Com tothom sap —si més no, tothom qui entén d’afers sobrenaturals—, el Col·legi Zener per a Nens i Nenes amb Poders Secrets està protegit per una barrera psíquica.
És un mur invisible que no pot travessar ningú, si no l’hi conviden. Envolta els terrenys del col·legi i, tot formant una cúpula, arriba fins als dos-cents metres d’alçària. Dins aquesta muralla mental, tothom s’hi sent segur.
Però… ja fan bé de sentir-s’hi segurs?
També sap tothom —aquells que han estudiat, si més no— que els enemics mortals dels psíquics del Col·legi Zener són els mags.
Hi ha una Lliga Psíquica, formada per aquells que, com l’Àxel Zas, tenen poders mentals. I existeix una Germandat Fosca, els membres de la qual practiquen la màgia negra. I hi ha una rivalitat entre els psíquics i els mags que fa milers d’anys que dura.
Ah, i els mags són els dolents, és clar.
Per acabar, tothom sap que els animals mitològics, com ara els unicorns, els pegassos o els dracs, no existeixen. No n’hi ha cap ni un. Si més no, no pas aquí. Però a l’indret de més enllà de la boira, a l’altra banda de la realitat, sí que n’existeixen.
Per això, no és tan estrany que, una nit, es veiés un ocell immens volant cap al Col·legi Zener. Es deia ocell Roc, i era tan gran que podria aixecar un elefant. Tenia el bec corbat, el plomatge blanc, unes ales enormes i unes urpes esmolades com ganivets.
Un ocell com aquest no hauria d’existir al nostre món, ja que pertany a la mitologia oriental. Però l’havia invocat un poder fosc i tenia una missió per complir.
Entre les urpes duia un ou gros com una síndria i negre com el carbó. Era el que se’n diu un parany d’ombra, una cosa poc habitual i molt perillosa.
L’ocell Roc sobrevolava majestuós les terres de Noruega, il·luminat tan so