Resol el misteri! 7 - El castell perdut

Fragmento

Page 3 of 337
background image
El casteE perdut
EL
MIS
T
ERI
!
ResOl
RESOL
ResOl
RESOL
ResOl
background image
background image
background image
Lauren Magaziner Traducció de Raquel Valle Bosch
EL
MIS
T
ERI
El casteE perdut
RESOL
RESOL
RESOL
RESOL
RESOL
background image
Títol original: ElcastilloperdidoPrimera edició: novembre del 2024© 2024, Lauren MagazinerAmb la col·laboració de Carlos Gómez Gurpegui© 2024, Penguin Random House Grupo Editorial, S. A. U.Travessera de Gràcia, 47-49. 08021 Barcelona© 2024, Raquel Valle Bosch, per la traduccióImatges de l’interior: oleksii arseniuk / istockphoto; ksana-gribakina / istockphoto; Barks_japan /istockphoto; ioanmasay / istockphoto; Dimitris66 / istockphoto; Kasyanov-creation /istockphoto; serkorkin / istockphoto; S-S-S / istockphoto; Stefan_Alfonso / istockphoto; ly86 /istockphoto; Warmworld / istockphoto; akuzone / istockphoto; grafikazpazurem /istockphoto; Olena Varavina / istockphoto; alaroarts / istockphoto; LuVo / istockphoto;Pict Rider / istockphoto; Sylfida / istockphoto; Ihor Reshetniak / istockphotoResta de les imatges de l’interior: Grafime S. L.© 2024, Carolina Roda Pérez, per la il·lustració de la portadaDisseny de la portadai de l’interior: CompañíaPenguin Random House Grupo Editorial està a favor de la protecció de la propietat intel·lectual. La propietat intel·lectual estimula la creativitat, defensa la diversitat en l’àmbit de les idees i el coneixement, promou la lliure expressió i afavoreix una cultura viva. Gràcies per comprar una edició autoritzada d’aquest llibre i per respectar les lleis de propietat intel·lectual en no reproduir ni distribuir cap part d’aquesta obra per cap mitjà sense permís. En fer-ho esteu donant suport als autors i permetent que PRHGE continuï publicant llibres per a tots els lectors. De conformitat amb el que disposa l’article 67.3 del Reial decret llei 24/2021, de 2 de novembre, PRHGE es reserva expressament els drets de reproducció i d’ús d’aquesta obra i de tots els seus elements a través de mitjans de lectura mecànica i altres mitjans idonis amb aquesta finalitat. Dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, http://www.cedro.org) si necessiteu reproduir algun fragment d’aquesta obra.ISBN: 978-84-272-4671-3Compost a Grafime S. L.Composició digital: www.acatia.es
Pera Cecilia de la Campa,Alessandra Birch i Sofia Bolido. Tinc llom i notinc costelles.Tinc coberta i nosoc un vaixell.Em diuen peltítoli nosoc marquès.Qui soc?*Pista:N’heu promoguti venutmolts dels meus! Gràcies de totcora les millors agents literàries delmón!
background image
background image
7PRIMER DIAFA UN FRED QUE PELA!M’agafoamb força a la barana delvaixell.Ens balancegem pelmarcom si fos de gelatina i,fran-cament,noem vullmarejarabans de començarelcas.Som a la proa delvaixell(que voldir«partdeldavant»en l’argotmariner) i l’Eliza,elFrank,la mare i joanem moltabrigats,encara que sigui l’úl-tima setmana de les vacances d’estiu.Em fa l’efecte que a Escòcia nos’avenen gaire amb elsol.Ens envolta una boira espessa i amb prou feines es veu l’illa a la qualens acostem a poc a poc.Sen-tol’Eliza que serra les dents almeu costat.Ha estatneguitosa toteldia! Segurque noli fa capgràcia aixòd’estara l’altra punta delmón totjustuns dies
88abans que comencin les classes.La mare,que,jun-tamentamb elseu soci,elCole,és la propietària de l’agència de detectius Las Pistas,es frega les mans,i sé que noés pelfred.Està preocupada pelseu amic Erik,que és qui ens ha fetvenird’urgència.Estic a puntde dir-li una cosa,peròjusten aquellmomentuna ombra menuda i velocíssima em pas-sa pelcostati s’enfila d’un salta la barana.—ElNessie! —crida elFrankmentre assenyala elmar.Obromoltels ulls.De debòha vistelfamosíssim monstre delllac Ness? Peròsi només és una boia coberta d’algues amb una gavina a sobre!—Frank,nopotserelmonstre delllac Ness per-què… nosom alllac Ness! —replica l’Eliza,i totseguitafegeixen veu baixa—:I perquè noexis-teix…—Tothom sapque elNessie potsortirperuntúnelsecretque connecta amb elmar—s’hi torna elFrank,fentservireltod’un narradorde docu-mental—.Hohe vista la tele!Somric en veure la cara de frustracióde la seva germana.ElFrankté raó,aixòés elque diuen delNessie,peròm’hocallo.Novulldiscutirara amb la meva amiga sobre si les criatures com elNessie o
background image
9els fantasmes (ja ens les hem tingutabans peraquesttema!) existeixen de debò.En comptes d’ai-xò,aprofitoque els dos germans es burxen l’un a l’altre peragafarla mare de la mà.—Segurque l’Erikestà bé —dic.Nosé ben bé perquè,peròés elque em surt.La mare somriu abans de respondre.—Gràcies,Carlos,perònohocrec pas.L’Eriknoem demanaria,perdó,noens demanaria que vin-guéssim a correcuita a veure’lsense motiu.Anin-gú noli caluna agència de detectius durantla seva lluna de mel! —La mare somriu i em prem la mà amb força—.Perògràcies —diu,i sospira—.Mira,elport!Tardouns segons a veure aparèixer,a poc a poc,la petita estructura de fusta entre la boira espessa.Elporto,més aviat,els taulons que sobresurten d’entre unes roques semblen que ha viscuttemps millors.Una petita esfera lluminosa es mou fentcercles.—UN FANTASMA! —crida elFrank.—Noés capfantasma —diu la mare somrient—,és l’Erik.—L’ERIK ÉS UN FANTASMA?—preguntaelFrank.
1010L’Eliza fa cara de paciència i estira elseu germà perrecollirles nostres coses.Els segueixoi deixoque la mare passi uns minuts tota sola abans d’atra-car(cosa que noimplica robarres a ningú,perquè voldir«aparcar»en l’argotmariner).Som els únics que baixem a l’illa,i nom’estra-nya gens,perquè nohi ha res a la vista.Bé,en rea-litatelque nohi ha és ningú a banda de l’Erik! Peròalllunyveig més ovelles que mai a la vida i uns penya-segats que fan caure d’esquena.Quina mena de misteri ens deu esperaraquí?—Benvinguts a les illes Hèbrides Interiors!La veu misteriosa prové de la petita esfera de llum que travessa la boira i s’acosta capa nosaltres.L’ombra grisenca es converteixen un home ros que somriu rere una barba cuidada.Porta roba de muntanyismequeesveud’unahorallunyquel’acaba d’estrenar.—Quin lloc que has triatperanarde lluna de mel! —exclama la mare.Tots dos corren a abraçar-se almig delmoll.Durantuns segons,l’home feti dretamaga elros-tre i la barba alcollde la mare.Semblaria còmic i tot,elltan gros i la mare tan petitona,si nofos per-què l’Erikestà moltnerviós.
background image
11—Gràcies pervenir,Cat,de debò.—L’Erikestà tan trasbalsatque s’atabala quan parla—.Digue’m,ara mateix!,quin preu tenen els vostres serveis i t’hopagode seguida.La Catha d’agafaramb força la mà delseu amic,que ja s’estava traientla cartera d’una ronyonera fina amagada sota la roba d’explorador.L’Eliza,elFranki joens mirem els uns als altres fentuns ulls com unes taronges.—Erik,estigue’ttranquil.Primerexplica’ns què ha passat.L’Erikens mira sorpresos i la mare afegeix:—Ah,etpresentoelCarlos,l’Eliza i elFrank… Són els meus detectius de més confiança.Estàs en bones mans.Tots tres somriem.Sempre agrada sentirunacosa així,toti que en realitatsom ELS ÚNICS DE-TECTIUS QUE TÉ LAS PISTAS,sense comptarlamare i elseu soci.Ja hem resoltmitja dotzena de casos i,la veritat,podríem dirque nohofem gens malament.—Aleshores,noets un fantasma? —pregunta elFrank.—Ja t’he ditque no.És elmeu amic Erik—res-pon la mare.
1212—Nosoc un fantasma —diu l’Erik,rient,i des-prés s’acosta moltalFrankabans de xiuxiuejar—:peròpodria serun changeling…—Un challenge? —pregunta elFrank—.M’encan-ten els reptes!L’Eliza estira elseu germà abans nos’embran-qui amb alguna de les seves absurdes i intermina-bles rondes de preguntes.La meva amiga agafa un petitllibre que ens va comprarla mare sobre histò-ries i llegendes escoceses i hi busca la paraulachangeling.—No,Frank,changelingés elnom que tenen en anglès els canviaformes,que són uns éssers mito-lògics capaços d’agafarla forma de qualsevolper-sona i substituir-la.ElFrankcalla i obre moltels ulls,com si acabés de descobrirun secretterrible.—Qualsevolpersona? —diu mentre es gira capa mi—.Fins i tot… vosaltres?—Fins i totnosaltres! —crido.ElFrankarrenca a córreresperitati s’amagadarrere la mare.—Tranquil,Frank,em pensoque capde nosal-tres noés un canviaformes.Amés,alllibre hi diu que,quan noestan transformats,sempre tenen al-
background image
13guna cosa estranya,com ara barba ouns ullals ge-gants.—Jotinc uns ullals moltgrossos —diu elFrankmentre ensenya les dents i avança pelcamí estretde pedres que tenim aldavanti que ens condueixcapa l’interiorde l’illa,on hi ha elcastellon ens porta l’amic de la mare.—Aleshores estarem pendents de tu… Potsertu sí que ets un canviaformes!L’Eliza arrenca a córrerperagafarelFrank,que l’esquiva i s’allunya uns quants metres més.L’Eriknoes potestarde riure mentre camina alcostatde la mare.Els segueixo.—Què ha passat,Erik? —pregunta la mare—.Alteu missatge només hi deia que féssim elfavorde venirtan aviatcom fos possible.On és elPablo?—Aquestés elproblema,Cat… Que nohosé!Tots ens quedem clavats allloc,fins i totla mare.L’Erikens mira,amb llàgrimes als ulls,abans de continuarparlant:—Potserhauria d’havercomençatperaquí,oi?—Potsersí! —responem tots alhora.—Mireu,és que elPabloi joens vam casarfa una setmana i pera la nostra lluna de melvam de-cidirferalguna cosa nova,diferent…,emocionant!
1414De manera que vam contractaruna empresa espe-cialitzada en viatges de risc i aventures.Ja hosa-beu:ferescalada,caminarperla muntanya,busse-jar…—AIXÒ SEMBLA UN CÀSTIG, NO UNES VA-CANCES! Faig callarelFrankperquè noem vullperdre res delque diu l’Erik.—Com es diu la companyia? —pregunta l’Eliza, sempre atenta.—XploracióXtrema.L’empresa oferia dues set-manes de turisme d’aventura viatjantperles des-habitades illes escoceses.Dues setmanes de sende-risme,dormiren tendes de campanya i sobreviure a la natura!—Doncs aixòés un càstig… —murmura elFrank.—Liha passatalgunacosa alPablofentunaruta? —pregunto.—No.Bé,sí…,suposoque sí.L’Erikestà nerviós i la mare l’agafa delbraçmentre reprenem la marxa.Aconsegueixque esrelaxi una mica i continuï parlant.—Elcinquè dia delviatge vam trobarun castellabandonat.Noens hopodíem creure! Vam comen-çara investigar-ne les velles cambres plenes d’his-
background image
15tòria i de sobte elTavish Wallace,un dels homes que venia amb nosaltres,ens va confessaruna cosa increïble.—Quina cosa? —pregunta l’Eliza.De vegades ella i jofem torns sense adonar-nos-en perinterrogaralgú.La mare somriu.—Va dirque havia escollitaquestviatge expres-samentpertrobaraquestcastellen concretper-què… tenia un mapa!—Deltresor? —pregunta elFrank,emocionat.—No,bé,nohocrec.Va dirque era un mapa molti moltperòque moltantic que havia passatde generacióen generacióa la seva família i que es podia ferservirperestablirun pontentre elmón dels esperits i elnostre.Estava convençutque elcastellamagava alguna cosa moltpoderosa…L’Eliza deixa anaren aquestmomentun esbu-fec tan fortque tots ens aturem a mirar-la.—Què passa? —pregunta la meva amiga—.De debòus hoempasseu?—No,bé,nohosé! —respon l’Erik—.Peròtan bonpuntelTavish ens va diraixòi ens va ensenyarelmapa,els llums es van apagari ens vam quedarcom-pletamenta les fosques.Va serespantós,Cat! Totsvam cridar,hi va havercops,empentes… Quan els
1616llums es van tornara encendre,la meitatdelgruphavia desaparegut…,incloent-hi elPabloi elTavish!—La meitatdelgrupva desaparèixersense més ni més? —pregunta la mare.—He fettotelpossible pertrobar-los,Cat,hojuro! M’he passathores i hores donantcopets a les portes,a cada llistóde fusta i a cada pedra… He tretde lloc tots i cadascun dels llibres de la biblioteca perbuscarun passadís secret!—Para elcarro! HE SENTIT UN PASSADÍS SE-CRET? —pregunta elFrankamb els ulls il·luminats.—Sí.Nohi ha capaltra explicació… Si elcastellestà en silenci,se sentcridarels desapareguts.Un calfredem recorre l’espinada.—Reconeixeria la veu delPabloentre un milió,Cat,elltambé crida! Perònohem trobatcapmane-ra d’arribarfins on són,ni tan sols fentforats a terra oa les parets de fusta.—Aixòés una feina peralFrank,elmillorras-trejadorde Las Pistas!—Tuvigilaquansiguemallàdins,Frank—diul’Eliza—.Erik,què més saps d’aquestmapa que su-posadamentés capaç de connectaramb els esperits?—Noen sé gaire cosa més,només sé que també va desaparèixer.
