L'univers groc

Albert Espinosa

Fragment

xxxx

Pròleg

Han passat disset anys des que vaig escriure El món groc. Si creus en els somnis, es faran realitat. No sé quants cops m’han preguntat si hi hauria una segona part. Sempre vaig pensar que no l’escriuria, encara que vaig tornar a acostar-me al concepte amb Estava preparat per a tot menys per a tu, un llibre perquè puguis enganxar-te a la vida si te n’has deixat anar momentàniament.

El món groc va ser un èxit increïble: és el meu llibre més venut i s’ha traduït a més de quaranta llengües, un triomf que no deixa de sorprendre’m. L’èxit sempre et troba desprevingut, i em segueix alegrant cada cop que se’n programa una nova traducció o algú em demana que sigui el seu groc. És la veritat.

Però abans que el llibre arribés a la seva majoria d’edat i es convertís en adult amb totes les de la llei, vaig pensar: «Per què no donar-li un germanet?».

Aquesta és la segona part que tants cops m’heu demanat i que no deixa de ser una actualització i una millora d’El món groc. La societat ha canviat en molts aspectes, ara tots som més intel·ligents, i el concepte «groc» ha evolucionat, així que potser ja tocava fer una renovació que inclogués totes les preguntes que m’heu plantejat durant aquests anys sobre aquest concepte tan bonic.

D’alguna manera, és com donar al terme «groc» un llibre propi i separar-lo d’aquell que el va veure néixer i que contenia, sobretot, els meus aprenentatges sobre la lluita contra el càncer.

Crec que els grocs s’han fet tan grans com es mereixien. Quan un fill esdevé adult, necessita independitzar-se, i això és el que ha passat amb els grocs i les belles il·lustracions que formen part del seu món.

Havia de ser, per força, un llibre il·lustrat. Aquest groc preciós que veieu pertot arreu, que tot ho inunda, és una obra mestra de la Vero Navarro, companya i groga inseparable de totes les meves obres.

«L’univers groc», «El món groc 2», «Més món groc», «Busca els teus grocs» o «Vols ser el meu groc?» són els títols que tinc al cap per al llibre, i encara no he decidit quin faré servir. Tu ja saps quin he triat finalment, perquè has comprat el llibre, però no canviaré aquest paràgraf per posar-hi el definitiu.

Il·lustració d'un home en un planeta groc amb anells blaus envoltat d'estrelles.

El que tinc clar és que el subtítol ha de ser «La llum sempre torna si esperes prou temps». És una frase que va aparèixer al meu llibre Torna a estimar el teu caos i les esgarrinxades de la vida, i que em té enamorat perquè crec que reflecteix aquest món cíclic on mai pots estar segur de què passarà amb tu o amb les teves emocions. Per això sempre recomano que esperis: el temps et torna a donar la llum que vas perdre o que es va apagar momentàniament i que segur que arribarà de la mà de nous grocs.

I és que els grocs són els carregadors universals de persones, éssers que et donen bateria instantània amb el seu simple contacte, i fins i tot des de la llunyania, perquè existeixen en el teu univers.

A El món groc, els grocs ocupaven poc espai, unes trenta i tantes pàgines, però no hi ha dubte que constitueixen una de les parts més importants del llibre, i per això vaig pensar que podria escriure’n un altre sobre com trobar els teus grocs; bé, més aviat sobre com buscar-los o deixar que et trobin, i tots els avantatges i inconvenients que sorgeixen durant el bonic procés de viure en el món groc.

També desitjava parlar sobre el fet de perdre grocs: què poden donar-te, què no poden oferir-te, com afrontar la mort d’algun d’ells, com superar que et faltin al respecte, et fallin o t’enganyin, i com de meravellosa pot ser la vida al seu costat si tot va bé. No vaig tractar totes aquestes qüestions a El món groc i crec que ja tocava afrontar-les.

A més, volia incloure algunes de les preguntes que m’heu enviat per correu electrònic o per mitjà de les xarxes durant aquests anys, i contestar-les.

D’alguna manera, em sento responsable d’haver creat els grocs i, com a pare d’aquest concepte tan meravellós, m’agradaria donar resposta als vostres dubtes.

En aquest món que cada cop es torna més estrany i en el qual només confio en grocs, vaig pensar que ja era hora de tornar a parlar d’ells i de les seves variants —perles, diamants, volejadors, pedres d’un mateix cristall, cervells suplementaris i cascavells—, de tots els tipus i variacions de grocs que han aparegut a les meves obres, i ajuntar-los en un.

Potser hi trobaràs paràgrafs que has llegit en altres llibres meus, però tots estan actualitzats i modificats, perquè el món gira i has de girar amb ell; si et quedes quiet, t’atropella i t’arrossega endavant.

Desitjo que gaudeixis amb aquesta segona part d’El món groc, o de la seva independència. Jo la necessito, no sé si per reafirmar-me en aquests grocs o per recarregar-los. El que és segur és que necessito tornar a sentir-los i que segueixin inundant el meu món abans que facin els divuit anys.

Tant de bo regalis aquest llibre a tots els teus grocs i que el títol sigui una presentació de les teves intencions i de la pregunta que els vols plantejar.

Creem un exèrcit d’aquest color que ens ajudi amb qualsevol problema, ens aporti felicitat i ens recordi què és el més important a la vida.

Però abans de començar a parlar-te d’ells, després d’aquest pròleg, m’agradaria incloure el poema que vaig crear i que va aparèixer fa anys a El món blau. Estima el teu caos, i que he versionat perquè té a veure amb la raó per la qual busquem grocs.

Crec que, en aquest llibre, per fi tindrem junta tota la filosofia groga, i espero que sigui una obra especial a la qual pugueu tornar en aquells moments en què desitgeu que la vostra vida continuï sent groga.

T’estimo molt, lector meu. Espero que aviat puguem tornar a fer-nos aquesta pregunta tan important:

Vols ser el meu groc?

ALBERT ESPINOSA

Barcelona, febrer del 2025

Els deu «prou» necessaris per viure en aquest món i conviure amb el teu caos groc

Prou de justificar-se amb paraules.

Prou de patir pel que pensen els altres.

Prou de tractar la gent de manera diferent,

ningú és més que ningú.

Prou de jugar amb regles que no has creat ni entens.

Prou de córrer, d’anar amb presses perquè el present és

on ets en aquest precís instant.

Prou d’aspirar a ser el millor.

Prou de la tirania dels dèbils.

Prou, prou, prou!

Sigues groc,

busca els teus grocs, deixa’t trobar per ells,

i els prou es desarmaran a l’instant.

La vida és groga,

és

ESTIMAR

I

PROU.

Il·lustració d'un cor fet amb pintura groga. Al costat hi ha el pinzell encara tacat de groc i el cub de pintura.

La vida és groga:

Estimar

i

prou

Il·lustració d'un noi jove regant el sòl amb una mànega. Al seu costat hi ha una dona gran, asseguda en una butaca i envoltada d'una gran quantitat de plantes i ocells. Ella està observant un dels ocells, que s'ha posat al seu dit.

De vegades tanco els ulls i torno a ser aquell nen amb càncer que era en una habitació d’hospital i ho tenia tot en contra per sobreviure. Aleshores ja havia descobert els grocs i la vida groga, i em vaig aferrar amb força als desconeguts que et canvien la vida.

Sempre intento tornar a aquell moment de tanta força, quan la meva vida depenia, en part, de la meva energia personal diària i en què era un nen que lluitava pel seu destí.

Vaig tenir la sort que una mare hospitalària, i gairebé centenària, em parlés del món groc, dels grocs, i de crear conceptes nous que m’ajudessin a viure en aquest món estrany i complicat que pot acabar amb la teva autoestima i els teus somnis si no saps redefinir-lo.

Aquest llibre sobre els grocs intenta ser un passaport cap a la felicitat. La meva mare hospitalària deia: «La vida és groga: va d’estimar i prou. No hi ha res més. Si no estimes el món, n’oblidaràs el sentit».

Ella em va parlar de la gent que no està graduada emocionalment, els que necessiten diòptries per a l’ànima, per a la bondat, per a la intel·ligència i fins i tot per ser humans.

Ensopeguem cada dia amb aquestes persones que no estan graduades emocionalment. Si els donem valor, importància, transformaran la nostra energia de tal manera que veurem el món a través de les seves diòptries i no entendrem què ens passa. Ens marejarem i acabarem esgotats, desfets i amb ansietat.

És com quan no et surt una paraula o un nom i algú que està amb tu te’l diu, o potser ets tu qui el troba. Només has de repassar mentalment l’abecedari i, aleshores, la lletra amb la qual comença la paraula oblidada s’il·lumina al teu cap i et ve el nom o la paraula que no trobes. No falla mai; el cap sempre t’ajuda, només necessites donar-te temps per recordar allò que has oblidat.

Ella m’explicava tot això, i també em va dir que existien grocs intensos creats per a tu, persones que brillen, que et tornen la llum si esperes prou estona, i que els necessites perquè algú els va posar al teu camí perquè recuperessis la teva essència.

Buscar grocs és el millor del món. Ho pots compaginar amb la família, amb els amics, amb la parella… Si no tens grocs, sempre sentiràs que et fal

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos