Introducció
Durant tots aquests anys, segur que no t’han parlat gaire de les emocions. Et deuen haver dit un milió de vegades «No t’enfadis», «No et posis tan trist» o «No tinguis por», i també deuen haver celebrat la teva alegria quan alguna cosa t’ha fet feliç. Estem acostumats al fet que les emocions formen part de la vida, però ara ha arribat el moment que les comencis a entendre d’una manera més completa. Ja saps que venen uns anys molt interessants, amb nous reptes, aprenentatges i diversions, en els quals seràs protagonista i començaràs a adquirir més responsabilitats.
En aquest llibre entendràs alguns dels trets més rellevants de les emocions. Aprendràs què són i per a què serveixen, i, encara més important, comprendràs com funcionen. Saber aquestes tres coses t’ensenyarà que les emocions poden ser les teves millors aliades a l’hora de prendre bones decisions. Descobriràs que la seva funció és ajudar-te a viure més bé, però per aconseguir-ho hauràs de ser capaç de distingir entre quan fer-los cas i deixar-t’hi guiar i quan no. Exacte, de vegades la millor opció és no seguir els seus consells.
No vull fer-te espòilers de tot el que ve, o sigui que només et diré una cosa. Quan una emoció ens assalta, com ara la por, el fàstic o la ira, solem parlar de dues respostes possibles: gestionar aquesta emoció o tolerar-la. Pensa, per exemple, en la ràbia. T’arriba com una onada, perquè totes les emocions són com onades del mar, algunes més fortes i d’altres més suaus. Pots escollir gestionar-la, enfilant-hi per surfejar-la i impulsar-te cap al teu objectiu, o pots optar per tolerar-la, capbussant-te sota l’onada i deixant que passi per sobre teu sense desestabilitzar-te. Qualsevol de les dues opcions pot ser l’adequada per a aquell moment en què la ràbia es presenta. Això sí, no podràs repetir la mateixa estratègia contínuament: hauràs d’aprendre a escollir quan fer-ne servir una i quan l’altra.
Si insisteixes a surfejar totes les onades que venen, acabaràs rebol cat massa vegades, passaràs una mala estona i aniràs amb el banyador ple de sorra. Si sempre et capbusses, no aprendràs mai a surfejar les onades de les teves emocions i, si n’hi ha cap que t’agafa de sorpresa, la rebolcada serà encara més grossa. Només amb la pràctica et convertiràs en un expert, els teus músculs s’enfortiran i l’equilibri que tens damunt la planxa millorarà.
Perquè la possibilitat de caure no ens paralitzi, cal triar bé quan arriscar i, per descomptat, aixecar-se després de cada caiguda. El dolor és inevitable, i això està bé. El patiment, per sort, sí que és evitable, i això és el que aprendrem en aquestes pàgines.
T’atreveixes a descobrir-ho? T’aviso: si decideixes continuar llegint, t’embrutaràs les mans.
EL
MÓN
DE LES
EMOCIONS
1
Què són les emocions?
No és la pregunta més fàcil de respondre, oi? Això és perquè, com t’he dit abans, estem acostumats a sentir emocions, però no tant a pensar-hi ni a intentar comprendre d’on surten i com funcionen. Així doncs, comencem per aquí: les emocions són respostes que genera el teu organisme davant d’estímuls determinats, siguin interns, provocats per una reacció dins del teu cos o per un pensament, o externs, causats per alguna cosa que ve del món que ens envolta. Són respostes involuntàries al món, extern o intern, o a la interpretació que en facis.
Ara que sabem que una emoció és una resposta a un estímul concret que ve de dins o de fora nostre, per què no intentes escriure una llista d’emocions i de l’estímul al qual les associes? Així començarem a pensar de manera més concreta en les emocions que coneixes més bé.
Per exemple, quan jo em vaig iniciar com a psicòleg, em posava molt nerviós pensar en les primeres consultes. Com et sents tu segons els estímuls del teu dia a dia?
ESTÍMUL |
EMOCIÓ |
El primer dia d’escola després de les vacances |
Nerviosisme |
L’última hora de classe abans d’anar a dinar |
Impaciència |
Les emocions són tan bàsiques per a l’ésser humà que, durant molt de temps, es van considerar una simple reacció física del cos. Malgrat que ara et pugui semblar sorprenent, molts psicòlegs les ignoraven, perquè els semblava que no eren importants.
Durant anys, l’únic rellevant per als psicòlegs van ser els pensaments i el comportament. No et pensis que era perquè no creien en l’existència de les emocions. Res més lluny! Tenien clar que formaven part de nosaltres, però no els interessaven justament perquè són reaccions involuntàries.
Als terapeutes els agrada promoure canvis que duguin la persona a viure de manera diferent, a viure més bé, i durant molt de temps van considerar que, si et fixes massa en les emocions, de vegades aconsegueixes el contrari del que vols, i no assoleixes gairebé mai el que esperes.
falsa creenÇa |
la realiTAT |
És fals creure que, si ens centrem en les emocions, ens hi quedarem atrapats. També és fals pensar que, com que són involuntàries, no podrem fer res per canviar-les i millorar la nostra vida. |
Quan no volem sentir una emoció no estem ni aprenent a tolerar-la ni a gestionar-la, i tampoc estem fent que desaparegui el que ens fa sentir malament. Quan reconeixem el que sentim, podem decidir ignorar-ho, però no abans. Donar l’esquena a un problema no el soluciona! |
Això passa pel que acabes d’aprendre: que les emocions són respostes involuntàries. Ens enfadem o ens posem tristos perquè ens passa alguna cosa, però no ens podem dir a nosaltres mateixos «Ara deixaré d’estar trist» o «Ara tindré por». Senzillament, no funciona així. Aquest és el motiu pel qual a aquells psicòlegs els agradaven més els pensaments, perquè, malgrat que una part són involuntaris, les persones podem proposar-ne d’altres de manera voluntària i, així, decidir en què volem pensar. Si tu fossis un terapeuta d’aquell moment, potser també hauries preferit treballar amb conductes i comportaments, molt més controlables que els pensaments i encara més que les emocions.
Què tenen en comú les emocions i els colors?
Mentre molts psicòlegs ignoraven les emocions, un enginyer, Leslie Samuel Greenberg, s’hi va interessar i va fer unes aportacions que avui, anys més tard, continuen sent importantíssimes en el camp de la psicologia. La seva proposta, tan simple com brillant, va ser conceptualitzar les emocions com els colors.
Els colors primaris o bàsics són els que no es poden obtenir amb la combinació d’altres colors: groc, blau i magenta. Amb les emocions, passaria el mateix: hi ha unes emocions primàries, bàsiques, que no sorgeixen de la combinació d’altres, sinó que existeixen per elles mateixes, indivisibles. A partir d’aquí, la resta dels colors, com la resta de les emocions, poden tenir nom propi: taronja, lila, marró…, però tots es formen de la barreja dels colors primaris, exactament igual que les emocions secundàries. Totes i cada una estan compostes per diferents porcions d’algunes de les emocions bàsiques.
¿QUÈ EN DIU LA CIÈNCIA?
Altres investigadors han estudiat els colors per apropar-se al món de les emocions. El químic Wilhelm Ostwald, que va obtenir el premi Nobel el 1909, preferia parlar de «sensacions cromàtiques»
Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales
¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X