Sense pietat

Tura Soler
Jordi Grau

Fragment

cap

Introducció

La veritat és sagrada

Els autors de Sense pietat són gats vells del periodisme. Tan vells que encara es regeixen per aquelles antigues regles del periodisme que havien de ser indestructibles i que establien que tota notícia havia de respondre a cinc preguntes sagrades: què, qui, quan, on i per què. Se l’anomena la norma de les 5 W —que regien el manual del bon periodisme en el ja llunyà segle passat—, perquè aquests cinc preceptes sagrats comencen tots amb «w» en la prevalent llengua anglesa (what, who, when, where, why).

Jordi Grau i Tura Soler, malgrat que no són gaire amics dels anglicismes i estan orgullosos del seu català ancestral, no volen que les seves informacions estiguin mancades de respostes a cap de les cinc preguntes bàsiques i a una sisena d’afegida: el com. És important, també, descriure les circumstàncies de com s’han esdevingut els fets narrats. En un món com l’actual, en què les informacions cada vegada són més orfes d’aquests preceptes —els quals, de fet va instaurar Aristòtil ara deu fer uns vint-i-vuit segles—, aquests dos caçadors de notícies són com uns nàufrags enmig d’un mar de continguts periodístics buits de respostes. Treballen entre cròniques de successos en què a vegades no identifiquen el protagonista —«el qui»— ni com a home ni com a dona, només com a persona; en un context en què les lleis de protecció de dades, els secrets de sumari i els delictes de revelació de secrets porten a una censura o autocensura que mutila les informacions diàries i occirà la història.

Són perseverants, tossuts, i no renuncien a trobar les respostes a les preguntes de les W per arribar a la veritat. Una veritat real que, com sabeu bé, a vegades no coincideix amb la veritat judicial: la de les sentències. Per buscar i explicar la veritat, en un ardit de valentia, o potser de temeritat, han tingut topades amb la Justícia i problemes amb els governants. Perquè van ser ells els que van publicar la notícia veraç que assegurava que hi havia un informe confidencial en què es desvelava que el general de la Guàrdia Civil Manuel Llaneras havia muntat un complot per matar el director general de la Guàrdia Civil, Lluís Roldán, i van acabar davant del jutge.

El general Llaneras els va presentar una querella. Van tenir sort i els van arxivar la causa. Però ja se sap que la Justícia és com el joc de la ruleta russa, que no saps mai si t’enganxarà la bala. Per la publicació d’aquesta informació, el que era governador civil de Girona, Pere Navarro, va imposar a la Tura un càstig, una quarantena sense trepitjar el Govern Civil i sense adreçar-li la paraula. Però la notícia era veritat, Navarro ho sabia, i li va aixecar el càstig abans de

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos