Només queden uns quants segons de partit.
«Bernat, concentra’t!». L’avi m’ho ha dit tantes vegades que gairebé sento la seva veu dins del cap.
No és aquí veient el partit, perquè és l’encarregat d’anar a comprar xurros cada diumenge! Ell prefereix les porres, però no sé ben bé per què, últimament no en duu… Tant hi fa: els xurros són l’esmorzar de campions que els meus amics i jo prenem sempre després de jugar.
I, avui, per merèixer-nos el títol de campions…
Corro més ràpid que un guepard.
Bé, potser no tant, però corro molt molt de pressa! Tant, que m’agafa una mica de flat.
L’Emma, una de les meves companyes d’equip, m’acaba de fer una passada increïble. L’he d’aprofitar com sigui!
El problema és que aquesta passada s’ha de rematar de cap. He dit ja que corro superràpid, oi? Tinc unes cames com les d’una gasela… però no tinc el coll d’una girafa. Vull dir que soc una mica baixet, encara. Tant de bo ara mateix creixés dos pams de cop! Tant de bo em tornés tan gran com un elefant!
Però, és clar, això no passarà. He d’arribar fins a la pilota d’una altra manera, i tinc una idea genial!
Ostres! Ara entenc