background image
17—Quan va desaparèixerelgrup? —preguntal’Eliza.—No,no,justdesprés.ElDougalMacDougall,elnostre guia,ens va feracamparen cercle i va posarelmapa alcentre,peròl’endemà almatí ja nohi era.ElDougales va frustrarmolten descobrirque també hi havia un lladre.—Mare,penses que és possible que qui va robarelmapa i qui va ferdesaparèixertothom sigui la mateixa persona? —pregunto.—Potsersí.Falta gaire perarribaralcastell?—No…,bé…,una mica… Elpodrem veure tanbon puntpugem daltdelturó.I tantque elveiem! Elcastelles dibuixa allluny.La seva figura imponentde pedra s’inclina sobre elpenya-segati les seves altes torres es perden en la boira que l’envolta.Sembla agafatd’una pel·lí-cula de terrorantiga.Amesura que ens hi acostem,resulta més im-pressionant.Té uns grans murs envoltats perun riuque li fa de fossati que desemboca en elpenya-segatproper.Quan travessem elpontllevadís i ens diri-gim capa la porta principal,nopuc evitarsentir-mecom quan vam entrara l’excavacióde Grècia.Ensendinsem en un edifici moltantic i ple de secrets!
1818—Us presentaré la resta delgrup—diu l’Erik,i ens guia pels passadissos estrets delcastell.De copi volta,sentim unes veus de llunyi perun instantse’m posen els pèls de punta.Són els crits dels desapareguts? No,nosonen desesperats.Travessem una porta i trobem la resta delgrupde XploracióXtrema.Un home amb aspecte de pro-fessorde gimnàstica se’ns acosta.—Erik! Tenia porque t’haguessis perdut.Com va tot,col·lega? —Elseu toalegre contrasta amb els ànims apagats de la gentque l’envolta.—Dougal,etpresentola meva amiga Cati elFrank,l’Eliza i elCarlos.Són de l’agència de detec-tius Las Pistas.Són aquí perajudar-nos —diu l’Erik.ElDougal,elguia de l’expedició,somriu i se’ns acosta fentpetits salts.Es veu d’una hora llunyque elltambé està nerviós,peròdissimula com bona-mentpotpertranquil·litzarels altres.—Encantat! Josoc elDouglas MacDougalli… m’encanta fersenderisme! Som-hi —diu,i es gira capa nosaltres—,perquè nous presenteu algrup? Digueu el vostre nom i alguna cosa que us agradi, així ens coneixerem més bé.L’Eliza,lamareijoensmiremestupefactes,peròelFrankfa un boti crida:
background image
19—Em dic Franki m’encanta endraparxocolata i trobarpistes,i nosempre és en aquestordre!Després estira l’Eliza perquè també es presenti.—Daixò… Hola,soc l’Eliza i m’agrada l’escola.Nom’hopuc creure:DE TOTES LES COSES QUELI AGRADEN HA DE DIR AIXÒ?Els dos germans em miren,així que faig una passa i em presentotambé.Em sembla una mica ridículque ens pre-sentem com si aixòfos un campament,peròtam-poc novullserl’únic que nohofaci.—Josoc elCarlos,elfillde la Cat,i m’encanta resoldre misteris.Som els millors!La mare fa una passa endavanti es presenta en darrerlloc:—Josoc la Cat,dirigeixol’agència de detectius Las Pistas i soc aquí perajudar-vos.Trobarem els vostres éssers estimats.La cara delDougales tenyeixde preocupacióun instant,peròde seguida comença a aplaudir.La resta de l’expediciópica de mans tímidamentcom a resposta.—Que bé,que bé! Erik,perquè noels presentes tu la resta? He de revisarles nostres racions i l’equi-pament.Estic segurque els detectius deuen vo-ler-se posara treballartan aviatcom sigui possible.
2020Miroalvoltant.Ningú dels presents aquí sem-bla gaire preparatpersobreviure en plena naturadurantdues setmanes.L’Erikens porta primercap a dues figures que seuen al voltant d’una ve-lla taula de fusta delcastell.Amb prou feines lesil·lumina un petitllum de ganxoelèctric,peròpuc distingiruna baralla de cartes deltarotentretotes dues.—Selena Olympia Fortunato—diu l’Erik,i una senyora moltprima,envoltada de mocadors i co-llars de granadura que dringuen,es posa dreta—.Us podrà llegirles mans perdir-vos elfutur.—Benvolguts,benvolguts,benvolguts… —Fa un gestamb les mans i respira fondo,com si olorés una sopa calenta—.Veniu carregats d’energies ne-gatives,que és precisamentelque menys necessi-tem ara mateix.Ja n’hi ha hagutprou amb l’ofensa delTavish Wallace als esperits que habiten aquí.Són ells els qui s’han emportatels nostres amics.L’Eliza esbufega un altre copi elseu disgustnopassa desapercebut.Els collarets de la Selena drin-guen quan la dona es gira perdir-li alguna cosa,peròjustamenten aquellmomentla segona figu-ra,una dona baixeta i d’aspecte descuidat,es posa dreta.Una bandolera de cuiroimmensa i pesantli
background image
21travessa elpitde qualsevolmanera.Assenyalal’Eliza amb un dit.—Estalvia’tels escarafalls:els esperits existei-xen i són aquí! L’atmosfera delcastellha canviat,que nonoteu elfred? Les prediccions de la Selena sempre són fiables.L’Erikassenyala la segona dona,que continua una mica trasbalsada,i la presenta.—La professora Artemis Greer,tota una emi-nència que és aquí perferrecerca sobre les criatu-res i esperits de la regiójuntamentamb la seva fi-lla.Si voleu saberalguna cosa sobre elfolklorelocal,ella és la vostra experta.—Criatures i esperits de la regió? —noem puc estarde preguntar,i elFranki joens acostem a l’Artemis perescoltarla seva resposta.—Bé,la taxonomia específica d’aquesta regióésd’allòmés complexa i rica,ja que ens trobem en unade les àrees amb més activitatmística d’Escòcia.Aixòseguramentes deu a la conjuncióde les líniestel·lúriques que travessen aquesta geografia…ElFranki joens mirem sense entendre res.Se-gurque aquesta senyora parla elnostre idioma? L’Artemis s’adona que anem perduts i recondueixla seva classe magistral:
2222—Elque vulldirés que,segons els meus estudis—s’escura la gola—,aquesta zona és moltrica encriatures.Aquí hi habiten des de fades fins a kelpies, que són una mena de canviaformes,peròsobretotkelpies,sí.—QUE EL PIS QUÈ?—pregunta elFrank.—Què dius d’un pis? —respon l’Artemis.—Que sobretotque elpis,aixòhas dittu!—Kelpies,Frank,kelpies! —exclama l’Eliza.—Són criatures que s’assemblen a equins,vulldir,cavalls —es corregeixl’Artemis,poc acostuma-da a parlarde la seva recerca fora de la universi-tat—.Viuen a propde rius ollacs i gaudeixen fentque els humans s’ofeguin.—Sé que noés capcasualitat,benvolguda Arte-mis —apunta la Selena—,que aquestcastellestigui construïta sobre d’una massa d’aigua corrent…Puc notar-hoals ossos! Ja us he ditque els esperits d’aquestlloc estan inquiets.L’Eliza torna a sospirari les dues dones la mi-ren amb certmenyspreu.Sé que la meva amiga està a puntde diralguna cosa,peròencara és aviatperenemistar-nos amb els testimonis delcas,així que hi ficocullerada.Permés que m’interessi es-coltartotelque l’Artemis ens hagi d’explicarsobre
background image
23criatures estranyes,hem vingutaquí a resoldre un misteri.—Gràcies perla informació,hotindrem encompte a l’hora d’investigar.Erik,que ens presen-taries la resta delgrup?L’Erikfa que sí amb elcapi deixem enrere les dues dones,que tornen a inclinar-se sobre la pila de cartes deltarot.Al’altra banda de l’habitacióhi ha un home de mitjana edattotalmentensorrat.Està capbaixi treu mocs,com si acabés de plorarfins a quedar-se sense llàgrime

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos