col·lega H i jo poguéssim desbaratar els plans del Dr. Kane. També ho han estat les nostres millors amigues, la Tiffany i la Sarah.
Però el Dr. Kane no és el meu únic arxienemic.
A l’abusananos de l’escola, en Charles, li encanta fer-me la vida impossible.
Però no només a mi. Troba gust a fer la guitza a tothom de la nostra classe, fins i tot als marrecs que anomena «amics».
Últimament, en Charles està obsessionat amb les bromes. Per desgràcia, en soc el blanc principal.
Fa un parell de dies, a mitja classe, em va dir que un RINOCERONT s’havia escapat del zoo i corria lliure per l’escola!
Em vaig aixecar per veure si el guipava, però no vaig veure cap rinoceront.
Quan vaig tornar a seure, vaig caure DE PET a terra… perquè en Charles m’havia apartat la cadira.
En Charles es va posar a riure com un mico en un espectacle de pallassos!
—Que dolenta, Charles —va dir la Sarah mentre m’ajudava a tornar a la cadira.
—Sí —va afegir la Tiffany—. A aquesta broma li poso un u sobre deu.
En Kenny es va apropar a en Charles i el va mirar als ulls.
—Para de fer bromes al meu millor amic.
—O què? —va desafiar-lo en Charles.
—O... doncs... trucaré a la policia de les bromes! —va respondre en Kenny.
En Charles i els seus amics van esclafir a riure una altra vegada.
—Ja cal que em posi les piles amb les rèpliques —va dir en Kenny amb mitja boca.
Les bromes no van cessar.
L’endemà, mentre feia cua al menjador, en Charles em va lligar els cordons de les dues sabates.
Aleshores, quan em disposava a avançar, em va empènyer i la cara em va anar a petar de ple damunt del pastís de nabius d’en Kenny.
—Oh, mireu quina carona —se’n va burlar en Charles—. Però si és un pastisset!
—T’ha sortit el tret per la culata, Charles —va dir la Sarah—. A en Nelson li encanta el pastís de nabius.
La Sarah tenia raó, però l’hauria preferit a dins la boca, no empastifant-me tota la cara!
—No t’oblidis de passar-me una llista amb la resta dels seus plats favorits, Sarah —va riure en Charles—. Així podré sucar-hi la seva cara!