Índex
Coberta
Portadeta
Índex
Dedicatòria
Mapes
Pròleg
Arya
Sansa
Tyrion
Bran
Arya
Jon
Catelyn
Tyrion
Arya
Davos
Theon
Daenerys
Jon
Arya
Tyrion
Bran
Tyrion
Sansa
Arya
Tyrion
Bran
Catelyn
Jon
Theon
Tyrion
Arya
Daenerys
Bran
Tyrion
Arya
Catelyn
Sansa
Catelyn
Jon
Bran
Tyrion
Theon
Arya
Catelyn
Daenerys
Tyrion
Davos
Jon
Tyrion
Catelyn
Bran
Arya
Daenerys
Tyrion
Theon
Jon
Sansa
Jon
Tyrion
Catelyn
Theon
Sansa
Davos
Tyrion
Sansa
Tyrion
Sansa
Daenerys
Arya
Sansa
Theon
Tyrion
Jon
Bran
Apèndix
Els reis i les seves corts
El rei al Tron de Ferro
El rei a Altjardí
El rei al mar Estret
El rei al Nord
La reina a l’altra banda del mar
Altres cases majors i menors
Casa Lannister
Casa Tyrell
Casa Martell
Casa Florent
Casa Greyjoy
Casa Arryn
Casa Frey
Els homes de la Guàrdia de la Nit
Agraïments
Sobre l’autor
Crèdits
Grupo Santillana
A en John i la Gail, per tot el menjar i el beure que hem compartit.
Pròleg
La cua del cometa s’escampava a través de l’alba, un tall vermell que sagnava sobre els cingles de Rocadrac, una ferida al cel rosa i porpra.
El mestre estava dret a la balconada exposada al vent de les seves estances. Era allà on arribaven els corbs després d’un llarg vol. Els seus excrements embrutaven les gàrgoles que s’alçaven amb dotze peus d’altura a cada cantó de l’home, un perdiguer infernal i una víbria, dues de les mil que estaven a l’aguait als murs de l’antiga fortalesa. Quan va arribar a Rocadrac, l’exèrcit d’escultures grotesques el posava nerviós, però amb els anys s’hi havia anat acostumant. Ara eren com uns vells amics. Tots tres van contemplar el cel amb neguit.
El mestre no creia en les profecies. I tanmateix... vell com era, en Cressen no havia vist mai un cometa tan brillant, ni d’aquell color, aquell color horrible, el color de la sang, de la flama i les postes de sol. Li hauria agradat saber si les gàrgoles n’havien vist mai cap de semblant. Feia molt més temps que ell que eren allà, i hi continuarien sent molt després que ell hagués desaparegut. Si les llengües de pedra parlessin...
«Quins disbarats». Es va repenjar a la barana, veient les onades que trencaven a sota, la pedra negra i aspra al tacte. «Gàrgoles que enraonen i profecies al cel. Sóc massa vell i torno a ser impulsiu com una criatura». Que potser la saviesa aconseguida amb tota una vida d’esforç l’havia abandonat j