Parle de tu i ploren les flors

Vicent Magraner Ripoll

Fragment

Page 4 of 193
background image
Primera edició: març del 2024© 2024, Vicent Magraner Ripoll (@lameuapau)© 2024, Penguin Random House Grupo Editorial, S. A. U.Travessera de Gràcia, 47-49. 08021 BarcelonaDisseny de portada i de l’interior: Penguin Random House Grupo Editorial / Judith SendraPenguin Random House Grupo Editorial està a favor de la protecció del copyright.El copyrightestimula la creativitat, defensa la diversitat en l’àmbit de les idees i el coneixement, promou la lliure expressió i afavoreix una cultura viva. Gràcies per comprar una edició autoritzada d’aquest llibre i per respectar les lleis del copyrightno reproduint ni distribuint cap part d’aquesta obra per cap mitjà sense permís. En fer-ho, esteu donant suport als autors i permetent que PRHGE continuï publicant llibres per a tots els lectors.Dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, http://www.cedro.org) si necessiteu reproduintalgun fragment d’aquesta obra.ISBN: 978-84-272-4121-3Compost per Montse ArmengolComposició digital: www.acatia.es
background image
P
ARLE
DE TU
I PL
OREN
LE
S FL
ORS
background image
background image
background image
background image
Un dia, potser quan aquest desastre no siga pluja, i quan ser valent no faça mal, potser llegiràs això. Potser mires enrere, potser cluques els ulls, potser amagues un somriure, una ganyota o un calfred.De totes les ferides que no vull oblidar, gràcies a la teua.A la nostra.A tu.Salut, S.
background image
background image
PER A TINDRE
REL
A
CIONS
S
ANE
S
CALEN
C
ONVERSE
S
INC
ÒMODE
S
background image
background image
7Un «com estàs», un «vols que parlem» o fins i tot un «hem de parlar». Unes mans nervioses, uns ulls que ho miren tot, sense mirar res; i, bé, tu ja m’entens. No agrada, no abelleix, no fa gust i, tanmateix, cal fer-ho. Si us voleu, caldrà entendre que ni tu eres perfecte per a mi, ni jo ho soc per a tu perquè, senzillament, tots tenim necessitats diferents. Futurs que disten o s’uneixen. Moments de riure i moments de plor.I tots ells estan bé. Tots són correctes. Una relació sana no és aquella en què tot llueix; perquè, deixa’m dir-te, res llueix per a sempre. Ningú no sap ser fort tot el temps, ni suportar tota la pluja, ni engolir-se totes les paraules. Tots caiem, tots fallem i tots necessitem curar-nos les ferides.I sovint cal parlar d’això. No entenc major mostra d’afecte que saber que hi ha un elefant a l’habitació i assenyalar-lo. És a dir, alguna cosa falla, alguna cosa no va bé, i t’estime prou per a fer front a la por, a la censura i al tabú, seure tots junts, i parlar-ne. No et vull fer mal. Tampoc que me’n faces.Però si volem una relació sana, caldrà tindre converses incòmodes.I això no vol dir que ara soc núvol i que tu eres tempesta o que ens farem mal o que se’ns ha acabat l’estima. No significa maletes a la porta, un llit buit i una tristor sempiterna que cal soterrar entre glops infames d’allò que no saps descriure i que, tanmateix, tot ho arranca. No, dolçor. Significa que t’estime, i que vull tindre amb tu una conversa.I ho vull, precisament, per això.Perquè t’estime.
−
S
AP
S?
NOMÉ
S TU EM
F
A
S BE
SOS
AL FRONT
.
−
S
AP
S QUÈ
V
OLEN DIR?
−
ET VULL
?
−
ET VULL CUID
AR
.
background image
background image
10Sovint em preguntes per ells, i només et sé dir que eren bonics. Quina paraula tan petita, tan xicoteta i, malgrat això, que bé que els senta. Que bé que els descriu. Sabies que la primera vegada que feren l’amor s’agafaren de les mans sense adonar-se’n? Ella es va posar damunt seu i, mentre somreien a l’absurditat dels temps presents, ella el va fer a ell, i ell la va fer a ella. Esperaven moltes coses. Ella, el dolor. Ell, l’apatia que genera el buit en un cor que s’ha resignat. Tot indicava que acabaria malament. Allò era un desastre. Un més. En canvi, però, a aquella casa esclataren colors de totes les tonalitats, i quan tot va acabar, va ocórrer, és clar. Rigueren. Rigueren tant, tantíssim, que allò no podia ser sexe. No podia ser només sexe. Diuen que els silencis conten més que les paraules quan dos cors s’entrellacen. Llavors què contaven aquelles rialles ensordidores? Ell feia anys que no ho feia. Ella havia oblidat com es feia. Com funciona aquest joc?Les normes no eren clares.El tauler feia por.Es miraren i feren l’única cosa que podien fer quan els límits es desdibuixen i els núvols fan formes al cel. Es besaren. Begueren aigua.I tornaren a fer(-se) l’amor com si no fes mal, i com si, ara sí, tingués sentit. Tingués valor. Tingués significat. Ara sí.
background image
background image
LE
S
REGLE
S
DEL
JOC
background image
background image
background image
background image
V
OLS QUE
ENS VEGEM
T
AMBÉ
A L
A NIT
?
background image
14No sé ben bé com resumir aquell dia. Sospire i deixe que mane el dit. Estaven trencats, saps? Potser no ho volien reconéixer, però ell tenia el somriure partit i ella venia amb l’ànima tèbia. Si m’ho preguntes, des de fora eren molt bonics. Si m’ho preguntes, estava molt bonica. No crec en els amors a primera mirada, però ell la va veure i la va abraçar tan fort que a dins algú se li va fer eco. Es miraren i la va voler besar; ella, però, li va somriure i, mentre li agafava la mà, li feia:«Encara no».Tres passes més endavant, però, es va girar, li va mamprendre la cara i li va besar els llavis dolçament. A ell se li va fer el cor bonic amb tot allò. Compartiren rialles, cerveses, el dia, el cor i les ferides. Ell, però, va sentir com aquelles cicatrius cridaven en silenci. Ella li va tombar una cervesa a terra i, mentre netejaven, es van fer carinyets amb cura.I sí. Feren l’amor. Feren l’amor d’aquelles maneres impossibles que marquen la nit amb un estel, d’aquelles maneres que ella mai havia conegut i que ell feia mil.lennis que havia oblidat. Cridaren. Tremolaren. Remogueren els fonaments de tota la casa.Visqueren.
No account? Create one here
Afegit a la llista de destijos