Amb bons amics sento i penso millor

Francisco Villar

Fragment

cap

Introducció

Estàs deixant enrere una etapa de la vida en què els adults eren els que més et cuidaven i t’ajudaven tota l’estona. Abans necessitaves algú per fer gairebé qualsevol cosa, des de caminar fins a aprendre a parlar o a vestir-te. Però, de mica en mica, has anat guanyant autonomia, és a dir, ja pots fer moltes coses per tu mateix.

Has vist cap nadó últimament? No fa pas gaires anys, tu eres com ell. Per desplaçar-te, primer et van haver de dur en braços, després et van donar la mà per ajudar-te a caminar i, més tard, només t’ajudaven a aixecar-te quan queies. Ara ja no cal que t’agafin en braços ni que et donin la mà; ara t’aixeques tot sol.

A mesura que vas creixent, hi ha cada cop més decisions que depenen de tu. Els adults també hi passem, per aquesta etapa, i sabem que equivocar-se és part de l’aprenentatge.

Pot ser que de vegades sentis que els adults prenen moltes decisions sense preguntar-te, com ara que hagis d’anar a escola tant sí com no. Però això no vol dir que no et tinguin en compte. El que procuren és crear un espai segur perquè puguis aprendre a prendre decisions, però sense que una errada tingui conseqüències gaire greus.

Imagina’t que la vida és un camí. Ara et toca a tu explorar-lo, tot i que de moment els adults encara et segueixin de ben a prop, per ajudar-te quan calgui.

T’hauràs d’enfrontar a molts reptes en aquesta etapa de la vida. Però si els aprens a entomar bé, també serà una època de moltes satisfaccions, de diversió i de sentir-te orgullós del que vas aconseguint.

Un dels aprenentatges més importants té a veure amb la manera de relacionar-te amb els altres. A mesura que vagis prenent més decisions per tu mateix, cada cop passaràs més estona amb altres persones, fora del cercle familiar. I seran aquestes relacions les que t’ajudaran a respondre algunes preguntes importants:

soc com els altres?

soc útil per als altres?

puc estimar i ser estimat?

Hi ha molts experts que han estudiat què és el que ens fa feliços, i han descobert que tenir amics i relacions properes és el que més influeix en el nostre benestar, i fins i tot en la nostra salut i en quant de temps vivim.

Les relacions familiars són importants, però també ho són les amistats, la companyonia i la societat on vius.

T’animes a descobrir més coses sobre l’amistat i tot el que significa? Acompanya’m en aquest viatge!

PART 1

QUÈ ÉS L’AMISTAT?

1

Com som?

Segur que algun cop ja te l’has feta, aquesta pregunta, però la resposta no és pas tan senzilla, perquè encara que en moltes coses som iguals, n’hi ha d’altres en què som ben diferents.

D’una banda, tots els éssers humans naixem de la mateixa manera. Com a regla general, tenim el mateix nombre d’ossos, els mateixos òrgans i sentim les mateixes emocions: alegria, tristesa, por, enuig… També tenim tots unes necessitats bàsiques, com ara menjar, beure aigua i dormir.

A més a més, en la nostra societat tots posseïm els mateixos drets i deures. Tots tenim dret que ens tractin bé, a gaudir d’una llar i a viure amb dignitat. I també hem de complir les normes que ens ajuden a conviure.

Tot i això, no hi ha cap persona que sigui exactament igual que una altra.

• El cos pot tenir un aspecte diferent. Tots tenim nas, però n’hi ha de moltes menes. Tots tenim una alçada i un pes determinats, però no són pas els mateixos.

• Les nostres emocions són diferents. Tots podem sentir tristesa o alegria, però no tothom reacciona igual davant de les situacions. A alguns els afecten molt les crítiques, mentre que n’hi ha que no hi donen importància.

Il·lustració de tres persones amb els llavis tancats: una noia i una dona de mitjana edat miren a terra i un noi mira al cel.

• Aprenem de manera diferent. Tots naixem sense saber res, però n’hi ha que aprenen més ràpid que d’altres en certs àmbits. Pot ser que tu tinguis molta habilitat per la música i un altre, en canvi, per les matemàtiques.

• L’entorn també ens fa únics. No és el mateix créixer en un poble que en una ciutat, tenir una família gran que ser fill únic, i a cada país hi ha llengües i costums diferents.

Il·lustració de tres persones somrient mirant-se entre elles: una nena, un noi i una dona d’aspecte corpulent.

En resum, que som iguals en allò que és més important, però també som únics en molts aspectes. I això és el que ens fa especials. Si només penséssim en allò que ens fa diferents, ens podríem quedar aquí on som i no continuar endavant. Però el més interessant és veure quines coses tenim en comú, perquè són aquestes les que ens ajuden a relacionar-nos amb els altres.

Per entendre-ho més bé, coneixerem un pensador molt important. Es deia Aristòtil i va viure fa més de dos mil anys. Potser no n’has sentit mai a parlar, però moltes de les seves idees continuen sent útils avui dia.

Aristòtil pensava molt en l’amistat i en com ens relacionem amb els altres. Creia que els éssers humans naixem per viure en companyia. Ho va dir amb aquestes paraules:

«L’home és un ésser polític i nascut

per viure en companyia».

La segona part de la frase és fàcil d’entendre: necessitem altres persones. Ningú no pot viure completament sol, i això no és pas dolent; al contrari, és el que ens fa forts.

Sobre la primera part, quan Aristòtil diu que som «éssers polítics», no fa referència als polítics que surten a la televisió. Per ell, la política era participar i col·laborar amb els altres.

Si ho actualitzéssim amb paraules més senzilles, diríem una cosa com ara aquesta:

«Els éssers humans som col·laboradors

per naturalesa i tenim la sort de viure

envoltats d’altres persones».

I aquesta capacitat d’ajudar-nos els uns als altres, de treballar junts i d’adaptar-nos als canvis, és el secret de la nostra fortalesa.

Què en diu la ciència?

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos