Resol el misteri! 8 - Aventura a les muntanyes russes

Lauren Magaziner

Fragment

Page 3 of 337
background image
Aventura a les muntanyes ru es
EL
MIS
T
ERI
ResOl
RESOL
ResOl
RESOL
ResOl
background image
background image
Aventura a les muntanyes ru esLauren MagazinerTraduccióde Maria Àngels Guiu Vidal
R
e
s
oL
RESOL
R
RESOL
R
e
RESOL
e
s
oL
RESOL
s
oL
EL
MIS
T
ERI
background image
Títol original: Aventura en la montaña rusaPrimera edició: maig del 2025© 2025, Lauren MagazinerAmb la col·laboració de Carlos Gómez Gurpegui© 2025, Penguin Random House Grupo Editorial, S. A. U.Travessera de Gràcia, 47-49. 08021 Barcelona© 2025, Maria Àngels Guiu Vidal, per la traducció© 2025, Carolina Roda Pérez, per la il·lustració de la portadaDisseny de la portadai de l’interior: CompañíaImatges de l’interior: Herba Mykhailo / istockphoto; KOJ.art / istockphoto; Tetiana Lazunova /istockphoto; ulimi / istockphoto; wetcake / istockphotoResta de les imatges de l’interior: Grafime, S. L.Penguin Random House Grupo Editorial està a favor de la protecció de la propietat intel·lectual. La propietat intel·lectual estimula la creativitat, defensa la diversitat en l’àmbit de les idees i el coneixement, promou la lliure expressió i afavoreix una cultura viva. Gràcies per comprar una edició autoritzada d’aquest llibre i per respectar les lleis de propietat intel·lectual en no reproduir ni distribuir cap part d’aquesta obra per cap mitjà sense permís. En fer-ho esteu donant suport als autors i permetent que PRHGE continuï publicant llibres per a tots els lectors. De conformitat amb el que disposa l’article 67.3 del Reial decret llei 24/2021, de 2 de novembre, PRHGE es reserva expressament els drets de reproducció i d’ús d’aquesta obra i de tots els seus elements a través de mitjans de lectura mecànica i altres mitjans idonis amb aquesta finalitat. Dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, http://www.cedro.org) si necessiteu reproduir algun fragment d’aquesta obra.En cas de necessitat, contacteu amb: seguretatproductes@penguinrandomhouse.comISBN: 978-84-272-5097-0Compost a Grafime, S. L.Composició digital: www.acatia.es
background image
Alsllibreters,bibliotecarisieducadorsqueheucompartitaquestasèrieambjoveslectors:alesmuntanyesrussesquesónlaindústriaeditorial,feuquecadamomentsiguiemocionant!Moltesgràciespelvostresuport!
background image
background image
77DIA LLIURE!PER FI TOTS TRES JUNTS ALTRA VEGADA! NO ENSvèiem des de justabans delcomençamentde les classes!L’Eliza,elFranki josom a la llarguíssima cua de l’Escurçó,una de les atraccions més impressio-nants delparc d’atraccions Rexòpolis.Aprofitem l’estona d’espera perposar-nos aldia.Feia un muntde temps que nocoincidíem!—Ja gairebé ens toca! —dic,entusiasmat.—Aixòfa deu minuts que hodius —replica l’Eli-za mentre revisa elplànoldelparc d’atraccions.Elté a la mà des que la mare ens ha deixata la porta fa mitja hora.Ni en elnostre dia lliure descansa!—Si m’agrada moltl’atracció,em pensocolar
88pertornar-hi a muntar! —crida elFrank,cosa que provoca mirades de desaprovacióalseu voltant.—No,nohofaràs —elfrena l’Eliza—.Després del’Escurçóens toca anara la Pitó,que és justalda-vant,i,a continuació,a la Cobra i a la Boa.Així dei-xem elplatfortperalfinal:l’Abraçada de la Mort!—LA MEVA ATRACCIÓ MÉS FAVORITA!—excla-ma elFrank.—Ep,no,tu allà nohi puges! —objecta l’Eliza.—Ja hoveurem —respon elFrankmirantla seva germana de cua d’ull.—Nopodem improvisari ja està? —suggereixo,aclaparatperla planificaciódel’Eliza—.Dei-xem-nos portar.És la primera vegada que quedem tots tres des de fa setmanes...i estem sense pares!«Sense pares i sense feina»,estic a puntd’afegir,peròm’hocallo.És elprimerdia de les vacances dela tardori elprimercopque podem gaudird’un diaplegats sense supervisió.Aixònosolpassar!La cua avança una mica més i ja gairebé estem a puntde muntara l’Escurçó,que retrona damuntnostre amb elpas dels vagons a tota velocitat.Qui-na emoció! Estem tan a propdeltorniquetd’entra-da que nopodem evitarsentirelnoi encarregatde mesurarels nens.
background image
9—Perquè? —pregunta en veu alta.—L’atracciópodria nosersegura —respon una persona de trets asiàtics que duu l’uniforme delparc més impol·lutque s’hagi vistmai.—Pe-peròsi vostè hi ha fetuna revisióde man-tenimentnofa ni vintminuts —replica l’adoles-cent.—NO ÉS EL MANTENIMENT EL QUE ENS PRE-OCUPA.—La persona mira alseu voltantamb ner-viosisme i s’apropa una mica més alnoi—.Fes elque etdic,correm perill.Nom’hopuc creure! Nofa ni mitja hora que som a Rexòpolis i,pelque sembla,ja tenim un mis-teri entre mans.Em faig una mica elboig i intentonocreuarmirades amb l’Eliza,que em clava laseva.Sé elque dirà,perònoem ve de gustsen-tir-ho;toti així,hodiu:—Carlos,crec que hauríem de parlaramb ells.—Peròsi estem a puntde pujara l’atracció! —protesto.—Em sembla que avui ens mossegarà l’Escurçó.Eltancaran!L’Eliza té raó,hem fetla cua pera res i,a sobre,tinc la sensacióque hi ha algun problema ambl’atraccióoelparc.Total,que permoltque em fas-
1010tiguegi,crec que ha arribatelmomentque els mi-llors detectius de Las Pistas (després de la mare) facin un pas endavant.—D’acord...Frank,ja saps què has de fer! —dic.ElFrankem mira amb una brillantorals ulls esfereïdora i comença a cridar:—Ai,la panxa! —I se l’agafa d’una manera moltdramàtica—.Em fa moltmalla panxolina! Ai!L’Eliza i joens obrim pas a empentes perla cua en direccióaltorniquet.Alguns visitants delparc protesten (sobretotperquè elFrankaprofita perclavar-los alguna trepitjada),peròen veure aquella actuaciótan convincent,ens deixen passarentre murmuris.Justquan arribem altorniquet,elFrankes cura com perartde màgia i eltravessa.—He guanyat! —crida.—Eh,vosaltres! Què feu? —La persona encarre-gada de seguretates tomba capa nosaltres com un militar—.Que nosabeu com funcionen les cues? És perillós passarpersota deltorniquetsense que us mesurem l’alçada!—Disculpi elmeu germà —diu l’Eliza fentun pasendavant—,peròés que crec que potserque neces-sitin la nostra ajuda.Encara que nohosemblem,
background image
11som els millors detectius de l’agència Las Pistas.Ésprobable que hagi sentita parlarde nosaltres.Lisona d’alguna cosa elsegrestde la Layla Jay? Opot-serla recuperaciódelCollaretd’Harmonia obé elrescatdels excursionistes delcastellescocès d’aquestestiu? Doncs nosaltres els vam resoldre tots!—Eh! —crida elFrank—.I not’oblidis delcas se-cretíssim dins delbúnquersecretíssim amb la gentsecretíssima de la qualnopodem parlarmai de lavida.També elvam resoldre! En secret,és clar...—Podem resoldre qualsevolcas —sentencio—.Si passa alguna cosa a dins delparc,deixi’ns donarun copde mà.Tan bon punthe pronunciatla frase,me’n pene-deixo...ADEU,DIADERELAXID’ATRACCIONSEMOCIONANTS! HOLA, FEINA!L’adolescentdeltorniquets’aparta pertancarl’atracciói encarar-seamb desenes de visitants delparc empipats,mentrela persona encarregada de seguretates tomba capanosaltres.Li puc veure en la mirada que es plantejamoltseriosamentfer-nos cas i,perun instant,emsorprenc a mi mateixdesitjantque hodescarti.—Potserseria bona idea portar-vos a les ofi-cines.Ràpid—diu,i fa mitja volta sense miraren-rere—,seguiu-me.
1212—Qui és vostè? —li preguntomentre recorrem l’avinguda de les Muntanyes Russes.Ja que,pelque sembla,ens acabem de llançarde capen un altre misteri,valmés que comencem a indagar.—Em dic RiderMarshalli soc li supervisorid’operacions delparc.En veure que elseu càrrec noens diu res,conti-nua:—M’encarregode la seguretatde tots i cadascun de vosaltres,els visitants de Rexòpolis,i peraixòhe de comprovarconstantmentque totes i cadas-cuna de les atraccions siguin centpercentsegures.—Aleshores,l’Escurçónoera segur? —li pregun-ta l’Eliza.—És tan segurcom qualsevolaltra atracció—res-pon li Rideramb gestimpassible—.Peròtenim unaaltra...situació.Si la nostra caphocreu convenient,us n’explicarà els detalls i,si no,us deixarem lliuresperquè gaudiu deldia alnostre parc.Alguna cosa em diu que serà la primera opció.Li Ridercamina amb seguretatentre la gentada i saluda tots els treballadors delparc amb un lleu movimentde mans.Llavors em fixoen una cosa:li falten dos dits a la mà esquerra! La mirada de l’Eli-za em confirma que també se n’ha adonat.
background image
13—On anem? —pregunta elFrank—.Ens colaràs atotes les atraccions? Em morode ganes de pujara l’Abraçada de la Mort! Diuen que se t’atura elcordurantun segon!—Nohi pujaràs,Frank—diu l’Eliza amb con-tundència.—L’atraccióés absolutamentsegura —diu li Ri-dermentre s’atura davantd’un edifici anodí decolorblanc amb finestres,que queda ocultdarrere d’un jardinet—.Ja hem arribat.Aquestes són les oficines de Rexòpolis.Toti que l’edifici està tocanta l’entrada delparc,noens hi havíem fixaten entrar.Sembla un bloc d’oficines normali corrent,sense capmena d’inte-rès.Li Ridertreu una targeta d’identificació,obre la porta i ens convida a passaramb un gestde la mà en què li falten dos dits.—Què etva passara...? —L’Eliza talla elseu ger-mà abans noacabi de pronunciaraquella pregunta tan incòmoda.Tan bon puntsom a dins,una secretària saluda li Rideramb un somriure i ens mira,estranyada,peròelli en fa cas omís i ens guia perun llarguís-sim passadís decoratamb fotos de les diversesinauguracions d’atraccions i espectacles delparc.
1414Atotes hi apareixla mateixa dona,encara que se la veu una mica més gran a cada fotoque ens con- dueixa una saleta on ja ens espera algú.—Ai,caram! Què hi fan uns nens,aquí? —Aquellafigura gegantina es posa dreta i s’acosta alFrank—.Vols veure un truc de màgia? Estira’m deldit.L’homenotofereixun ditalFrank,que nodubta a fer-li una bona estrebada,i en aquellmateixmo-mentl’home es tira un pet! ElFrankes trenca de riure davantla mirada desaprovadora de l’Eliza i li Rider.Jonopuc evitarsomriure.—Sempre ha sigutun dels meus trucs favorits! —diu l’home—.Toti que ara mateixnecessitoes-peraruna mica abans de tornar-loa fer,ha,ha! Em dic Felicià Alegret.Encantatde conèixeruns visi-tants tan macos.Nosabia que fessin rutes guiades a nens perles oficines...Noem sembla ellloc més interessantdelparc,perdescomptat.Almenys,almeu parc nohofem! Ha,ha!—Elseu parc? —li pregunta l’Eliza.—MEU I DE NINGÚ MÉS!—li respon elFelicià Alegret—.Soc l’orgullós i feliç amodelparc Aqua-Ventura.Segurque elconeixeu;és justaldavantd’on ens trobem.Voleu tres entrades prèmium?Em sembla que en tinc alguna peraquí...
background image
15ElFrankestà a puntde cridard’alegria,peròuna veu misteriosa ressona pelpassadís que aca-bem de recórrer.—Qu-què hi fa vostè,aquí? —Toti que la veu intenta sonarsegura,té un deixde tensiói nervio-sisme—.SenyorAlegret,noés elmillormomentpera una visita social...—Visitasocial?—replicaelsenyorAlegretar-quejantuna cella pèl-roja moltpoblada—.La ma-teixa Crèssida Rexm’ha convidata venir,però...perquè noés un bon moment? La propietària de la veu resulta seruna dona afrodescendentd’uns cinquanta anys que porta un tres peces de colorverdclar.Fa olorde menta,til·la i passionera,com si fos una infusióamb potes.Alpit,hi du una targeta en què es llegeix«Pepita -Di-rectora general»,i ens mira a tots tres fixament.—Rider,què...?—Piperita,crec que aquests nens haurien deveure la nostra cap—la talla li Rider.Piperita? Nohi posava Pepita,a la targeta? Pot-serés un sobrenom perquè,ara que m’hi fixo,la directora generalfa molta olorde menta i la piperi-ta és un tipus de menta...Perònotinc temps de donarmés voltes a aquest
1616sobrenom tan curiós,perquè m’adonoque li Rideri la Piperita intercanvien una mirada fugaç decomplicitat.La dona assenteixi obre una portaque condueixa un altre passadís moltllarg.AIXÒ SÓN UNES OFICINES O UN LABERINT? —SenyorAlegret—diu ara adreçant-se nova-ment al propietari del parc del davant—, em temo que la Crèssida Rexnoelpodrà rebre avui.Va-gi-se’n.Totseguit,la Piperita ens fa passara aquellpas-sadís llarguíssim i tanca la porta darrere seu.Tots cinc ens posem en marxa.—Tu nosaps captruc de màgia? —pregunta elFrank,peròla Piperita ignora (moltassenyada-ment) la pregunta.—Senyora Piperita,ens podria dirquè passa? —demanomentre avancem.—Daixò...Jo...—La dona mira li Rider,nerviosa,i vacil·la abans de continuar—.Nocrec que usn’hagi de dirres.—Peròvostè és la directora general—insisteixl’Eliza—.Aixònovoldirque és la cap?—Ni de bon tros! —La Piperita es treu una cap-seta de pastilles de menta de la butxaca de la ja-queta i se’n fica un parella la boca—.Elque em
background image
17faltava,serla cap.No,la capés la Crèssida Rex,la propietària delparc.—La Piperita està senthumil—diu li Rideramb un somriure de complicitat—.És la persona que mésdepressahaascenditdinsdel’empresa.SI TOT CONTINUA RUTLLANT ÉS GRÀCIES A ELLA!—Rider,sisplau.—És evidentque la Piperitaestà incòmoda amb aquests afalacs i tota la situa-ció—.Nodigui aquestes coses;només faig la mevafeina i sempre la puc fermillor,moltmillor! Peròja n’hi ha prou,de preguntes.Estic segura que sila Crèssida hoconsidera oportú,us hoacabaràd’explicartot.—On és la supercap? —pregunta elFrank.Li Ridernopotevitarsomriure en aturar-se da-vantd’una porta.—Al’altra banda.Li Riderobre una porta de fusta massissa que dona a una sala de reunions.Nohe estatmai en cap,peròem sembla gegantina (sobretotsi la com-paroamb elminidespatxque la mare anomena«sala de reunions»a la seu de Las Pistas.La sala és tan llarga que hi capuna taula de fusta que,més que una taula,sembla una pista de bitlles.I alfons,fregant-se les temples com si tingués la pitjormi-
1818granya delmón,hi ha la senyora que hem vista totes les fotos delpassadís:la Crèssida Rex.Peròla propietària de Rexòpolis noestà sola. Ala seva dreta hi ha un noi d’uns trenta anys la marde guapot,que sembla tretd’una revista de models.Malgratque va de vint-i-un botó,està totarrepapat a la cadira,com si fos a la classe de mates més avor-rida de la història.Davantd’elli a l’esquerra de laCrèssida,hi ha una noia un pèlmés jove que s’arre-gla els cabells pera una càmera invisible.La taulaestà a vessarde papers,toti que la banda delnoisembla que hagi estatarrasada perun huracà,men-tre que la de la noia està perfectamentorganitzadai totestà col·locatde la manera més estètica possi-ble.És evidentque són fills de la Crèssida Rex.Alcostatde la propietària delparc d’atraccions hi ha un home prim que du un vestitmassa fresc pera l’època de l’any.Està inclinatcapa la Crèssi-da xiuxiuejant-li alguna cosa a l’orella,com unmag en una cortde fantasia,justquan entrem a la sala de conferències.L’ambientde l’estança canvia completamentquan tots quatre es tomben en veure’ns entrar.L’home es redreça i ens observa amb atenció.Li Rideri la Piperita tanquen la porta darrere nostre.
background image
19—Què dimonis està passantaquí? —La Crèssidaparla amb un tocontundenti sec:la seva paraula ésla llei—.Piperita,aixòés una reunióa porta tancada.—JO NO HE SIGUT!—La dona treu una altra pastilla de menta,peròaquesta vegada d’una cap-seta que té a la butxaca dels pantalons—.Només m’he creuatamb li Rider.Aixòdels nens és cosa seva.—S’han perdut? —pregunta elnoi amb desga-na—.La darrera vegada que vaig fer-hi un copd’ull,aixònoera l’edifici dels Nens Perduts,oi,mamà?BINGO.Mare,filli filla.Noem puc estard’exa-minar-ne elllenguatge corporal.La meva mentde detectiu nos’atura.És evidentque la Crèssida està aclaparada;nodeixa de fregar-se elfrontmentre llança una mirada gèlida alseu fill.—Perfavor,Rider,notinc temps de bregaramb tres nens perduts.—La dona fa un gestamb la mà perindicarque marxem—.Saps millorque ningú elque s’ha de feren aquests casos.Dona’ls llami-nadures oalguna cosa i enduu-te’ls d’aquí.—He sentitllaminadures? —pregunta elFrankmentre s’acosta a la taula i s’hi asseu—.Jovoldriauna bossa de cacauets recoberts de xocolata,sisplau.
2020Ala filla de la Crèssida se li escapa elriure amb l’ocurrència delFrank.—Rider,els nens,emporta-te’ls —insisteixlaCrèssida—.Noés elmoment.Som enmig d’unacrisi i hosaps.—Una suposada crisi —puntualitza l’home dar-rere de la propietària delparc—.Com a especialis-ta en relacions públiques,li recomano,senyoraRex,que nodigui aquestes coses...i menys davantd’uns marrecs desconeguts.Sí que en passa alguna,i alguna de grossa,ve-ientelmalde capque té la Crèssida Rexi elfetque estiguin reunits tots els que tallen elbacallà alparc i la família.Faig un parellde passos endavant,i ara soc a tocarde la taula.Sé elque he de fer.Ja hohe fetcinquanta milvegades.—Nosom uns nens perduts;som detectius.—Detectius? —Elfillde la Crèssida es redreça a la cadira—.Nosaltres de petits també jugàvem a sercoses de grans,te’n recordes,Teresa?—Peròtu sempre volies serric,Reginald,és que notenia capgràcia jugaramb tu —diu la Teresa—.Es limitava a ferpànxing i demanaralservei que li portessin elberenar...Com feia un dia qualsevol,sabeu? —explica adreçant-se a nosaltres tres.
background image
21—És que sempre he tingutmoltclarquè volia serde gran,germaneta.—ElReginaldriu—.I re-cordoque tu sempre volies sercom la mamà.La Teresa llança una mirada furibunda alseu germà i aprofitoaquestsilenci percontinuarpar-lant.—Nojuguem a serdetectius.Hem ajudatlameva mare a resoldre un muntde casos —argu-mento.—I es potsaberqui és la teva mare? —em pre-gunta la Crèssida amb curiositat.—La CatSerrano—li responc moltseriós—.Li sona l’agència Las Pistas? —NO EM DIGUIS QUE VOSALTRES VAU SAL-VAR LA LAYLA JAY!—Ala Teresa se li il·luminen els ulls—.És que va sertotun esdevenimenta les xarxes.Osigui,tothom en va parlar,que fort!—Així que sou detectius...—diu la Crèssida al-hora que elrelacions públiques es torna inclinarcapa ella,peròla dona l’aparta amb un gest—.Pot-sercomptaramb uns detectius ens ajudaria.—Li recomanoencaridamentque nohofaci,senyora Rex—suggereixelWaylon—.Podrien fil-traralguna cosa a la premsa:només són canalla! Com sabem si són de confiança?
2222—Aixòés fàcil!ElFranks’aixeca de la cadira d’un salt,es planta davantdelrelacions públiques totseriós i li allarga elditpetit.—Fem una promesa entrellaçantels dits petits.Prometem noflirtejarres a la premsa —diu.—«Filtrar»,Frank,ha dit«filtrar».No«flirtejar».—puntualitza l’Eliza.ElWaylon mira elFrankamb receli torna a aju-pir-se perparlaramb la Crèssida.ElFranknoen-tén com l’home rebutja una promesa segelladaamb elditpetit:aixòés sagrat! La Crèssida i elWaylon discuteixen uns segons en veu baixa.Aprofitoperfixar-me en la resta:si n’està pas-santalguna,valmés començara recollirinforma-ció.ElReginaldnosembla que estigui interessaten res delque passa;s’escarxofa encara més a la cadira i planta els peus a sobre de la taula.La Te-resa,mentrestant,agafa elmòbili es posa a teclejara la velocitatde la llum.La Piperita es treu una capseta de caramelsd’una altra butxaca de la jaqueta (peròquantes en té?) i se’n fica un altre a la boca abans d’escurar-se la gola de manera brusca i sonora.—EHEM!Em sapgreu,senyora Rex,perònote-
background image
23nim temps...Elrellotge ens corre en contra.Neces-sitem ajuda —li diu.—Senyora Rex,nofaci...La Crèssida fa callarelWaylon amb un gestde lamà i es tomba capa nosaltres.Ens examina durantuns segons i sentoque amb la mirada em perfora laroba,la pelli fins i totels ossos.Fa una mica de por.—Contractats —sentencia.—D’acord.—ElWaylon treu una carpeta delno-res—.Caldrà que em signeu un bon feixd’acords deconfidencialitat.RES, REPETEIXO, RES! NOPOT SORTIR D’AQUÍ!—Ja hosé —diu elFrank—.Peraixòvolia feruna promesa amb elditpetit.—Noes preocupin —els tranquil·litza l’Eliza—.La CatSerranoens ha entrenat;nodirem res a nin-gú.I ara,sisplau,ens explicarà que està passant?La Crèssida s’aixeca i se’ns apropa.Amb la seva presència omple tota l’habitaciói,mentre la recor-re,les sabates li ressonen amb fermesa.—Algú ha amenaçatde destruirelparc Rexòpo-lis...amb tothom a dins.—Què?! —cridem l’Eliza i joa l’uníson.—Viscaaa! —exclama elFrank.—Aquestmatí,quan feia mitja hora que havíem
2424obertelparc,he rebutuna amenaça permissatge de veu.La veu està distorsionada perordinador,peròl’amenaça és clara.—La podríem escoltar? —pregunta l’Eliza.—És clar.La Crèssida posa eltelèfon a sobre de la taula i l’Eliza treu un quaderneti un boli.On els tenia? Que potservenia preparada persi passava alguna cosa així? I josense quadern!He col·locat explosius en algunes de les atrac<

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos