m’agradaria enamorar(-me)
m’agradaria enamorar un futbolista
i que els gols que marqués
a mi me’ls dediqués
m’agradaria enamorar un cantant
i ser dels seus temes
la protagonista
m’agradaria enamorar un casteller
que busqués el pilar
en els nostres moments
m’agradaria enamorar un contacontes
i que el seu conte preferit
fos la nostra història
m’agradaria enamorar un enginyer
que el meu enginy el descol·loqués
i que el seu problema preferit
fos saber-me llegir
m’agradaria enamorar un artista
i ser la musa
de les seves obres
mai vistes
però el que més m’agradaria
seria enamorar-me d’aquell que
al seu costat pogués dir
que és llar, casa, companyia bona
cada dia
novel·la lleugera
dic de broma que encara em queda temps
cada any quan s’apropa Sant Valentí
per trobar la meva parella
que només celebro Sant Jordi
que el dia de l’amor
de la primavera, és més propi
ja fa uns anys que per Sant Jordi
em compro una novel·la d’amor jove
tampoc massa cutre si pot ser
però sí de lectura lleugera i rialla tonta
i és que per a mi aquesta festa
és la meva preferida
la recordo amb tendresa
de dia de paradetes de llibres
i tarda de concurs de poemes
m’agrada veure tot de parelles
passejant per les diferents parades
algunes que em recorden
els protagonistes
d’alguna d’aquestes novel·les
aquells que es regalarien roses i llibres
malgrat estar enmig de la novel·la
capítols abans del petó
tan sols sabent que alguna cosa s’està coent
que estan destinats a ser la parella
de la història
que autora i lectores esperem
però estic ja cansada
començo a tenir la prestatgeria plena
i el gerro sempre buit
em pregunto quin any per Sant Jordi
la història d’amor sigui meva
i potser m’oblidi de comprar
una novel·la lleugera
dubte a contratemps
tinc por que realment ens hàgim trobat
que ja ens hàgim conegut
i que jo bé hagi sospitat
que havies de ser tu
he de confiar en el temps
perquè tot ho posa al seu lloc
això és el que diu tothom
però el meu pressentiment
no hi està del tot d’acord
quin sentit tindria viure
si els nostres actes
no determinessin res?
dins del riu nosaltres
podem escollir nedar
i trobar el nostre lloc
abans del que pensem
«tot es posa al seu lloc»
però i si per acte equívoc
acabem mal col·locats
i ens n’adonem
quan el temps ja hagi passat?
prefereixo equivocar-me
descartant que havies de ser tu
que no pas adonar-me
que no anava errada
quan els nostres camins
ja els hàgim recorregut
quina gràcia tindria
retrobar-te amb 60 anys
i veure la vida passada
sense haver-hi estat abans?
em cou el pit només de pensar
que em quedo amb el neguit
que havies de ser tu
però que ens passés per alt,
i que abans no hi haguéssim caigut
com 31 FAM van ben dir
fer-me vella al teu costat
és el que vull
no trobar-nos de vells
al final del recorregut
quan la vida ja ens hagi passat
i poc temps ens quedi per estar junts
com ho faig això, d’arriscar?
<3 decebut
porto cada dia de la setmana
cada cop que pujo al bus
cada cop que n’agafo un
repassant amb la mirada
cada un dels seients
per si en algun d’ells
t’hi veig
és inevitable
tampoc ho vull evitar
perquè m’agrada pensar
que potser existeix la possibilitat
de trobar-nos i poder parlar
i això que l’estona de bus
sempre m’és molt meva
però si et trobo no em faria res
encetar una conversa
no tinc clar
per què vull tornar-te a veure
si no m’agrades tant
com per cada dia
estar-te pensant
però pensant que no et penso
ja t’he pensat i he pensat
en tornar-te a veure
perquè em diguis
que em penses
de manera constant
o perquè em diguis
que de mi t’has oblidat
això mai passa
i al bus mai et veig
passen els dies
i de tu no en sé res
la memòria es desgasta
el record s’empetiteix
tan sols vull coses