Viure entre pantalles

Josep Matalí
Jordi Bernabeu

Fragmento

cap

INTRODUCCIÓ

Què ens ha portat a escriure aquest llibre?

Fa anys que els nostres camins es van creuar. Tots dos treballem en el món de les conductes addictives: l’un des d’una perspectiva més social i comunitària, l’altre des d’una de més clínica i hospitalària.

Aquest fet, sorprenentment, no va ser cap obstacle. Tot el contrari. Teníem mirades complementàries per a un objectiu comú: entendre, acompanyar i ajudar els joves a afrontar els seus problemes amb les addiccions. L’entesa va ser ràpida. Des de llavors, ambdós hem fet diverses xerrades a jornades i congressos, investigacions, hem participat en grups de treball per repensar polítiques i dispositius d’atenció, hem elaborat guies i, òbviament, hem intercanviat múltiples idees, literatura i experiències.

Sempre s’ha dit que les addiccions responen a patrons dinàmics i canviants. Els nostres primers passos professionals van ser amb l’epidèmia de l’heroïna, després amb la de la cocaïna i l’alcohol, els darrers anys estàvem centrats a donar resposta a l’increment del consum de cànnabis per part dels joves i, llavors, va arribar internet. Encara recordem els primers pacients que vam atendre, cap a l’any 2008. Érem experts en l’abordatge de persones addictes a substàncies i, per a nosaltres, aquells primers casos en què un pacient «abusava d’internet» van ser un nou repte. Estava tot per fer!

No cal dir que d’entrada no en teníem ni idea. En aquell moment, l’única addicció conductual reconeguda era el joc patològic (ludopatia), que estava en els manuals diagnòstics de trastorns mentals, en el capítol dels trastorns del control dels impulsos (no com actualment, que es preveu com un trastorn addictiu).

Empesos per la necessitat de donar resposta a aquell degoteig de pares i mares que ens portaven els seus fills explicant-nos que estaven «enganxats» a internet, vam començar a estudiar aquell nou fenomen. A què responia? Era només una conseqüència «normal» de la revolució tecnològica? Internet tenia propietats addictives? Com havíem d’atendre aquells casos? Aquestes van ser algunes de les qüestions que ens vam plantejar llavors. Després, n’han vingut moltes altres.

Les primeres aproximacions es van centrar a fer un paral·lelisme amb les drogues. No obstant això, vam poder copsar ràpidament la necessitat d’entendre que calia conceptualitzar de manera diferent el camp de les «noves tecnologies». En aquells moments no hi havia criteris diagnòstics consensuats per la comunitat científica internacional, ni protocols d’intervenció amb evidència científica. A més, cal afegir que existia una certa incredulitat sobre el fet que algú tingués un problema de salut mental derivat de l’ús de les pantalles.

Com han canviat les coses des de llavors! La introducció de les tecnologies a les nostres vides ha estat de tal magnitud que avui ningú es planteja el dia a dia sense elles. S’han fet tan imprescindibles que tornem a casa perquè ens hi hem deixat el telèfon! Són infinites, i ens permeten fer-ne un ús les vint-i-quatre hores del dia els set dies de la setmana. Les utilitzem constantment per a tot: buscar informació, desplaçar-nos, comprar, treballar, relacionar-nos, distreure’ns, presentar-nos davant dels altres… Els dediquem hores i hores. I d’aquí neix el debat.

És indiscutible que les tecnologies han aportat molts avantatges, però aquest ús continuat és l’adequat? N’hem perdut el control? Tots els canvis derivats del seu ús són positius? Els observem en tots els grups d’edat, però principalment ens preocupa la repercussió que puguin tenir en infants, adolescents i joves. Quins riscos implica l’ús de pantalles en un moment de neuromaduració?

Aquesta polèmica ha anat agafant força els darrers anys. Paral·lelament, l’estrès viscut durant la pandèmia de la COVID-19 ha implicat un increment molt significatiu del malestar emocional de la població i ha fet augmentar de manera exponencial els trastorns d’ansietat, depressius i alimentaris, i també les temptatives de suïcidi. Alhora, ha estat un accelerador de la preocupació pel que fa a l’impacte de les tecnologies. El sobreús de pantalles durant el confinament, conjugat amb aquest context de població en crisi, s’ha traduït en una controvèrsia més important en connexió amb les tecnologies de la informació, la relació i la comunicació.

Com hem estructurat el text

El llibre està dividit en sis grans capítols:

En el primer, expliquem que la realitat està construïda per les persones i mediatitzada per les tecnologies. Per tant, hem d’analitzar els problemes com a elements propis de la nostra condició humana. La convivència no és una qüestió de tecnologies. Bona part dels instruments i les pràctiques que conformen aquest món es presten a sobreutilitzacions. Però no és gaire útil abordar les dificultats parlant d’addiccions perquè augmenta la distància entre el seu món i el nostre. Cal que elaborem arguments sensats.

En el segon capítol intentem transmetre què entenem per adolescència i com es mouen els joves en els entorns digitals. Són adolescents diversos amb usos molt diferents, en realitats que comparteixen, però que alhora estan carregades de situacions desiguals. A més, ha de servir-nos per a una idea transversal: abans que res, són adolescents.

En el tercer, hem volgut abordar la llista de «problemes» als quals es fa referència quan parlem de pantalles. Cal diferenciar els malestars més propis de la vida quotidiana dels que tenen una afectació clínica. Com si fossin una amenaça permanent, aquestes inquietuds s’incorporen a l’imaginari adult en forma de problemes de salut mental. Expliquem el que hem après a la nostra feina per transmetre una idea cabdal: l’objectiu és que els adolescents no c

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos