Endavant, Girona!

Xevi Masachs

Fragmento

g-1

 

 

 

30 de juny de 2015

 

En un restaurant del Barri Vell de Girona, Samir Boudjemaa i Jean-Louis Dutaret, responsables de la societat francesa TV Sport Events Futbol (TVSE Futbol), eren presentats com a nous màxims accionistes del Girona FC. Un club amb vuitanta-cinc anys d’història, amb episodis periòdics d’inestabilitat que l’ha­vien dut al caire del precipici, començava un nou cicle tres setmanes després d’una de les garrotades més dures que havia rebut en tota la seva trajectòria, en quedar-se sense l’anhelat ascens a Primera Divisió per culpa d’un gol del Lugo durant el temps afegit de l’últim partit de Lliga. Un club que ja havia fet un pas clau el 15 de juny de 2008 amb el gol de Migue contra el Ceuta, que el tornava a Segona després de mig segle, i que havia fantasiat amb la Primera el 2013, en arribar fins a l’eliminatòria definitiva contra l’Almeria. Aquells primers somnis frustrats encetaven una etapa carregada d’emocions inimaginables temps enrere a Montilivi, amb èxits mai vistos a Girona i una transformació que va més enllà del futbol. La millor dècada d’una entitat que, amb els seus alts i baixos des que es va fundar al cafè Norat de la Rambla, serà centenària el 2030.

Boudjemaa, Dutaret, TVSE Futbol. Noms propis que van aparèixer a Girona sense cap lligam previ amb el club i amb la ciutat i que han acabat quedant gairebé com a anecdòtics, perquè no van tenir cap participació activa visible durant els dos anys que van fer de pont entre l’antic propietari, Josep Delgado, i els nous amos. Boudjemaa i Dutaret van fer l’única aparició pública a la ciutat acompanyats de Pere Guardio­la, en qualitat d’assessor del projecte. L’ara president del Consell d’Administració i tercer màxim accionista —després del City Football Club i Marcelo Claure— rememora aquell pas. «Els francesos feien l’operació amb el compromís que, quan nosaltres poguéssim, ens faríem càrrec del club i els el compraríem», explica Pere Guardiola. Van passar dos anys més fins que es va concretar oficialment l’entrada de Guardiola i el grup del Manchester City, que van adquirir a parts iguals les accions de TVSE Futbol l’estiu del 2017, un cop confirmat l’ascens a Primera. Guardiola argumenta per què no van fer el pas directament amb Delgado el 2015: «Era una mica prematur. Jo estava molt dedicat a la representació de jugadors i no acabava de quadrar. I el City, per entrar a invertir en un club sense tenir-ne tot el control, també ho havia de pair. Tots necessitàvem temps per abocar-nos-hi».

El canvi de mans de l’estiu del 2015 s’havia encarrilat a la primavera. Pere Guardiola, com a assessor dels futurs compradors, va contactar amb Ignasi Mas-­Bagà, que va aterrar a les oficines del club a l’abril. «Va ser la vigília del meu aniversari; encara no havia fet els trenta anys. Amb una cara jove i sense coneixe’m de res, tothom em mirava». Es va integrar al dia a dia de les oficines sense ser treballador del club per anar recollint informació i adquirint bagatge d’una entitat que acabava de sortir d’un concurs de creditors després d’haver hagut de demanar un primer ajornament de la Junta de Creditors. «La idea era començar a entendre com estava estructurat el Girona, com s’hauria d’organitzar, què s’hauria de millorar i, també, vetllar per tota la part financera i econòmica —explica Mas Bagà—. Vaig començar amb un perfil baix, d’escoltar, veure i entendre».

El procés de venda de les accions de la Unió Esportiva Girona, S. L., la societat de Josep Delgado, va ser enrevessat, amb girs de guió i unes negociacions amb un grup argentí liderat per l’empresari Ricardo Pini, que se’n van anar en orris després de diversos estira-i-arronses entre les parts. Tot plegat, en un context econòmic molt delicat, amb pagaments endarrerits que s’anaven arrossegant, però amb el contrast d’un rendiment extraordinari a la gespa. «Hi havia un procés de compravenda, diverses persones implicades i una estructura tensada pels endarreriments. La gent patia, però miraves la part esportiva i era com un petit miracle», diu Mas-Bagà, que compartia amb el director esportiu, Quique Cárcel, la connexió amb Pere Guardiola.

 

 

PER QUÈ EL GIRONA?

 

Tot i que no van convertir-se en propietaris fins al cap de dos anys, el 2015 Pere Guardiola ja era l’ideòleg del nou cicle, i el Manchester City ja va obrir una primera via de connexió amb la cessió de jugadors. El germà de l’exentrenador del Barça havia fet d’intermediari en la compravenda del Granada, i va veure en el Girona una bona oportunitat. «El primer que me’n va parlar va ser Quique Cárcel, que ja era a Montilivi. Em deia que és un club amb història en què, tot i els embolics, s’hi podien fer coses interessants». Guardio­la s’ho va mirar, s’ho va pensar i es va animar. «M’ho vaig començar a prendre amb la idea que, més tard o més d’hora, havia d’acabar sent una cosa nostra, més que una intermediació. I això no hauria pogut passar enlloc més que a Girona, pel potencial i la situació de la ciutat i les comarques gironines, per tota la història i pel marge de millora que hi havia». A l’altre costat de la balança, els impagaments, el concurs de creditors, els embolics institucionals, la competència per comprar i les dificultats en les negociacions amb el propietari. «La realitat és que hi va haver un moment que pensava deixar-ho estar». Però el van convèncer. No només Cárcel. Entre els que hi van insistir hi ha els tècnics gironins Domènec Torrent i Carles Plan­chart, que havien estat al Girona i que treballaven al cos tècnic de Pep Guardiola al Manchester City. Alguna trucada més el va acabar d’engrescar. «Vam reprendre les negociacions amb Delgado, després que s’encallés la venda a l’altre grup, i vam acabar bé». TVSE Futbol es va convertir en el màxim accionista del club, amb Pere Guardiola com a assessor i el City obrint la porta a un primer marc de col·laboració.

El primer pas va ser convèncer Delfí Geli. El saltenc, que havia començat i acabat en el Girona una trajectòria com a futbolista que el va dur a l’elit —amb títols de Lliga i Copa amb l’Atlético de Madrid i una final de la Copa de la UEFA amb l’Alavés— es va convertir el juliol del 2015 en el 33è president de la història del Girona. «En vam parlar i vam coincidir molt en com pensàvem i què volíem fer. Vam entendre que s’havia d’anar a poc a poc i posar les bases perquè el Girona fos consistent i viable —recorda Geli—. Coneixia en Pere Guardiola i en Quique Cárcel, però no havíem treballat junts, òbviament. I sempre ha anat tot bé, amb els executius i amb la propietat. Són gent amb molta experiència, experta en negocis i en el futbol, i que tenien clar des del principi que hi hauria obstacles i que s’havia d’anar fent camí, aixecant-se i tornant-hi». Integrar Delfí Geli va ser un cop d’efecte per contrarestar el neguit que podia provocar a Girona l’entrada d’un grup francès sense lligams i el pes acumulat d’una història amb molt enrenou institucio­nal. «A Girona hi havia un rum-rum. Històricament, costava generar confiança en el futbol —diu Guardiola—. Nosaltres teníem clar que, si ens hi acabàvem posant, seria amb tota l’energia. No ens posàvem a qualsevol lloc. Quan fas un pas així, has de pensar en el dia que marxaràs i en què deixaràs. Així ens ho vam prendre, sobretot quan ens vam convertir en els màxims accionistes. També quan va entrar Marcelo Claure. I, òbviament, amb l’associació amb el City, que assegura estabilitat», exposa Guardiola.

Delfí Geli va acceptar ser el president del club, però va posar com a condició no assumir cap responsabilitat en el Consell d’Administració. L’escollit per presidir el Consell va ser Ignasi Mas-Bagà, que també era el director general. «Era apujar un grau més la responsabilitat, però com que ja era jo qui encapçalava la gestió diària, no m’era cap problema assumir-ho», admet. Al cap de cinc anys, el setembre del 2020, Pere Guardiola va rellevar en la presidència del Consell Mas-Bagà, director general, coincidint amb l’entrada en l’accionariat de Marcelo Claure, un empresari americanobolivià amb molt potencial econòmic que es va convertir en el segon màxim accionista en un moment delicat per al club en quedar-se sense ascens a Primera Divisió l’any després d’haver perdut la categoria. «L’entrada de Claure dotava el club d’un perfil diferent dels altres propietaris. No només ens donava múscul financer, sinó una altra perspectiva, la d’un empresari mundial, connectat amb grans multinacionals, i apassionat pel futbol», apunta Mas-Bagà.

 

 

«EL PROJECTE DE LES NOSTRES VIDES»

 

Després de dues lluites seguides per pujar amb desenllaç cruel, el del Lugo —en un doble drama en vuit dies rematat amb una remuntada impensable del Saragossa (1-4) a Montilivi— i el de l’Osasuna, en una altra final frustrant a Girona, finalment va tocar el primer premi: l’ascens a Primera Divisió, celebrat el 4 de juny de 2017, que anà seguit d’una estrena històrica a l’elit per emmarcar. Però no tot van ser flors i vio­les, ni de bon t

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos