Amanda Black 11 - El temple oblidat

Bárbara Montes
Juan Gómez-Jurado

Fragmento

cap-1

Personatges

Amanda Black. Viu amb la tieta Paula d’ençà que van desaparèixer els pares, al cap de poc d’haver nascut. Ara, amb tretze anys, ha descobert la veritat sobre els seus orígens: és l’hereva d’un antic culte dedicat a la deessa egípcia Maat, que té la missió de trobar i robar objectes màgics —i no tan màgics— que, en males mans, podrien ser perillosos per a la supervivència de la humanitat. A més a més, ha de bregar amb els problemes típics d’una adolescent, que no són pas pocs, i entrenar-se diàriament perquè els poders que se li van començar a manifestar el dia que va fer els tretze anys es puguin desenvolupar fins a la màxima potència.

imagen

Tieta Paula. És la germana de l’àvia de l’Amanda, a més de la seva tutora i exigent entrenadora. Ningú no sap quina edat té, ja que aparenta entre trenta-cinc i cinquanta-cinc anys. Afirma que ja no està en forma, però l’Amanda no s’ho acaba de creure: ha vist la tieta fent autèntiques proeses durant els entrenaments a què la sotmet cada dia.

La tieta Paula faria qualsevol cosa per l’Amanda, i el que més l’amoïna és mantenir-la apartada de tots els perills que comporta l’herència que va rebre quan va fer els tretze anys.

imagen

Eric. És el millor amic de l’Amanda: no només van junts al mateix institut, sinó que, a més a més, l’Eric l’acompanya allà on la portin les seves missions. És un autèntic geni dels ordinadors i pot piratejar qualsevol xarxa. Abans de conèixer l’Amanda, era un noi solitari amb qui tothom s’hi veia amb cor; ara ha guanyat confiança i no hi ha res ni ningú que li barrin el pas... Una cosa ben normal, quan t’enfrontes contínuament a perills que et poden costar la vida. Les tres persones que més s’estima del món són la seva mare, l’Amanda i l’Esme, de qui, a més a més, està superenamorat.

imagen

Benson. És el misteriós majordom de la família Black. Sembla que pugui endevinar els desitjos i les necessitats de l’Amanda abans que la noia obri boca. Apareix i desapareix sense que se n’adonin, i sembla que és a la Mansió Black des de temps immemorial: l’Amanda va descobrir una fotografia molt antiga on apareixia en Benson i... estava igual que ara!

S’encarrega de tot l’equipament necessari per a les missions de l’Amanda i l’Eric, i és capaç d’inventar artefactes sofisticadíssims. També sap pilotar els automòbils, avions i helicòpters que hi ha al taller de la Mansió Black, i els ensenya a fer anar a l’Amanda i a l’Eric. Per a l’Amanda i la tieta Paula, en Benson és un membre més de la família i li ho han fet saber cada cop que n’han tingut l’ocasió.

imagen

Esme. Va a l’institut amb l’Amanda i l’Eric i, de fet, els tres són inseparables. Coneix l’herència de l’Amanda i està disposada a ajudar-la sempre que la seva amiga la necessiti. Li agradaria amb bogeria acompanyar-la en les seves missions i espera que algun dia li ho demani, però mentrestant s’alegra de ser amiga seva i que li expliqui les seves últimes aventures. Fa poc que ha començat a sortir amb l’Eric i estan enamoradíssims. Als dos els encanta passar temps amb l’Amanda, però ella sempre està buscant la manera d’aconseguir que l’Esme i l’Eric passin temps tots dos sols.

imagen

Lord Thomas Thomsing. Aquest lord anglès pertany a una família que, temps enrere, va ser una valuosa aliada dels Black. Després que un dels avantpassats de la nissaga fes servir un amulet màgic que va comportar unes conseqüències desastroses, la família del lord va ser expulsada del culte a la deessa Maat. Ara, un cop Lord Thomas ha demostrat de sobres la seva fidelitat i el seu coratge, els Thomsing han recuperat la confiança de la família de l’Amanda, i la tieta Paula n’està encantada. Encantada de la vida!

imagen

Llocs

La Mansió Black. És la casa dels Black des de fa centenars d’anys. L’Amanda va rebre la mansió i tot el que contenia com a herència quan va fer els tretze anys. Si bé per fora està ben conservada, per dins ja és tota una altra cosa. N’han pogut habilitar unes quantes habitacions per a l’ús diari, però la majoria encara estan molt atrotinades, gairebé en ruïnes. De mica en mica, però, la tieta Paula, en Benson i l’Amanda van treballant per tornar-li tota l’esplendor. El pitjor del cas és que, tot i tenir la fortuna que va heretar la jove, no la poden destinar a fer obres perquè els fa por que algú descobreixi els secrets que s’hi guarden. La Mansió Black té passadissos ocults, habitacions que apareixen i desapareixen i moltes coses que l’Amanda encara no ha descobert.

imagen

El taller. Així és com en diuen del soterrani de la Mansió Black, i és on es preparen totes les missions de l’Amanda i l’Eric. Dins el taller s’amaga la Galeria dels Secrets, on es conserven els objectes robats en cada missió i d’on no tornaran a sortir mentre continuïn sent perillosos. A més a més, disposa dels ordinadors més potents; també té un hangar on es guarden les aeronaus —algunes de les quals, supersòniques— que necessiten per desplaçar-se per tot el món en un temps rècord; així com un enorme vestidor amb tota la indumentària que els pugui fer falta, des de roba d’escalada fins a vestits de festa; una biblioteca; una zona d’estudi, i una part del circuit d’entrenament que ha de fer l’Amanda cada dia. L’altra part és als jardins de la Mansió Black, si bé, tal com estan avui dia, això de dir-ne «jardins» és molt generós.

imagen

imagen

imagen

Pròleg

Em cal trobar l’Eric. Haig de saber què se n’ha fet i, si ha passat el pitjor, l’haig de tornar cap a casa. No el puc pas deixar aquí. De tota manera, mantinc les esperances de trobar-lo viu… Fet i fet, bé que duia posat el paracaigudes quan ha passat tot.

Encara amb l’Eric al cap, no puc pas perdre de vista la missió, ja que si els homes de la Dagon han vingut a buscar l’esperit Ubu, la humanitat ja ha begut oli.

Sí, m’haig de concentrar.

Baixo a poc a poc, no fos cas, i, quan puc, salto a les branques de l’arbre que tinc més a la vora i després a les del següent, i a l’altre, per allunyar-me cada cop més del lloc de l’accident. Si hi ha els homes de la Dagon voltant per aquí i han sentit res, segur que venen a tafanejar què ha passat. No en tinc cap prova, però tampoc cap dubte.

És millor enretirar-se’n un bon tros i ser jo qui els vigili a ells que no pas ells a mi.

Quan considero que ja me n’he apartat prou, salto a terra i m’espero amagada al costat del tronc, fins que l’oïda se m’acostuma als sorolls i sorollets de la jungla.

Tot seguit, miro a banda i banda, pe

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos