Hereus (de l'Univers Amanda Black) 4 - La destral dels ancestres

Bárbara Montes
Juan Gómez-Jurado

Fragment

cap-1

PERSONATGES I LLOCS

Director Lennon III

Hereu del director original de l’Organització, el Director Lennon està reunint un nou grup d’Hereus que l’ajudin a lluitar contra en Mordred i la Morgan. Com n’ha sabut les intencions? Ho desconeixem, però està convençut que per vèncer-los caldrà aplegar tots els successors.

Il·lustració d’un home. Té el cabell curt i ondulat, les celles gruixudes, els ulls molt oberts, mig somriure i una cicatriu que li creua el costat dret de la cara des de més avall de la galta fins al naixement del cabell. Du una gavardina negra.

Soya Hiro

És l’hereu d’en Jiraiya, el primer ninja. En Hiro, de quinze anys, és l’últim d’una llarga nissaga que, durant segles, s’ha encarregat de protegir el Japó i els seus habitants dels Orochimaru, un poderós clan enemic que fa servir la màgia de la serp. Amb l’ajut de l’Amanda Black va poder derrotar els Orochimaru a Amanda Black i el camí del ninja i, de passada, ella li va robar el cor. Coneix els secrets de la màgia del gripau. És assenyat, sensible, intel·ligent i sempre es preocupa pels altres.

Il·lustració d’un noi jove. Té el cabell negre i llis que li arriba per sota de la nuca, i el serrell li tapa els ulls. Du un jersei de coll alt i una catana a l’esquena.

Robyn Locksley

Hereva d’en Robin Hood, tot just era un nadó quan la van abandonar en un orfenat dels suburbis de Londres, d’on es va escapar amb només sis anys i es va prometre que no hi tornaria mai més. Des d’aleshores malvivia al carrer i va haver d’aprendre a valdre’s per ella mateixa. El Director Lennon la va trobar i li va oferir protecció. En agraïment, la jove Robyn es va unir voluntàriament als Hereus. Domina l’ús de l’arci de qualsevol arma que pugui llançar a força de braços. I quan diem qualsevol, volem dir qualsevol, des d’un clip fins a una paella.

Il·lustració d’una nena amb els ulls molt grans, les celles arquejades i mig somriure. Té el cabell molt arrissat i li arriba fins a les espatlles. Porta posats uns auriculars de diadema. Vesteix una dessuadora i un collaret amb un triangle.

Zheng Yun

És l’hereva de la Zheng Shi, coneguda com la reina pirata xinesa, que al segle XVIII, durant els anys en què va comandar una flota de mil cinc-centes naus, va reunir un tresor impossible d’imaginar. La Yun —que és com es diu de nom, ja que Zheng és el cognom—, de setze anys, és tot un geni de la tecnologia i, així mateix, una de les influenciadores d’estil més importants de les xarxes socials, amb milions de seguidors arreu del món. Va heretar la fortuna de la família quan se li van morir els pares. És vanitosa, extremament intel·ligent, divertida, carismàtica… i pot convèncer gairebé tothom de fer el que ella digui.

Il·lustració d’una noia jove. Té les celles llargues i fines i els ulls grans. El cabell llarg fins a mitja esquena i un petit monyo subjectat amb uns palets de cabell. Les seves orelles estan decorades amb arracades de cercle.

Olaf Lodbrok

És l’hereu de Ragnar el Roig, un rei nòrdic de l’antiguitat, fill il·legítim d’Odin. L’Olaf és dolç, callat, aficionat a la bona teca i a bellugar-se només el mínim imprescindible. Li agrada el viking metal, una afició que comparteix amb la Morgan. És un bon jan, de caràcter amable i innocent, cosa que ens podria fer pensar que no té gens ni mica de malícia; això si no el fan empipar, és clar. Igual que tots els seus ancestres, quan s’enrabia ho comença a veure tot de color vermell i es torna un berserker, un viking enfurit. Llavors no distingeix els amics dels enemics i no hi ha qui l’aturi.

Il·lustració d’un noi d’aspecte corpulent. El seu cabell és ros i curt, a excepció d’una trena que li comença a la nuca i li arriba al pit. Té les celles arquejades, els ulls grans, el nas rodó i mig somriure.

Mordred

Hereu i fill il·legítim del rei Artús i aprenent d’en Merlí —el mag més poderós de la història—, en Mordred presenta l’aspecte d’un home d’una quarantena d’anys, però això només és una enganyifa, perquè en té més de nou-cents. Elegant, fort, intel·ligent i completament corrupte per la seva ànsia de poder, està entestat a reunir certs elements que, gràcies al domini que té de la màgia negra, li permetran esclavitzar la humanitat. Com que li van arrabassar l’herència, considera justificat que l’hi tornin… amb interessos.

Il·lustració d’un home vestit amb camisa, corbata i jaqueta. Porta el cabell llis i pentinat cap endarrere amb una cua baixa que li arriba a mitja esquena. El seu nas és llarg i estret i té la mirada intensa. Els seus llavis son prims i perfilats.

Morgan Le Fay

És l’hereva de la Morgana, fetillera de la cort artúrica i, segons diuen, germana del mític rei de Britània. Treballa a les ordres d’en Mordred, però el seu esperit independent farà que vagi pel seu compte de tant en tant. És decidida, despietada i perillosament enginyosa. És una jove que, en unes circumstàncies més favorables, podria haver arribat a formar part dels Hereus i tot.

Il·lustració d’una noia rossa amb un pentinat llis i escalat que li baixa per un costat. Les seves celles són fines i llargues, i els ulls allargats amb una mirada intensa. El seu nas és rodó i els llavis gruixuts dibuixen mig somriure. Vesteix una jaqueta de pell i porta dos collarets i arracades de cercle a les orelles.

Agent Brown

Ningú no sap com es diu, però forma part de l’Organització d’ençà que se’n va fer càrrec el Director Lennon. Fa anys que hi treballa en íntima col·laboració i n’és el braç dret. Ha ajudat en Lennon a entrenar els Hereus i sent una por indescriptible cada vegada que s’han d’encarregar d’una missió. Els ha agafat molt d’afecte, però això no fa ni farà que deixi mai de banda la fidelitat a en Lennon.

Il·lustració d’una dona jove. Du el cabell curt i pentinat cap endavant. Els seus ulls són grans i ovalats. Les celles gruixudes i els llavis rectes. Porta una jaqueta de pell.

Amanda Black

Hereva d’un antic culte dedicat a la deessa egípcia Maat, viu amb la seva tieta Paula d’ençà que els seus pares van desaparèixer poc després que ella nasqués. Quan va fer els tretze anys, va descobrir la veritat sobre els seus orígens, i des de llavors té la missió de trobar i robar objectes màgics —i no tan màgics— que, en males mans, podrien ser perillosos per a la humanitat. A més a més, ha de bregar amb els problemes típics d’una adolescent, que no són pas pocs, i entrenar-se diàriament perquè els poders que se li van començar a manifestar el dia del seu aniversari es puguin desenvolupar fins a la màxima potència.

Il·lustració d’una nena d’ulls grans, nas petit i gran somriure. Té el cabell llis i negre, en un tall per sobre les espatlles i el serrell desigual li tapa una mica els ulls. Porta una dessuadora amb caputxa.

Eric

És el millor amic de l’Amanda: no només van junts al mateix institut, sinó que, a més a més, l’Eric l’acompanya allà on la portin les seves missions. És un autèntic geni dels ordinadors i pot piratejar qualsevol xarxa. Abans de conèixer l’Amanda, era un noi solitari amb qui tothom s’hi veia amb cor; ara ha guanyat confiança i no hi ha res ni ningú que li barrin el pas…

Il·lustració d’un nen amb el cabell curt i el serrell desigual per sobre el front. Té els ulls grans i les celles arquejades, combinades amb un mig somriure i un nas petit. Unes ulleres grans i rodones li decoren la mirada. Porta una samarreta amb una camisa per sobre.

L’Organització

A començament del segle passat, hi havia una organització dedicada a protegir el món de les amenaces sobrenaturals. Una organització tan secreta que no tenia ni nom. Operava amb el suport dels governs més importants del món. Tot i així, sota el comandament del Director Lennon, van ser capaços de mantenir del tot la independència de criteri. Van dur a terme la missió durant una pila d’anys i ho van fer d’una manera tan exhaustiva i completa que, de mica en mica, de triomf en triomf, l’Organització va morir d’èxit. Només l’hereu del Director Lennon avi, anomenat també Director Lennon —Director de nom, Lennon de cognom—, manté viva la flama, amb uns fons paupèrrims i gairebé sense credibilitat.

Il·lustració d’un edifici enmig d’un bosc amb forma rectangular. A la façana principal hi ha un logo d’un cercle amb una lletra «H» a dins.

Anteriorment... El fetiller Mordred ha tornat a donar senyals de vida després d'haver estat ocult molts anys. Està buscant objectes amb poders màgics que li permetran dominar la humanitat, la qual cosa creu que és el seu dret legítim com a fill, il·legítim, del mític rei Artús. Per dur a terme la seva missió, té al seu costat la seva neboda, Morgan Le Fay, hereva de la fetillera Morgana. La humanitat, però, no està perduda. Per protegir-se compte amb l'organització, que es dedica a eliminar amenaces sobrenaturals. Al capdavant s'hi troba el director Lennon. I per aquest objectiu ha reunit un grup d'hereus: l'Olaf, hereu de Ragnar el roig, la Robyn, hereva de Robin de Locksley, en Hiro, hereu de Jiraiya, la Yun, hereva de Zheng Shi.

Després d'aconseguir la Magatama, una joia que té el poder de bastir un exèrcit d'esqueletes format per aquells que van morir de forma violenta, en Mordred s'interessa per la pedra de la coronació, que li permetria governar sense oposició fins al final dels seus dies. - Per tal d’obtenir-la, segresta la Robyn, que aconsegueix escapar gràcies a l’ajuda de la Morgan i arribar a temps a Escòcia per desbaratar els plans d’en Mordred. La pedra acaba destruïda. Arran del fracàs i molt molt enfadat, el fetiller decideix desfer-se dels hereus abans de dur a terme el seu pla de dominar el món. Tenint això en ment, intenta aconseguir el mirall cerimonial, un artefacte amagat a unes coves a la Xina, amb el qual podrà multiplicar qualsevol objecte o poder que s’hi reflecteixi. Novament, gràcies a la informació que els proporciona a la Morgan, els hereus viatgen a la Xina per impedir que el mirall acabi a les mans d’en Mordred.

No obstant això, un exèrcit de morts vivents els estalona i intenta acabar amb ells. Sembla que no hi ha escapatòria, però la Yun, la Robyn, en Hiro i l’Olaf aconsegueixen vèncer el mag gràcies a la intel·ligència de la Yun, que llança una pluja de miralls per impedir-li reconèixer l’original i que se n’apoderi. Els hereus, cada vegada més units, saben que junts són més forts, però en Mordred no es dona per vençut.

1

Una amiga

–Això s’ha d’acabar, Morgan —va dir el mag mastegant les paraules—. O em fas costat o em vas a la contra. No pots continuar així. T’has de comprometre en la causa.

—La causa? —va preguntar ella alçant la cella, però sense aixecar la mirada del mòbil. Estava asseguda en una butaca, amb l’esquena repenjada en un dels reposabraços i les cames a l’altre—. Quina causa? La teva?

—Evidentment, maca. Per què fa tant que ens hi escarrassem, si no?

A la Morgan se li van agusar tots els sentits, però no va deixar que se li reflectís cap emoció a la cara. Estava jugant a un joc molt perillós. Havia de vigilar força la resposta que li donava.

—I jo què hi guanyo? —va preguntar al cap d’uns instants, amb els ulls clavats encara a la pantalla del telèfon.

—Tindràs tant de poder com jo. Tots dos junts dominarem el món.

—Oi tant, oncle —va replicar arronsant les espatlles.

—Això és un sí?

—Bé que ho sembla, oi? —va dir ella encara sense mirar-lo a la cara. Li feia por que l’home no descobrís les seves intencions de debò, si ho feia.

En Mordred va semblar satisfet, ja que va assentir. Va ser un moviment tot just perceptible, però prou perquè la Morgan sabés que ell se’n continuava refiant.

Com si diguéssim.

La noia es va aixecar i va caminar cap a la porta, mirant de fingir una seguretat que no sentia. Cada cop n’estava més tipa, de l’oncle, però encara li feia massa basarda…, i això sense comptar que el mag la podia posseir quan volgués i fer servir els seus poders, molt superiors als d’en Mordred, per matar qualsevol que se li posés al davant.

No, encara no estava prou preparada per enfrontar-s’hi, però poc hi faltava. Només li calia una mica més de temps, o això és el que es deia ella mateixa.

Se’n va anar cap a la seva habitació, que no era més que una cambra ruïnosa, gèlida i polsegosa del castell on vivien. La Morgan havia procurat endreçar-ho tot una mica i donar-hi un cert caliu. Per això no només s’havia gastat els pocs diners que tenia en un edredó de color gris amb floretes blanques, sinó que, a més a més, feia per manera que la llar de foc estigués sempre encesa; per a alguna cosa li havia de servir la màgia, oi? També havia tapat la f

Subscriu-te per a continuar llegint i rebre les nostres novetats editorials

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos