Resol el misteri! 6 - L'enigma del laboratori secret

Lauren Magaziner

Fragmento

Page 3 of 337
background image
L’enigma del laboratori secret
EL
MIS
T
ERI
ResOl
RESOL
ResOl
RESOL
ResOl
background image
background image
R
e
s
oL
L’enigma del laboratori secretLauren Magaziner Traducció de Raquel Valle Bosch
RESOL
R
RESOL
R
e
RESOL
e
s
oL
RESOL
s
oL
EL
MIS
T
ERI
background image
Títol original: El enigma del laboratorio secretoPrimera edició: maig del 2024© 2024, Lauren MagazinerAmb la col·laboració de Carlos Gómez Gurpegui© 2024, Penguin Random House Grupo Editorial, S. A. U.Travessera de Gràcia, 47-49. 08021 Barcelona© 2024, Raquel Valle Bosch, per la traduccióImatges de l’interior: © PeterHermesFurian / istockphoto; © photosynthesis / istockphoto; © Serhii Brovko / istockphoto; © BananYlia / istockphoto; © Veronika Oliinyk / istockphoto; © Bohdan Kotoshchuk / istockphoto; © tibori / istockphoto; © vectorwin / istockphoto; © redchocolatte / istockphoto; © matsabe / istockphoto; © Sudowoodo / istockphoto; © diane555 / istockphotoResta de les imatges de l’interior: Grafime S. L.© 2024, Carolina Roda Pérez, per la il·lustració de la portadaDisseny de la portadai de l’interor: CompañíaPenguin Random House Grupo Editorial està a favor de la protecció de la propietat intel·lectual. La propietat intel·lectual estimula la creativitat, defensa la diversitat en l’àmbit de les idees i el coneixement, promou la lliure expressió i afavoreix una cultura viva. Gràcies per comprar una edició autoritzada d’aquest llibre i per respectar les lleis de propietat intel·lectual en no reproduir ni distribuir cap part d’aquesta obra per cap mitjà sense permís. En fer-ho esteu donant suport als autors i permetent que PRHGE continuï publicant llibres per a tots els lectors. De conformitat amb el que disposa l’article 67.3 del Reial decret llei 24/2021, de 2 de novembre, PRHGE es reserva expressament els drets de reproducció i d’ús d’aquesta obra i de tots els seus elements a través de mitjans de lectura mecànica i altres mitjans idonis amb aquesta finalitat. Dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, http://www.cedro.org) si necessiteu reproduir algun fragment d’aquesta obra.ISBN: 978-84-272-4379-8Compost a Grafime S. L.Composició digital: www.acatia.es
background image
Ala Marta Becerril,la meva meravellosa editora.Gràcies perserla barreja perfecta de totes aquestes qualitats:intel·ligènciainnovacióamabilitatcreativitatsuport esforç
background image
background image
7PRIMER DIAEM FA MAL TOT EL COS!Nosé quantes hores fa que estem ficats alcot-xe.Toti que les coses ara van més bé a Las Pistas,l’agència de detectius que comparteixen la mare i elCole,elseu soci,encara conservem elnostre mi-núsculvehicle familiar.—Queda gaire? —pregunto amb un sospir.—Queden… DEU MILIONS D’ANYS!—crida elFrank mentre mira per la finestra.Nosé què observa amb tanta atenció,franca-ment.Estem envoltats de sorra,cactus i alguna granja llunyana.Si em deixessin aquí,notindria ni idea d’on soc.—Una miqueta menys —respon la mare.
88—DEU MIL ANYS!ElFrankcontinua mirantperla finestra.L’Eliza,la seva germana,nodiu ni piu.Està llegintun llibreque deu pesar,com a mínim,un parellde quilos.Noentenc com és capaç de llegiralcotxe,i encaramenys una cosa tan increïblement avorrida.—Res d’interessant? —li pregunto.—Daixò… Doncs suposo que sí… —contesta.—I ara! Aquestllibre és un rotllo,noté dibui-xos! —brama elFrank—.Omés aviathauria de dirque… NO EN TENIA!—Frank,nodeus pas haverguixatles pàgines,oi? —pregunta l’Eliza,que tanca elvolum de cop.—És que soc d’allòmés creatiu! —respon elseu germà.—Frank,que és de la biblioteca!La mare noes potaguantarelriure en sentirl’ocurrència delFrank.—Noheu d’estarnerviosos,hofareu bé.Com si fos tan fàcil…Nopuc noestarnerviós.Ja hem resoltgairebé sis casos (consideroque en són sis perquè comptoelsimulacre de cas tan desastrós en què l’Eliza i joens vam barallar),peròaquestés elprimercopque ens contracten a nosaltres… sols!
background image
9Fa uns dies,un comandantde l’exèrcitva trucara Las Pistas percontractar-nos específicamenta nosaltres tres:l’Eliza,elFranki jo.Quan la mare li va explicarque només som investigadors júniors i que ella,juntamentamb elCole,és la detectiva principal, el militar va insistir-hi.Ens volia contractar a nosaltres.Ens va costaruna barbaritatconvèncerla mare que acceptés.Noli feia capgràcia deixar-nos in-vestigarun cas pera l’exèrcit.Peròla nostra insis-tència,i també elfetque l’home li assegurés que ens estaríem en un dels llocs més ben protegits delmón,van ferque canviés d’idea.I ja gairebé hi som!Em miroels meus amics.L’Eliza repassa unes notes i ara elFrankllepa elvidre perquè així pot,segons ell,«tastarles roques a distància».Noem puc estarde somriure,malgratels nervis que sen-to.Podríem dirque ja som gairebé experts deltot!De tota manera,m’és impossible nonotarun nus a l’estómac.—Mama,segurque elRígidaquestnoetva ex-plicar res més?—Res de res,rei.Va sermoltreservatamb els detalls. Deu ser alguna cosa important.
1010Important! Mirode nopensar-hi,peròelnus se m’estrenyuna mica més a l’estómac.La mare con-tinua parlant.—Peròsi ha confiaten vosaltres és perquè sapque elpodeu ajudar.Etben asseguroque els mili-tars nodemanen ajuda alprimerque troben.Po-deu estar tranquils, que no passarà res!Nohi ha dubte que també està neguitosa.Quin parell! Normalment,quan em posonerviós abans d’una investigació,em tranquil·litza repassarla fitxa delcas,peròaquestcopnotenim res.Només sabem una cosa:que estarem tancats en una ins-tal·lació secreta.Com si això fos tranquil·litzador!Repassoels casos que hem resoltfins ara:vam trobarun tresoren una mansió,vam rescataruna actriu desapareguda,vam anara una excavacióa Grècia i vam descobrirun collaretmitològic,i fins i totens hem enfrontatamb fantasmes… dues ve-gades! La veritatés que va resultarque noeren fantasmes, però vam al·lucinar igualment.Tenim prou experiència perafrontaraquestnou cas tots tres sols.M’horepeteixoun copi un altre amb els ulls tancats quan,de sobte,elFrankxiscla:
background image
11—NOOO! ESTEM A PUNT DE XOCAR!Em fa un saltelcor.Quan obroels ulls,l’únic que veig és que hem frenatdavantd’una barrera de fusta.Uns segons més tard,la tanca s’aixeca sola.—Ah,doncs nohem xocat…—Frank,aquí dins t’has de comportar,entesos? —diu la mare.—Comportaro… compixar!—Comportar —hi insisteix la mare.—Comportar! Compixar! Comprovar! Com-pactar! Compartir! Comprimir!És capaç de continuaraixí fins que se li acabin les paraules que comencen per«com-»otrobi al-guna altra cosa que l’interessi més.Persort,passa abans aixòúltim.ElFrankcalla tan bon puntaparquem alcostatd’un edifici de cimentque hi ha un coptravessada la barrera de fusta i veiem una figura rectangular que s’espera al sol.—És una estàtua? —pregunta elnen.—Deu serelcomandantRígid—dedueixla mare.Ens quedem dins delvehicle.Afora hi deu feruna calorespantosa,perquè som almig deldeserti,toti que elcotxe de la mare és força vell,persortl’aire condicionatencara funciona.
1212—Totanirà bé,ja hoveureu.Sou els millors de-tectius de Las Pistas!Sé que elque diu la mare noés cert,ja que els millors són ella i elCole,peròtambé sé que confia en nosaltres i que d’aixòde resoldre misteris en sabem… prou i de sobres!La figura noes mou.I si resulta que és unaestàtua? Ni tan sols reacciona quan ens hi acos-tem.Nopuc evitarabaixarla mirada,perquè el comandantRígidimpressiona.Mai nohavia es-tata propd’un soldat,i encara menys d’un co-mandant.—Catalina, Carlos, Eliza i Frank. Correcte?Elmilitarté la veu greu i pràcticamentnomou els llavis perparlar.Es manté en posicióde ferms amb elseu uniforme impol·lut(ni tan sols té sorra a les botes) i els cabells pentinats amb gomina capa un costat.—I tu deus serelmanaire que manes tots els soldats! Tens un tanc? Que elpuc conduir?ElFrankes belluga alseu voltanta tota veloci-tat,peròelsoldatni s’immuta.Aixòsí que és un entrenamentmilitarcom cal!—Sí,soc… soc elcapd’aquesta operació,agradi o no agradi a l’equip.
background image
13—Al’equip? —pregunta la mare amb eltode detectiu que li surtquan està treballant.—Em temo,senyora Serrano,que nopuc com-partir aquesta informació amb vostè.—Ja ho veig, comandant Rígid. Ho entenc.La mare està tensa.Hosé perla manera com es posa bé els cabells i em mira de cua d’ull.Tots es-tem una mica nerviosos,fins i totelmilitar,osigui que he de fer alguna cosa…—Aquesta roca se t’assembla! —crida elFrankde copi volta.Assenyala una roca moltpolida que,efectiva-ment,recorda una mica elperfildelcomandant.Nila mare,ni l’Eliza,ni jonopodem reprimirelsom-riure,i estic gairebé segurque elmilitar,en elfons,ben al fons de tot, també ha somrigut.—Detectius,és l’hora d’entraralcomplex.ElcomandantRígidgira en rodócom si esti-gués en una desfilada militari camina fins alpetitedifici de ciment.Si aixòés elcomplex,notarda-rem ni cinc minuts a revisar-ne cada centímetre.La mare s’ajup i ens mira.—Vigileu molt,d’acord?—Hofarem,mama.Amés,recordes perquè vas acceptar que vinguéssim aquí sols? —pregunto.
1414—Sí —sospira—,perquè nohi ha amenaces de mort,ni segrestos,ni fantasmes,ni res de sem-blant pel mig…, o això sembla!—I… —insisteixo.—Sereu en una base militar…—I…—ElcomandantRígidés un soldatcondecorati estarà pendentde vosaltres.—La mare torna a sos-pirar—.Peròem fa una mica de por.Puc cancel·larel meu cas i esperar prop d’aquí.—Ni parlar-ne!Toti que ara a Las Pistas les coses van millorque mai,la mare nopotanarrebutjantfeinescom si res.Amés,aquestserà elprimermisterien què treballarem sols… Com a mínim de mane-ra oficial.La mare encara em recorda que vamincomplirtotes les normes hagudes i perhaverquan vam investigarelcas de la Guinevere pel nostre compte.—Hopodem fersense capmena de problema,Cat.—L’Eliza mira de tranquil·litzarla mare—.ElCarlos hoporta a la sang i elFrank… ElFrankens prometrà ara mateixque noens farà saltarpels aires,oi que sí?—PUC PROMETRE… QUE HO FARÉ!—crida el
background image
15Frank,que totseguitcomença a imitarun helicòp-ter i fer voltes al nostre voltant.—Doncs jo—afegeixl’Eliza—puc prometre que elvigilaré.Tots tres riem i elFrankcontinua fentl’heli-còpter.Estem més tranquils,toti que sé que la mare estarà preocupada tota l’estona.Ens fa una abraçada ben forta,peròabans nomarxi,elmili-tar s’hi adreça.—Senyora Serrano,nopateixi,aquí sota estaransegurs.Amés,tenim un telèfon d’emergència queens serviria percontactaramb vostè si fos necessari.Sota elsolabrusador,esperem que la mare abandoni elrecinte.Quan perfi veiem elcotxe que s’allunya a l’horitzó,elmilitarcamina capalpetit edifici i nosaltres el seguim.—Què voldir«aquí sota»? —pregunto.Admetoque he estatuna mica lent.Elmilitarens ha portat,sense que ens n’ado-nem,a una petita plataforma.Nohe ni acabatde ferla pregunta quan una reixa metàl·lica feixuga es tanca davant nostre i comencem a baixar.I baixar.I baixar…—Detectius,elProjecte Foratde Cuc és un se-
1616cretd’estat.Només sis persones a totelpaís i elpresidentsaben que existeix…—Projecte foratdelcul? Delculde qui? —pre-gunta elFrank.La pregunta descol·loca elmilitar,que atura eldiscurs.—Eh…—No,Frank,es diu Projecte Foratde Cuc —in-tervé l’Eliza.—Aaah! I això què és? —replica el seu germà.—És una teoria sobre la possibilitatque hi hagi túnels a través de l’espai i eltemps pels quals po-dria viatjarla matèria,oi,comandant?—Ja hoentenc… —diu elnen,que es veu d’una hora llunyque noha entès res.El militar mira l’Eliza sorprès.—Afirmatiu.De manera moltresumida,aixòés un foratde cuc…,oaixòvaig entendre quan m’hovan explicar… —S’escura la gola abans de conti-nuar—.Com us deia,aquesta instal·lacióés secre-ta,oaixòens pensàvem.—Us pensàveu? —pregunto.Finalment,infor-maciósobre elcas.—Algú ha intentatenviarun missatge a l’exte-rior.
background image
17—Capsospitós? —Almeu costat,l’Eliza pren nota de totelque diu elmilitar.—Tothom.—Caram… —La resposta em deixa una mica pa-rat—. I això quanta gent és?—Sis, si m’hi compteu a mi…—L’hi comptem,l’hi comptem —diu l’Eliza—.De moment, tothom és sospitós.—Ahà.—Elque apareixalrostre delmilitarés un somriure?—.Així m’agrada.Detectius,si m’he jugatla feina trucant-vos noés només perquè algú hagi contactatamb l’exterior,sinóperquè,a més,ens han robat el prototip.—Ellogotip? —fa elFrank—.Jous en puc disse-nyarun altre,seria un...un… Un rectangle amb un cul! UN RECTANGLE AMB UN CUL!—Prototip—corregeixl’Eliza—.Quin prototip,comandant Rígid?—La nostra màquina teletransportadora,perdes-comptat.Elmilitarhodeixa anarcom si res i,tan bon puntacaba la frase,les portes de l’ascensors’obren de bata bat.Com la nostra boca! Acaba de dirque els han pres una màquina teletransportadora?—Però... però…, això és impossible! —exclamo.
1818—Era impossible fins fa un parellde setmanes —puntualitza elcomandantRígid—.ElProjecte Foratde Cuc aplega els cervells més privilegiats delpaís perdesentrellarels misteris de la tele-transportació.Davantnostre s’estén un passadís estretde ci-mentil·luminatperuns fluorescents blancs.Sem-bla un búnquerde pel·lícula.Nohi ha capmena de decoració.ElRicardRígidcomença a caminarpel passadís mentre parla.—Fa unes setmanes vam aconseguirteletrans-portarpetites quantitats de matèria fins a certa distància.Aixòés tota una fita científica.Noobs-tant…—Noobstant,algú ha robatelprototip—xiu-xiueja l’Eliza.—Afirmatiu.Dos dies més tardde saberque algú havia intentatcontactaramb l’exteriormit-jançantun missatge codificat,la màquina va desa-parèixer.Se suposa que estem en una bombolla hermètica,peròsi algú ha aconseguitenviarun missatge,potsertambé és possible treure la mà-quina a l’exterior.—Una bombolla? ESTEM SOTA L’AIGUA? —El Frank agafa aire i conté la respiració.
background image
19—No,Frank,elque voldirés que res noentra aquí ni en surtsense elseu permís —diu l’Eliza.Després,adreçant-se alcomandant,afegeix—:Peraixòens ha trucat? —S’atura un instanti es corre-geix—: A Las Pistas, vull dir.Abaixa una mica la mirada,com si nose sentís partde l’agència alcentpercent.Toti que vam aconseguirresoldre les nostres diferències a Grè-cia,encara hi ha moments així,estranys… Tampoc nohi ha ajudatelfetque els nostres pares es bara-llessin tanta Blocktown… Potserque l’agència si-gui de la mare i delCole,elseu soci,perònosaltres tres som tan detectius com ells (bé,potsernotant,però sí que formem part de l’agència).—Afirmatiu.He d’insistirque aquesta recerca és absolutament secreta. La més secreta del món.—Bé,potsern’hi ha d’altres de més secretes i tot,no? Vostè noen sabria res,si fossin tan secretes…—Afirmatiu,Carlos.Aquesta és la mena de rao-namentque esperode vosaltres.—Somric discre-tamentperl’elogi delmilitar:nopassa cada dia,que te’n facin un—.Elque tenim entre mans és un assumpte de vida omort.Aquesta darrera frase fa que se m’esborri elsomriure.
2020—Quèvoldir,devidaomort? —pregunta l’Eliza.—Si la teletransportadora acaba en males mans,tindrem un problema.Heu de descobriron és la màquina i trobar el talp.—Teniu un talp? I s’ha perdut? —pregunta elFrank.—No,Frank,un talpés una persona que explica un secret—puntualitza l’Eliza.—Ah,com aquella vegada que li vaig dira la mama que va serelpapa qui va tacarelsofà sense voler.—Sí,més omenys.SenyorRígid,perdó,coman-dantRígid,si aquestassumpte és tan important,perquè noha contractatla mare delCarlos?—Em podeu dirRicard,si voleu.Us seré sin-cer… Si algú descobreixque la màquina ha desa-paregut,la meva carrera se n’anirà en orris.Peraixòus he escollita vosaltres:si xerréssiu més delcompte,ningú nous creuria.Només sou unes cria-tures.—Escolti! Som detectius,hem resoltja mitja dotzena de casos…,ogairebé —replico.—Nom’interpreteu malament—diu elRicard—,sé com n’arribeu a ser,de llestos… Un dels nostres científics és més petitque vosaltres!
background image
21—Com potser? —Gairebé puc notarl’enveja de l’Eliza,i nol’hi retrec pas,perquè jotambé en tinc una mica… Com potsertan intel·ligentalgú tan petit?—És un geni! Un dels principals responsables delprototip.Hem contractatels millors,només així hem pogutteletransportarpetites quantitats de massa.Encara falta moltperquè puguem trans-portaruna quantitatde massa tan grossa com un adult, però ja m’enteneu.Noben bé.Toti que m’adono,perla mirada d’il·lusióde l’Eliza,que ella sí que n’entén alguna cosa. No tenim gaires pistes per on començar.—Recapitulem.Tenim un missatge codificatqueha estata puntd’arribara l’exteriori un prototip perdut,cert?—Afirmatiu.—I capsospitós,oi?—Negatiu.Són tots sospitosos.Algú ha de saberon és la maquineta aquesta!Elmilitars’altera una mica,i nol’hi puc pas re-treure.Etdeu estressarmoltíssim,seralcapdavant d’una recerca tan importantcom aquesta.Ens atu-rem aldavantd’una porta metàl·lica.Duranttot aquesttemps hem caminatperun passadís inter-
2222minable.Ala porta hi ha un rètolon es potllegir:«No passeu».—Al’altra banda hi ha elcomplex.Us faré una petita visita i us presentaré l’equip.Confioen vos-altres. El món sencer confia en vosaltres.Animarla gentnoés elpuntfortd’aquesthome.La porta delcomplexs’obre amb un grinyoli davantnostre s’estén… un altre passadís de ci-ment! En aquest,però,sí que hi ha algunes portes i vidres.Una cosa m’ha quedatclara:un laboratori de màxima seguretatnoés un lloc agradable a la vista.—Us donola benvinguda alProjecte Foratde Cuc.Com veureu,nohem reparaten les despeses.Elmilitarcamina mentre fa ressonarsobre elciment les seves botes impol·lutes.Ens aturem aldavantd’una porta que deixa anaruna olorestranya.—Fa una pudorcom la de l’esmorzarquan me’ldescuidoa la motxilla tote

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos