Per això m’he passat els últims dies de vacances per casa saltant d’emoció com si fos un cangur. El meu avi n’estava fins al capdamunt, però és que aquest mes passaran tres coses superimportants:
L’Emma, la nostra estratega, i la Laureta, davantera pitxitxi, són les primeres que arriben a la caseta del material. Com que viuen a prop l’una de l’altra i no han marxat de vacances, han passat molt de temps juntes aquest estiu, estudiant i donant un cop de mà al restaurant dels pares de la Laureta.
Sembla que les seves vacances han estat molt poc ocioses…, però és que a l’Emma li encanten els quaderns d’exercicis (cada estiu n’omple cinc!). La família de la Laureta és superdivertida, de manera que…
El següent que apareix és en Biel…, i no diu res, excepte un «ei» en veu molt baixeta. El nostre defensa és molt tímid: sempre que tornem de vacances li costa acostumar-se a estar envoltat de gent altra vegada. Però tots sabem que ens estima amb bogeria. Fins i tot ens ha dut unes samarretes fantàstiques de les vacances que ha passat a Galícia!
Just després, entren el millor porter amb un ull gandul que hagis vist mai (en Mateu!) i els nostres laterals experts en l’art de fer la guitza (en Dani i la Tami!). Jo els anomeno «els gambes»: en Mateu sempre va a veure la seva àvia a les Canàries i torna vermell de tant de prendre el sol a la platja! I als bessons se’ls pela el nas cada estiu perquè passen l’agost en un xalet amb piscina a Salou.
¡GUAAAAU!
Sona molt bé, això del xalet, però no us deixeu enganyar, perquè l’han de compartir amb els seus cosins. És a dir, amb en Toni i la Tina, els bessons malèvols del Vilavella de la Pineda i els nostres
El curs passat vam aconseguir guanyar-los dues vegades, una a la lliga i l’altra a
(Ei, no rigueu! Ja ho havíem parlat! Vol dir Campament de Campions!!!).
Però ara centrem-nos: ens hem trobat un dilluns al matí (l’últim abans de tornar a l’escola) perquè hem de preparar