HomeNéts

Carme Fenoll Clarabuch

Fragment

cap

Vaig conèixer Carme Fenoll quan va arribar a Palafrugell, l’any 2000, per dirigir la Biblioteca municipal i traslladar-la a l’edifici modernista de l’antiga cooperativa de consum L’Econòmica Palafrugellenca (1865-1993), obra de l’arquitecte gironí Rafael Masó.

De seguida va venir a veure la Fundació i la biblioteca de Josep Pla que s’hi custodia, i es va interessar per tot. Volia saber què fèiem, com ho fèiem, com es gestionava la nostra biblioteca, qui l’havia catalogada, si teníem fons documental, quina relació hi havia amb els altres agents culturals de la vila... Es va oferir a col·laborar, amb un entusiasme inusual que em va sorprendre molt positivament. Va ser una alenada d’aire fresc que venia del Maresme per quedar-se a l’Empordà. Són conegudes aquí, i més enllà, l’empenta i la destresa de Carme Fenoll per barrinar possibilitats i projectes que ho interrelacionin tot, o gairebé tot; la seva tenacitat, capacitat de treball i d’engrescament. Dorm poc, rumia molt i treballa encara més.

Amb els anys, vàrem anar teixint complicitats entre la Biblioteca i la Fundació, i un bon dia em va comentar l’última que li ballava pel cap: els HomeNéts. Un projecte en el qual es proposava entrevistar els nets d’alguns personatges que han estat mereixedors d’un homenot de Josep Pla. I vet aquí que ha arribat el moment de publicar el resultat d’aquell projecte, el desenvolupament del qual ella mateixa explica detalladament en la introducció d’aquest volum.

L’interès de Carme Fenoll per la descendència dels homenots de Josep Pla va més enllà de l’anècdota de conèixer els nets. Vol copsar el canvi del passat al present preguntant com era la vida familiar d’aquells intel·lectuals i com la percebien de petits els fills dels seus fills, així com la imatge actual que se n’han fet des de la maduresa.

Josep Pla aclareix què vol dir la paraula «homenot», i per evitar malentesos explica:

en català, no té cap sentit inconvenient i despectiu ni cap matís necessàriament grotesc: més aviat s’aplica a persones singulars, de personalitat grossa, voluminosa, rellevant, humanament densa. És possible que a l’època dels nenúfars lilials i de les carnacions morades i evanescents la paraula fos considerada grollera. Avui, que la burgesia ha esdevingut tan combativa i es deixa amb tanta eficàcia dirigir, és gairebé segur que el matís liberal-decadent de la paraula ha caigut completament i s’ha esvaït. «Homenots» vol dir avui el que en la nostra llengua volgué dir sempre.[1]

Per a Josep Pla, els seus Homenots i bona part de la literatura sobre el país que publica després de la Guerra Civil Espanyola —tant si descriu paisatges com si parla de cuina o reflexiona sobre la història, el present i el futur—són sempre, fonamentalment, «una lluita contra l’oblit», un intent tenaç i insubornable de fer memòria, d’explicar-la i assegurar-ne la perdurabilitat, de recuperar, per a les generacions futures, els referents d’una cultura i una llengua que el franquisme volia soterrades, desaparegudes, mortes. Esforç que, malauradament, hem de continuar encara ara, donada la complexitat del context social i polític —català, espanyol, europeu i mundial— «que ens ha tocat viure».

L’única manera de lluitar contra la terrible invasió de l’oblit, de crear una memòria col·lectiva, és recordar, infatigablement, el que alguns homes —és a dir, el poble— han fet una mica més enllà dels interessos particulars, immediats i petits.[2]

Cada homenot té la seva singularitat, tant pel que fa a la raó per la qual va ser escollit per Pla com per les peculiaritats del procés de redacció que va dur a terme. Són seixanta textos que formen una galeria de retrats i que, plegats, concreten un món —el que Pla vol salvar de l’oblit—, dels quals Carme Fenoll n’ha escollit set: Francesc de Borja Moll, Pompeu Fabra, Jaume Vicens Vives, Joan Maragall, Salvador Espriu, Josep Trueta i Carles Riba.

Treballar i construir una cultura, pensar el país i dedicar-se a descriure’l, estudiar-lo i millorar-lo per sobre dels interessos individuals és el que Pla es va proposar amb la seva obra des del periodisme i la literatura, i el que valora, per sobre de tot, dels seus homenots.

En aquest volum els personatges seleccionats dialoguen alhora amb alguns dels seus nets reals i dels seus «nets intel·lectuals», crítics i estudiosos de l’obra de Pla i de l’obra dels mateixos homenots. El resultat és una prospecció molt interessant en el llegat d’aquests personatges a partir de l’interès que van suscitar en Josep Pla i el que han despertat posteriorment, dins i més enllà de l’àmbit purament familiar.

Us animo a llegir el resultat del projecte de Carme Fenoll amb l’esperança que també us endinsareu, novament o per primera vegada, en la literatura de Josep Pla, que ens ajuda a fer memòria de qui vam ser i a qüestionar-nos qui som.

ANNA AGUILÓ I MIQUEL

Directora de la Fundació

Josep Pla (1992-2021)

En plena postguerra, en el nou pròleg que Josep Pla va escriure el 1947 per a la reedició de Cartes de lluny —publicades per primera vegada el 1928—, l’escriptor manifestava la plena consciència de l’esfondrament del món de preguerra:

Sobre la flor d’Europa evocada, precàriament evocada en aquest llibre, s’hi ha bolcat la immensa catàstrofe de la guerra més repugnant, diabòlica i bèstia dels segles. Les nobles formes, l’enraonada hospitalitat, la deliciosa llibertat, que donà tant d’encant a la nostra joventut, han quedat ignominiosament soterrades per les cendres de les ruïnes.

Com constatava Pla, s’havia ensorrat tota una realitat, incloent-hi les formes de vida que hi estaven associades. No obstant això, i malgrat el to elegíac, Pla no va defallir, sinó que va decidir enfrontar-se a la nova realitat i intentar salvar, a través de la literatura, aquell món perdut:

A la gent del meu temps ja no ens queda més que el recurs de somniar, d’evocar, de retrobar el passat.

Aquesta evocació del passat es va traduir en milers de pàgines, que constitueixen un monument de la literatura catalana del segle XX i un fris de la realitat del seu temps.

Dins aquest retrat literari de la seva època, Pla va reservar un lloc preeminent a figures destacades que —en la majoria dels casos— havia conegut personalment: una seixantena d’homes que, des del seu punt de vista, havien fet una contribució rellevant dins el seu camp i, també, a la catalanitat. Es tracta, òbviament, de la galeria dels cèlebres Homenots. No m’estendré en el repàs d’aquest projecte, perquè està degudament contextualitzat en la introducció d’aquest volum. Ara bé, crec que cal destacar que, al mateix temps que teixia amb paraules la memòria del seu temps, a través de la descripció del paisatge, les tradicions, la gastronomia, les formes de vida tradicionals de pagesos i pescadors i un llarg etcètera, l’autor d’El quadern gris era conscient que els processos de (re)construcció de les identitats col·lectives necessiten personalitats destacades que exerceixin una posició de referència o lideratge. En circumstàncies d’amenaça extrema contra la pervivència de la catalanitat, per a Pla, el projecte Homenots anava molt més enllà d’una galeria de retrats de figures d’un temps. Cercava situar aquests personatges com a pilars que sostinguessin la trama diversa d’una col·lectivitat —el poble català— a la qual li calia resistir mentre esperava temps millors. Sortosament, aquests temps van arribar, i el seu projecte no va ser en va: gràcies a la literatura de Pla i a moltes altres contribucions, la identitat i la cultura catalanes van poder sobreviure un dels períodes més negres de la nostra història.

En les darreres paraules de Pla que hem esmentat a l’inici, l’autor convidava la gent del seu temps a retrobar el passat a través dels seus textos. Més de quaranta anys després de la seva mort, als lectors d’avui ja no ens queda el recurs d’evocar un passat viscut. Aquell món perviu en els seus llibres, però també podem cercar-lo a través dels records dels testimonis dels qui els van viure. Aquí és on radica l’interès i la singularitat del projecte HomeNéts que va endegar Carme Fenoll.

Tan sols una persona amb la seva empenta i dedicació, les seves inquietuds i la seva curiositat intel·lectual podia conduir amb èxit aquesta iniciativa. En la personalitat de Carme Fenoll es combinen en la justa mesura un sòlid bagatge cultural i l’amor pels llibres i la literatura, juntament amb un inesgotable interès per la realitat actual i futura. A través d’aquests elements, ha aconseguit sumar les complicitats necessàries per fer realitat el cicle HomeNéts, gràcies al qual, partint del record i les evocacions dels nets de set homenots, i completats per les reflexions d’especialistes, ens aproximem a la personalitat íntima i a vegades polièdrica dels seus avis. Un projecte que sembla fer tangible la «santa continuïtat» orsiana que tant va defensar Pla i que va esdevenir una columna vertebral del seu projecte literari. Uns testimonis que, més enllà d’elements genètics i hereditaris, constitueixen la millor evidència del fil aparentment invisible que uneix els homenots amb els seus nets.

L’interès d’aquests records rau, doncs, en primer lloc, en l’accés a la vessant més personal de cada figura, que completa així els retrats planians. Hi ha, però, un segon element que crec que cal destacar: la reflexió sobre l’empremta que la figura i l’obra dels avis ha deixat en cadascun dels nets entrevistats. A través de les invitacions al record formulades pels diversos convidats amb qui cada net ha entaulat conversa, els descendents dels homenots s’han capbussat en la seva pròpia memòria per destriar aquells retalls d’experiències més vives o que oferien una imatge més personal dels seus avis. Ara bé, conscientment o inconscient, també han acabat projectant un retrat de si mateixos i de l’herència dels seus avis que perviu en ells.

Com a resultat, els textos que segueixen constitueixen un relat íntim de dues èpoques: la dels Homenots i la dels HomeNéts. Es tracta d’un conjunt representatiu de la nostra societat actual: una societat influïda pel passat, però que alhora ha evolucionat i canviat per adaptar-se als nous temps. En aquest sentit, les pàgines següents —i les que puguin venir fruit dels records d’altres nets d’homenots— ens conviden a la reflexió sobre el canvi i l’evolució de la nostra societat: fan present el passat, entenent-lo com una eina útil i indispensable per projectar el futur.

FRANCESC MONTERO

Director de la Fundació

Josep Pla (2021-actualitat)

Introducció

L’obra Homenots, de Josep Pla, és un dels grans monuments de la literatura catalana, un reguitzell de retrats vius i apassionats de personatges que, en molts casos, van donar forma a la nostra cultura, societat i història. Amb la seva ploma única, Pla va saber captar l’essència de figures eminents, pintant amb paraules els trets i les peculiaritats que les feien singulars. A través d’aquestes pàgines, les vides d’aquests personatges han quedat immortalitzades no només com a biografies, sinó com a retrats humans profunds i reveladors que destaquen els seus valors de compromís i altruisme, així com una visió de país i de cultura rellevant.

Homenots és un conjunt de seixanta semblances escrites per Josep Pla sobre personatges destacats de la seva època. Aquestes semblances van ser publicades inicialment entre el 1958 i el 1962 per l’Editorial Selecta i, posteriorment, entre el 1969 i el 1974, van ser reeditades en quatre volums dins l’Obra completa de Josep Pla d’Edicions Destino. En el llibre que teniu a les mans es tracten set d’aquests retrats, amb la particularitat d’haver pogut interactuar amb descendents vius d’aquests personatges, un fet que, amb e

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos