Pròleg
No hi ha res més poderós que una bona història ben explicada. Aquest nou volum de Crims aplega set relats, en els quals trobareu la mateixa intensitat i la força narrativa que han fet de llibres anteriors com Tot el que llegireu és real, Llum a la foscor i Pecats capitals unes lectures que han enganxat públics molt diversos, dels joves als més grans, dels lectors més avesats a aquells que han obert per primera vegada un llibre atrets per una manera d’explicar històries que han descobert a la ràdio o la televisió.
Són casos reals en què hem introduït elements narratius per seduir i captivar l’atenció dels lectors, però sempre amb una voluntat de rigor en la reconstrucció dels fets i de respecte per als protagonistes, perquè ens preocupa no fer més mal del que ja hi ha en aquesta història.
Nosaltres expliquem històries. No les analitzem, ni les jutgem ni les qualifiquem. No fem estadístiques de per què es mata més o menys i on es mata més o menys. Nosaltres narrem. I narrar bé és molt difícil, perquè la nostra hora de la veritat és connectar amb vosaltres, lectors. La nostra feina és trobar les paraulers adequades, endreçar els fets de manera correcta, sense alterar la realitat, i construir el relat perquè enganxi i emocioni.
A totes les històries que formen aquest llibre hi trobareu personatges que han d’afrontar la seva hora de la veritat, aquell moment decisiu en què han d’assumir-se les conseqüències dels actes propis o prendre una decisió crucial. Per a cada un dels implicats en un crim, aquest moment té un significat diferent.
Per al criminal, l’hora de la veritat pot ser quan s’adona que ja no pot escapar, ja sigui en el moment de la detenció, davant del jutge o en l’hora de la sentència. És quan ha d’afrontar el pes de la justícia o, en un aspecte més íntim, la pròpia consciència.
Per a un policia, pot ser aquell instant clau en una investigació en què no hi ha marge per a l’error.
Per a la víctima, pot ser l’instant immediat a la seva mort o quan pren consciència del dany sofert, ja sigui físic o psicològic. També quan declara davant la policia o en un judici i ha de reviure el trauma emocional. O quan ha de buscar forces per tirar endavant amb el pes de les seqüeles.
Per als familiars de la víctima, pot arribar quan han d’acceptar el dolor i la impotència davant el que li ha passat al seu ésser estimat i aprendre a conviure amb la pèrdua o el patiment. També quan busquen justícia, acompanyant la víctima en el procés legal, o si, malauradament, la víctima ja no pot, fent sentir la seva veu.
Cada perspectiva té la seva pròpia càrrega emocional i moral, però l’hora de la veritat és un punt de no retorn per a tots i cadascun dels implicats, que marca un abans i un després a les seves vides.
Ho veureu al relat «Alta traïció», en el